Asset Publisher

null abortion francesca puigpelat

-
When it rains, it pours

Francesca Puigpelat writes about the right to abortion and its legal recognition

+Read More

Blog

When it rains, it pours

25 January 2023

El dret a l'avortament ha estat i continua sent una de les reivindicacions centrals del moviment feminista en la seva lluita per la igualtat i no subordinació de les dones. El dret a la interrupció voluntària de l' embaràs gaudeix d'un ampli consens social i està reconegut tant en les normes internacionals com en la majoria de legislacions nacionals, encara que amb major o menor abast. Continua sent, però, una qüestió controvertida. Hi ha sectors socials que defensen la primacia de la vida embrionària davant la lliure autodeterminació de les dones sobre la seva maternitat, i alguns d'ells són especialment intransigents.

A Espanya aquest dret està reconegut per la llei 2/2010 de 3 de Març però el seu efectiu exercici tracta d'obstaculitzar-se a través de diferents accions en l'àmbit legal, sanitari i social. 

Diferències entre comunitats autònomes
El Tribunal Constitucional encara no ha dictat sentència sobre el recurs d'inconstitucionalitat que es va interposar contra aquesta llei, una vegada aprovada per les Corts Generals. En l' àmbit sanitari l' accés als serveis públics és molt diferent en funció de la comunitat en què es resideixi, en ser elles les competents en matèria sanitària, i on el personal sanitari i els seus directius donen un abast molt discutible al dret a l'objecció de consciència reconegut en la llei. Moltes dones han de desplaçar-se molt lluny del seu domicili o fora de la seva comunitat per poder avortar. I no es pot obviar que moltes dones i el personal sanitari són assetjats, insultats i amenaçats davant dels centres en els quals es realitza la interrupció voluntària de l'embaràs per part d'alguns sectors provida especialment intransigents. Així ho assenyala un informe de 2018 elaborat per l'Associació de Clíniques Acreditades per a realitzar aquesta pràctica.

Novetats en la nova llei
Per assegurar aquest dret el legislador espanyol ha modificat la llei del 2010 i un article del Codi Penal. De la modificació de la llei del 2010 per mitjà de la nova llei, encara al Senat, ens interessa destacar que: les menors de 16 a 17 podran avortar sense el consentiment dels pares; s'eliminen els tres dies de reflexió que havien de trancórrer entre el moment de la sol·licitud i la pràctica de la intervenció; que els centres de salut oferiren de forma gratuïta la píndola de l'endemà; que l' accés a l' avortament en la sanitat pública ha de ser el més a prop del domicili de la gestant i en cas de no ser possible s'han d' establir els mecanismes necessaris de canalització a centres i serveis perquè així sigui; que l'objecció de consciència és un dret individual no del centre sanitari i per això hi haurà un registre d'objectors individuals que ho seran no només en la sanitat publica sinó també en la privada. 

La llei 4/2022 de 12 d'abril ha modificat la llei orgànica 10/1995, de 23 de abril, del Codi Penal. En el preàmbul de la llei s'esmenta l'esmentat informe del 2018 i en la seva part dispositiva afegeix l'article 172 al Codi Penal. Aquest article disposa que qui per obstaculitzar l'exercici del dret a la interrupció voluntària de l'embaràs assetgi una dona mitjançant actes molestos, ofensius, intimidatoris o coactius que menystinguin la seva llibertat, serà castigat amb la pena de presó de tres mesos a un any o de treballs en benefici de la comunitat de 31 a 80. Aquestes penes s' estenen a qui, mitjançant els actes anteriors, assetjarà els treballadors de l' àmbit sanitari en el seu exercici professional o funció pública i el personal facultatiu o directiu dels centres habilitats per interrompre l' embaràs.

Mesures insuficients
Aquestes reformes legislatives encaminades a aconseguir l'exercici efectiu del dret a l'avortament, encara que necessàries, tal vegada siguin insuficients. No podem oblidar que la sentència del Tribunal Suprem nord-americà de juny de 2022 ha revocat la sentència de 1973, Roe v. Wade, el que suposa un gran retrocés en l'assegurament del dret a l'avortament. La sentència de 1973 reconeixia el seu abast constitucional i, encara que no es compartissin els seus arguments justificatius i el seu abast, ha estat sempre un referent per a la legislació, la judicatura i l'acadèmia en la defensa d' aquest dret. La sentència del 2022, però, considera que és cada Estat el que pot legislar lliurement sobre el tema.

Castella i Lleó
Fa uns dies el Vicepresident de Castella Lleó, representant de VOX en el govern de la comunitat, anunciava un canvi en el protocol per a la interrupció voluntària de l'embaràs en el qual s'establia l'obligació dels professionals sanitaris d'oferir a la gestant l'escolta del batec fetal o una ecografia 4D. Les reaccions han sigut immediates, tant des del President de la comunitat del PP negant l'obligatorietat d'aquestes mesures, com del Ministeri de Sanitat del PSOE requerint la no aplicació de qualsevol protocol que vulneri la legalitat vigent.

En una enquesta del diari El Mundo, publicada el diumenge 22 de gener de 2023, el 71,4% de la població indicava estar d'acord amb el sistema de terminis de la llei de 2010 i això inclou el 56% de votants del PP i el 52,2% de VOX. És probable, que la reforma d'aquesta llei, encara al Senat, un cop publicada sigui sotmesa a un nou recurs d'inconstitucionalitat perquè algunes de les mesures que proposa no gaudeixen del consens anterior. El que ara la majoria de membres del TC poden ser favorables a l' ampliació i assegurament del dret a la interrupció de l' embaràs no exclou plantera que en un estat laic probablement la millor defensa d' aquest dret sigui a través de la seva cobertura constitucional.

Francesca Puigpelat
Catedràtica jubilada de Filosofia del Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona


 

home_agenda

home_grants_and_awards

home_publications

subscription

To receive the newsletter
Subscribe here!