Notícies

Guanyadors dels BIYSC Awards 2017

Víctor Torrecillas i David Belda guanyen el premi de la Fundació Victor Grífols i Lucas i la Fundació Catalunya la Pedrera.

Els estudiants de batxillerat Víctor Torrecillas i David Belda han estat els guanyadors del BIYSC Awards 2017, un premi atorgat per la Fundació Victor Grífols i Lucas i la Fundació Catalunya la Pedrera, que reconeix projectes d'investigació presentats al Barcelona Internacional Youth Science Challenge (BIYSC) de 2017. Aquest programa internacional busca potenciar l'interès per la ciència i l'excel·lència educativa entre els joves de 16 a 18 anys de tot el món. Els guanyadors han obtingut una beca per participar al London International Youth Science Forum (LIYSF), una trobada científica dirigida a estudiants procedents de diferents països, que tindrà lloc aquest estiu a Londres.

 

Víctor Torrecillas estudia segon de batxillerat al Centre d'Estudis Montseny-Poblenou de Barcelona. Torrecillas va presentar al BIYSC 2017, un treball de bioinformàtica titulat "Mutating LAE5 through bioinformatics tools to obtain a source for high-yield geraniol production". Per la seva banda, David Belda estudiant del Kings College d'Alacant va presentar un  projecte sobre biomedicina i ètica amb el títol "Is animal immunostaining efficient and ethical"


La influència de la publicitat en salut

La Fundació promou el debat ètic en un context de transformació dels processos de comunicació. 

La transformació del món de la comunicació experimentada a les dues darreres dècades, que afecta a les fonts informatives, formats, canals de difusió, dispositius d'accés o actors que intervenen en el procés comunicatiu, obliga a revisar l'adaptació de la publicitat i la seva incidència en la salut, no únicament des de la perspectiva de salut i medicina (fàrmacs, centres i serveis assistencials, teràpies de diversa índole, campanyes institucionals de promoció de la salut) sinó també d'aquelles campanyes que poden tenir un impacte en la salut de les persones i que estan relacionades amb l'alimentació o estils de vida. Per abordar tots aquests aspectes i amb l'objectiu d'estimular el diàleg, el passat dia 5 de juny, vam organitzar un seminari conjuntament amb el Centre d'Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la UPF, en el qual vam reunir a experts i professionals per confrontar i debatre des d'òptiques i perspectives molt diverses la incidència de la publicitat en la salut.

 

El seminari va comptar amb la intervenció inicial de Gema Revuelta, directora del Centre d'Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la UPF, que va repassar els nous escenaris de comunicació i la transformació que ha patit el sector. Per Revuelta, ja no es consumeix únicament de forma passiva, sinó que també ho fem de forma activa. Aquests canvis han potenciat el paper de la prescripció que, pel que fa referència al terreny de la salut, ha de comportar una profunda reflexió ètica.

 

Per la seva banda Jordi Pérez, membre del Grup de Recerca Educativa en Ciències de la Salut de la UPF, va reflexionar sobre la influència de la publicitat en actituds i comportaments. Pérez va desgranar la construcció del missatge publicitari basat en una intenció persuasiva, que ha d'estar suportada per la credibilitat, l'atracció i en la capacitat dels missatges de connectar amb la seva audiència potencial.

 

Patrici Calvo, professor de bioètica a la Universitat Jaume I de Castelló, va participar en el seminari repassant els processos de transformació digital en què es troben immersos la majoria de sectors d'activitat. Calvo va alertar dels perills que comporta  aquest nou escenari  en temes relacionats amb la salut, que incideixen en col·lectius especialment vulnerables. La irrupció de tècniques basades en Intel·ligència Artificial reporta grans avantatges, però també importants perills com la vulneració de la privacitat o la presa de decisions basades en algoritmes que, pel que fa al màrqueting i la publicitat, poden arribar a provocar greus errors i campanyes molt agressives i fins i tot desafortunades. Per combatre aquesta realitat, Calvo advoca per extremar els elements de control, potenciant mecanismes basats en sistemes de monitorització i compliment de l'ètica en publicitat i amb la creació de codis ètics i la proliferació d'auditories ètiques.

 

La legislació també va ocupar un lloc destacat en la jornada. Núria Amarilla, sòcia directora de Eupharrlaw, va repassar la normativa legal que afecta les actuacions de la publicitat. La lletrada va destacar que existeix legislació suficient per regular les pràctiques publicitàries, si bé és essencial realitzar revisions constants per poder cobrir possibles buits legals derivats dels constants canvis que afecten a la comunicació.

