Notícies

Ètica i recerca

Investigadors de referència debaten sobre el futur de la recerca.

La segona jornada de les XI Conferències Egozcue es va celebrar el 14 de juny i va estar dedicada a l'ètica en recerca. La recerca està enfocada a millorar la salut de la humanitat, i els participants en qualsevol estudi són un mitjà per aconseguir un fi. Si s'utilitza a les persones i no s'aporten beneficis significatius, es pot caure en la seva explotació. Per tot això, s'introdueix l'ètica en investigació, que té per objecte minimitzar l'explotació de les persones.

 

Per Ezekiel Emanuel, catedràtic d'Ètica Mèdica de la Universitat de Pennsilvània, l'ètica en recerca ha de guanyar molt més gran protagonisme, ja que actualment està limitada i ha de ser més rigorosa. Els comitès ètics compten amb moltes pautes per analitzar si les investigacions són ètiques: Nuremberg Code, Declaració Hèlsinki, Informe Belmont, CIOs, Common Rule, però aquests tractats entren en contradiccions i van ser creats per a solucionar situacions puntuals, però no tenen perspectiva general.

 

L'equip de Ezekiel Emanuel ha treballat en els últims anys en el desenvolupament d'una sèrie de principis ètics que haurien de ser considerats abans de posar en marxa qualsevol procés d'investigació: els estudis han d'aportar valor a la societat; els seus resultats han de tenir un valor científic rellevant; és imprescindible una selecció justa dels subjectes que participin en l'estudi; la ràtio risc-benefici ha de decantar clarament pels beneficis; és imprescindible comptar amb el consentiment informat dels pacients i s'ha de respectar a les persones que hi participen. Per Emanuel, si no s'aproven la totalitat d'aquests principis, la investigació no hauria de dur-se a terme.

 

El principi més important és el que es refereix al risc-benefici de la investigació. Per l'oncòleg és imprescindible no basar l'anàlisi de riscos de qualsevol estudi en la intuïció, ja que ha d'estar subjecte a una avaluació sistemàtica. Per això, proposa un càlcul detallat d'anàlisi de dades, dels quals es puguin extreure conclusions del risc-benefici de qualsevol projecte d'investigació. Per analitzar aquestes variables s'han marcat unes pautes que conclouen que una investigació de riscos mínims és aquella en que la dificultat o perjudici que pot significar per a les persones no és més gran que el que es poden trobar en l'activitat diària. La vida quotidiana està subjecta a riscos (accidents domèstics, de circulació, lesions en pràctiques esportives). A partir d'aquesta anàlisi estadística s'ha de determinar el percentatge de risc quotidià existent en l'entorn concret, i comparar-lo amb els riscos objectius d'una investigació. Si el risc que comporta és igual o per sota del risc mínim quotidià de l'entorn en què es realitzarà l'estudi, la investigació es pot dur a terme, en cas contrari, s'hauria de descartar.

 

Investigació biomèdica al nostre país

 

Com a tancament de les jornades, reconeguts investigadors com Manel Esteller (investigador de l'Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge), Bonaventura Clotet (director de l'IrsiCaixa), Mercè Boada (directora mèdica de la Fundació Ace) o Joan MV Pons (coordinador científic de la agència de qualitat i avaluació sanitària Aquas, van participar en una taula rodona per analitzar l'estat de la recerca al nostre país. Els experts van coincidir a destacar la importància de la investigació com a generadora de coneixement, riquesa i salut. En general, la situació és positiva ja que hi ha molt de talent investigador que és reconegut a tot el món. Tot d'això, els investigadors assenyalen la importància que les administracions públiques apostin per la investigació i no redueixin el seu pressupost en situacions de crisi com la viscuda en els últims anys. També reclamen que se segueixi apostant per projectes com ICREA, destinat a atreure talent d'arreu del món, però que en els últims anys ha vist reduït el seu pressupost.

 

Els participants a la taula rodona consideren que és necessari fomentar la cultura investigadora, que ha de començar per ensenyar a les escoles els beneficis que aporta al territori on es desenvolupa. També ha d'incentivar el fundraising entre persones i empreses, com a fórmula per al finançament de projectes, explicant els beneficis econòmics que poden derivar-se de la investigació. Aquestes pràctiques són molt habituals en alguns països, però no tenen tradició en el nostre entorn. Finalment, els investigadors van apuntar la conveniència de relativitzar l'afany per la publicació d'estudis, ja que en els últims anys molts d'ells han hagut de ser retirats per no complir amb els requisits d'un treball científic. És convenient trobar altres fórmules per premiar la feina de metges i científics i que el reconeixement no es trobi únicament subjecte al nombre de publicacions en revistes de prestigi i les mencions que genera un estudi.


 


Agenda d'altres institucions