 

L'autoregulació i el control també va ser un aspecte sotmès a debat. Charo Fernández, subdirectora general d'Autocontrol, va explicar l'activitat que desenvolupa aquesta organització. Es tracta d'una entitat sense ànim de lucre que sorgeix com a resposta de la indústria davant l'exigència de la societat perquè hi hagi garanties per fomentar la credibilitat i confiança de la publicitat. Aquest organisme, del qual formen part anunciants, agències de publicitat i mitjans de comunicació, té com a objecte garantir el compliment normatiu de la publicitat. Fernández destaca que, "són els propis actors del sector publicitari els primers interessats en el compliment de les normatives". El nombre de consultes d'empreses, agències o mitjans de comunicació creix cada any i el 2018 es preveu arribar a les 5.000 sol·licituds per revisar campanyes, de les quals, un percentatge majoritari correspon a anuncis sanitaris o d'alimentació i salut.

 

Així mateix, Carlos Mateos, coordinador de la plataforma #SaludSinBulos va tractar, a partir de il·lustratius exemples, sobre la facilitat amb què proliferen les anomenades noticies "fake". Un fenomen que resulta especialment perillós quan es refereix a informacions que afecten la salut de les persones, ja que poden generar opinió i comportaments fins i tot nocius per a la salut. Per combatre aquesta realitat, Mateos va explicar les diferents iniciatives que està impulsant des de la plataforma, consistents en el desenvolupament de materials enfocats a promoure la mirada crítica de la informació, a desemmascarar l'origen de notícies falses, a divulgar el coneixement de fonts de màxima credibilitat i, en definitiva, a promoure una cultura informativa de major qualitat.

 

El seminari va finalitzar amb un bloc enfocat a analitzar la influència de la publicitat en la construcció de la imatge. Per a això, Mónika Jiménez, del' Observatori  MediaCorp de la UPF, va explicar el treball de recerca realitzat per aquesta plataforma durant els últims anys, per demostrar empíricament que la publicitat ofereix una imatge distorsionada del cos. Jiménez alerta que la publicitat dirigida a adults també és consumida per menors, que s'impregnen d'estereotips que no reflecteixen la realitat. Segons un estudi realitzat al 2015 per analitzar els 150 anuncis més vistos per nens i nenes a Espanya, en un 72% dels casos estan protagonitzats per persones amb cossos gairebé perfectes. Tots aquests impactes tenen una alta incidència, ja que generen una imatge corporal distorsionada i la recerca d'ideals estètics impossibles. Jiménez va explicar en el seminari que MediaCorp a més de la investigació, promou materials per fomentar la mirada crítica entre nens i nenes a través del disseny de materials i tallers adreçats als més petits per revertir la falsa imatge corporal que sovint ofereix la publicitat.

 

L'última intervenció de la jornada, a càrrec de Begoña Román, professora d'Ètica de la Facultat de Filosofia (UB) i presidenta del Comitè d'Ètica de Serveis Socials de Catalunya, va aportar una reflexió filosòfica al tractat en el seminari. Per Román, "En publicitat, no tot s'hi val tot" i cal un compromís ètic per comprometre'ns a "no tot val". La Publicitat relacionada amb la salut no genera autoconfiança, respecte i autoestima, tot i que es ven tot el contrari ".

 


Ezekiel Emanuel ponent de les Conferències Egozcue

 13 i 14 de juny, Barcelona

Ezekiel Emanuel, oncòleg i especialista en bioètica, és catedràtic al Department d'Ètica Mèdica i Política Sanitària a la Universitat de Pennsylvania. Des de 2009 fins a 2011, va ser assessor de la política sanitària a la Casa Blanca.


 

En les seves conferències tractarà les tendències en la medicina del futur i  l'ètica de la investigació clínica amb éssers humans en països en vies de desenvolupament.


13 de juny a les 18h "Escenaris de futur en medicina"

14 de juny a les 18h. "Ètica i recerca. Fer recerca en països en desenvolupament"


A continuació d'aquesta conferència, hi haurà la taula rodona "La recerca biomédica a casa nostra", amb la participació de: Manel Esteller, director del Programa d'Epigenètica i Biologia del Càncer de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL); Bonaventura Clotet, director de  de l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i cap del servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol;  Mercè Boada, directora mèdica de la Fundació ACE i Joan MV Pons, coordinador científic de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (Aquas)
 

 

 

13 i 14 de juny, a CaixaForum

Av. de Francesc Ferrer i Guardia, 6-7 Barcelona

 

Activitats gratuïtes. Cal inscripció prèvia per a cadascuna de les conferències a través del web.

 



Autonomia i tractament

Article de Núria Terribas a La Vanguardia

La Vanguardia publica un article de Núria Terribas, directora de la Fundació Victor Grífols i Lucas, sobre autonomia i tractament en referència a als transplantaments renals sense transfusió de sang a que es realitzen a l'Hospital del Mar als testimonis de Jehovà.

 

Consulta l'article


La Fundació Víctor Grífols i Lucas, entre les més transparents

Figura a la quarta posició del rànquing que avalua les principals fundacions d'Espanya.

L'informe Construir Confianza 2017, elaborat per la Fundació Compromiso y Transparencia, ha situat a la Fundació Víctor Grífols en la quarta posició de les fundacions més transparents a la categoria de fundació familiar. Aquest informe avalua la transparència i el bon govern de les fundacions espanyoles basant-se en la informació que publiquen a la seva pàgina web.

 

La fundació ha millorat la seva posició respecte l'any passat. Tot i això, no es situa entre les primeres posicions ja que no publica cap informe d'auditoria, indispensable per aquest estudi, atès que en la Fundació no es dóna cap de les circumstàncies previstes per la legislació vigent que obliguen a auditar els comptes.


http://www.compromisoytransparencia.com/


Premis i beques

Ja podeu presentar les vostres candidatures a través del web.

La convocatòria de premis i beques de la fundació 2017-2018 ja està oberta. A través del nostre web podeu presentar els vostres projectes. Recordeu que primer cal que us doneu d'alta com a usuaris.


Beques

Premi de batxillerat

Premi ètica i ciencia

 

Premi audiovisual

 



Ester Busquets, coordinadora de formació i recerca de la Càtedra de Bioètica

Amb la seva incorporació es vol donar impuls a l'activitat de la Càtedra de Bioètica Fundació Grífols.

Doctora en filosofia i diplomada en infermeria,  és també professora d'Ètica a la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Ester Busquets és membre de la Comissió Deontològica del Col·legi Oficial d'Infermermers i infermeres de Barcelona, secretària del Comitè d'Ètica de la Recerca de la UVic-UCC, i assessora de diversos comitès d'ètica de Catalunya. També ha estat col·laboradora de l'Institut Borja de Bioètica (URL) i directora de la revista Bioètica & Debat.


Compaginarà la seva tasca docent, amb la coordinació de la Càtedra de Bioètica, des d'on promourà activitats formatives i projectes d'investigació.
 


"El debat associat al CRISPR ha de partir de la comunitat científica, però hi ha de participar el conjunt de la societat"

Entrevista a Salvador Macip

Va participar en les conferències dedicades als avenços del CRISPR, sobre les quals hem publicat un nou quadern.

Salvador Macip és metge, investigador i professor del Departament de Biologia Molecular i Cel·lular de la Universitat de Leicester. El passat mes de maig va participar en les conferències Josep Egozcue dedicades als avenços del CRISPR, sobre les quals hem publicat recentment un nou quadern. I el 20 de desembre va impartir la conferència "Jugar a ser Déu: els reptes ètics i socials de la medicina del segle XXI", en el marc de l'acte de lliurament dels premis Ètica i Ciencia.


Com s'està aplicant actualment el CRISPR en humans?


El CRISPR té com a objectiu editar material genètic en qualsevol forma o circumstància. Encara ens trobem lluny del que intuïm que podrem fer, però les possibilitats ja estan bastant marcades. Actualment, en investigació, ja estem treballant en l'edició de cèl·lules d'animals. En humans és una mica més complicat ja que hi ha consideracions ètiques, que van més enllà de l'avenç de la tècnica, però ja s'han fet els primers passos del que podria ser l'edició genètica d'embrions. Encara ens trobem en un estadi molt inicial i hi ha d'haver molta discussió abans que realment es puguin tractar els embrions humans. El que el CRISPR ja pot fer a dia d'avui és intervenir en determinades teràpies. La tècnica que ja es podria aplicar consisteix a extreure cèl·lules d'un organisme, modificar-les genèticament i tornar-les a injectar en el cos. Això permetrà reactivar el sistema immunitari o provocar que tornin a funcionar cèl·lules que no ho fan per diferents motius. Aquest sistema és molt prometedor i ha de ser el primer pas per a la modificació de cèl·lules dins del propi organisme humà.


A curt, mitjà i llarg termini com evolucionarà l'aplicació de la técnica?


És difícil fer prediccions molt exactes, ja que els avenços són exponencials i en els últims anys s'han fet passos espectaculars. En els propers cinc anys possiblement veurem una aplicació estandarditzada en centres hospitalaris del CRISPR sota la tècnica que comentava anteriorment, l'extracció i modificació de cèl·lules. El següent avenç, probablement a una dècada vista, permetrà el tractament dins del propi cos i, a llarg termini, s'abordarà l'edició d'embrions, però com ja he dit, la seva aplicació no depèn únicament de la ciència, ja que comporta un debat ètic associat sobre el qual, a dia d'avui, encara no estem preparats per afrontar-lo.

 

En relació al debat ètic. Qui l'hauria de liderar?


Ha de partir de la comunitat científica, que és qui està preparada i coneix les possibilitats, les perspectives i les eines que es poden utilitzar. Però liderar no vol dir monopolitzar. Estem parlant d'un debat en el qual ha de participar el conjunt de la societat. Ha de partir d'un principi tècnic que és complex però que els científics tenim el repte de fer-lo comprensible. Un cop superat aquest primer pas, el debat ha de ser completament obert perquè puguin intervenir experts en bioètica, polítics, societat civil ... A més, possiblement, serà una discussió que s'ha de realitzar localment, ja que serà molt difícil trobar un consens global.


I quan ha d'iniciar-se aquest debat?


El problema és que no tenim gaire temps, ja que la part tècnica està gairebé a punt. Si no hi ha regulació ens podem trobar que es puguin començar a aplicar determinades tècniques sense consens previ. El que no podem fer és desestimar totes les possibilitats que ens ofereixen els avenços, només per la por de que no s'utilitzin de forma correcta. Hem de trobar l'equilibri per conjugar els beneficis i evitar les males pràctiques i, per això, és imprescindible que hi hagi un debat profund.


Per on ha de començar el debat?


El punt de partida ha de poder determinar a qui impliquem per participar en aquest debat i què podem fer per sumar als que encara no estiguin capacitats per intervenir. També és fonamental que ens posem d'acord fins on volem arribar amb les tècniques d'edició genètica i evitar el seu mal ús. És vital que els governants puguin regular i establir guies per determinar fins on podem arribar. Podem reconèixer que encara no estem preparats per abordar el tractament d'embrions humans, però sí hem d'avançar en altres àmbits, que ja són pràcticament una realitat.


Com a investigador, quin creu que és l'aportació més rellevant dels avenços científics en matèria d'edició genètica?


La fita més important de les dues últimes dècades ha estat la revolució genòmica. Des de principis d'aquest segle coneixem el mapa complet del genoma humà. La investigació actual avança a gran velocitat gràcies a la informació genètica que trobem en les bases de dades públiques. Aquest és el substrat de les millores que estem veient amb tècniques com el CRISPR o en l'àmbit de la medicina personalitzada. Està canviant la perspectiva científica i mèdica. Cada vegada és més ràpid i econòmic llegir els genomes i ho estem implementant en medicina per oferir als pacients els tractaments més adequats.


I la part negativa de tots aquests avenços?


El principal perill és el que ja s'ha produït al llarg de la història cada vegada que ha existit un avenç científic rellevant, i té a veure en què s'engrandeixin encara més les diferències entre pobres i rics. Aquesta situació ja es va experimentar amb els antibiòtics, possiblement l'avenç científic més espectacular de la història de la humanitat, ja que va significar que en poc temps es va incrementar l'esperança de vida de manera considerable. Al principi no eren accessibles per a tota la població i en molts països la gent seguia morint de malalties infeccioses. El repte és que amb l'edició genètica aquesta transició, que resulta inevitable, sigui el més curta possible. La solució no és senzilla, però el que tampoc podem fer és deixar d'aplicar una tecnologia fins que no sigui accessible a tothom. Des del punt de vista ètic i moral tampoc seria just. Si tenim la capacitat per aplicar millores cal implementar-les, però hem d'evitar un escenari en el qual poden arribar a conviure els "post humans" amb els humans tradicionals, aquells que encara lluitarien per combatre malalties ja superades en els països més avançats.


Quin paper han de jugar els més joves en aquest escenari?


Regularment imparteixo conferències per a joves en les quals tractem temes com la bioètica, genètica, càncer o l'envelliment... davant audiències que van des dels 11 als 18 anys. La principal conclusió és que tendim a protegir i infantilitzar a les persones d'aquestes edats, però la realitat és que estan més capacitats del que ens pensem per emetre judicis de valor i opinions sobre aquests temes. És important implicar-los en el debat com més aviat millor. Si formem als joves per entendre problemes, valorar possibilitats i els ensenyem a prendre decisions raonades, més enllà del que opina el seu entorn familiar o sociocultural, la humanitat tindrà molt de guanyat i podrem avançar cap a un futur millor.


Guanyadors dels premis Ètica i Ciència

Consulta les escoles guardonades.

Primer premi al projecte "El pensament natural: bondat i esforç" de l'Institut de Sentmenat (Barcelona).

 

Segon premi al projecte "Robètica: aprenent Robòtica per ajudar" del Col·legi Mare de Déu dels Àngels de Barcelona.

 

Tercer premi al projecte "Misión a Marte" del IES A Xunqueira II de Pontevedra.

 

El jurat concedeix menció especial a:
"La solidaritat intergeneracional i la cura del medi ambient. Projecte d'ètica mediambiental" de l'escola Sant Gregori de Barcelona.

 


Noves tècniques d'edició genètica com el CRISPR/Cas9 obren un ventall de possibilitats en la salut de les persones. Permeten corregir gens defectuosos per curar malalties i també millorar caràcters de futurs individuos o especies animals o vegetals. Qui ha de determinar els seus usos? Cal posar límits?


Júlia Martín i Oriol Yuguero, al darrer Butlletí del Comitè de Bioètica de Catalunya

El CBC publica dos articles d'investigadors guardonats amb beques de la nostra fundació.

El darrer Butlletí del Comitè de Bioètica de Catalunya ha publicat dos articles d'investigadors que han estat guardonats amb beques de bioètica de la nostra fundació.


D'una banda publica l'article de Júlia Martín, de la Universitat de Barcelona, "La presa de decisions anticipades en adolescents". La Júlia va rebre una beca de bioètica el passat mes d'octubre per desenvolupar un projecte relacionat amb la bioètica narrativa i el model d'humanització en l'assistència de nens hospitalitzats.


D'altra banda Oriol Yuguero, de la Universitat de Lleida, ha publicat l'article "La promoció de l'empatia, fonamental per reduir el burnout mèdic, element clau de la qualitat assistencial".  L'Oriol va guanyar la beca al 2014 per un projecte centrat en l'empatia de metges i infermeres a la Regió Sanitària de Lleida.
 


‘Crisis y salud mental en niños y jóvenes: ¿causa o consecuencia?'

Nova publicació. Ja pots descarregar el pdf o sol·licitar exemplars.

Experts de diversos àmbits professionals van participar en una jornada organitzada amb la Fundació Probitas per debatre sobre com el context de crisi dels darrers anys ha afectat a la salut mental de nens i joves.. Aquest quadern recull les seves ponències.


Descàrrega i sol·licitud d'exemplars
 

 

 


Guanyadors dels premis i beques de bioètica

El jurat ja ha fet públic els guanyadors d'aquesta edició.

BEQUES DE RECERCA:


Júlia Martin Badia de la Universitat de Barcelona pel treball: "Projecte Horitzons. Proposta metodològica de gamificació de la pedagogia hospitalària basada en la bioètica narrativa i en el model d'humanització de l'assistència als menors hospitalitzats."

 

A l'equip encapçalat per Beatriz Campillo de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau pel treball: "Construcción y determinación de propiedades psicométricas de un cuestionario para evaluar la percepción del respeto y mantenimiento de la dignidad en pacientes hospitalizados (CuPDPH)".

 

Hugo Viciana del Instituto de Estudios Sociales Avanzados (IESA-CSIC) pel treball: "Modos de desacuerdo en Bioética: el público y los expertos".

 

Sabel Gabaldón de la Universitat de Barcelona pel treball: "La transexualidad en niños y adolescentes. Aspectos éticos de su categorización y tratamiento".

 

Ion Arrieta de la Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea pel treball "Psoriasis y autonomía ejecutiva: una propuesta de mejora de adherencia de los pacientes al tratamiento de la psoriasis".

 

A l'equip encapçalat per Christian Villavicencio de Caredoctors pel treball: "Planificación de Decisiones Anticipadas (PDA) y la comunicación en pacientes con enfermedad crónica compleja y con enfermedad crónica avanzada".

 


   
PREMI DE BATXILLERAT:
 

Primer premi al treball 'Dilemes ètics d'una llarga' vida de l'alumna Joana Krausse Massaguer de l'Institut Premià de Mar.

 


Segon premi al treball "Bioètica i residències per a la Gent Gran" de l'alumna Sara Clota Albana de l'Institut Canigó d'Almacelles.

 

Tercer premi al treball "Nascuts per necessitat: Bioètica del nadó medicament' de l'alumna Wiam Koubiss Ajoub de l''Institut Vinyes Velles de Montornès del Vallès.


   
PREMI AUDIOVISUAL:
Documental "Només era un gos" de Irene Domènech i Haydée Vila amb el suport de la productora Mc Guffin Estudio Audiovisual.
 


Agenda d'altres institucions