Publicador de continguts

null La rebel·lió dels pacients

-
La rebel·lió dels pacients

Víctor Montori: "Cal iniciar una revolució pacífica i que a els pacients prenguin consciència que la cura de les persones és el centre de l'activitat clínica"

+Llegeix més

Blog

La rebel·lió dels pacients

23 de juliol 2020

El passat 15 de juliol van organitzar un nou webinar en el que vam comptar amb la participació de doctor Víctor Montori. L'especialista peruà, va estudiar medicina a Lima, la seva ciutat natal, i va completar la seva formació a la Clínica Mayo i a la Universitat McMaster de Canadà. És autor de més de 600 articles de recerca, membre de el Consell Editorial de British Medical Journal (BMJ), catedràtic de Medicina, però per sobre de tot, és un metge que va accedir a la professió motivat pel compromís deontològic de tenir cura de les persones.

La sessió va estar centrada en la seva particular visió de la medicina, que l'ha portat a publicar el llibre: "La rebel·lió dels pacients", que ha estat editat recentment en castellà per l'editorial Antoni Bosch. Montori denuncia que actualment la medicina està excessivament industrialitzada, el que comporta que és prioritzin interessos allunyats de l'autèntica missió de l'atenció clínica, que no és altra que la de tenir cura del pacient.

Els gestors dels centres sanitaris marquen uns objectius que s'han de complir per satisfer una  sèrie d'exigències completament allunyades de l'essència de la cura. En el sistema actual quan és parla de l'atenció del metge al pacient se'l considera com un proveïdor de salut, com si la salut fos un producte al servei de sistema. El pacient, per la seva banda, és considerat com un empleat del sistema.

La medicina industrialitzada té un dels seus màxims exponents en el contacte directe clínic-pacient. En les visites l'agenda està plena de burocràcia i estan marcades per un temps establert. El pacient és vist amb una imatge borrosa, de manera ràpida i sovint com una simple estadística. No és pot entendre la seva situació en "alta definició", la qual cosa provoca que el metge vagi perdut sense connectar emocionalment amb el pacient durant la trobada clínica.

Pacients

Per la seva banda, als pacients se'ls ofereix informació, se'ls recomanen proves i se'ls prescriuen fàrmacs... Es realitzen moltes intervencions, en teoria com a mostra de l'eficiència de sistema, però en ocasions, el pacient segueix patint, ja que no connecta amb el clínic, i té la sensació que no entén les seves autèntiques necessitats, que van més enllà de les intervencions cíniques. Així mateix, al pacient, el sistema li reporta una considerable càrrega de treball, que ha de compatibilitzar amb la seva malaltia, ja que ha de conèixer les instruccions i efectes sobre els tractaments i fàrmacs que li són prescrits o realitzar múltiples tràmits burocràtics …

També se li exigeix que aprengui de la seva malaltia, que pugui respondre preguntes i que sigui responsable, que es controli i compleixi amb les instruccions del clínic. El resultat és que, de vegades, el pacient no pot a complir amb el que el metge li sol·licita, la qual cosa deriva en que es pugui arribar a etiquetar a la persona com a irresponsable i que no està compromesa amb la seva salut. No obstant això, quan es coneixen als pacients, es pot interpretar la seva realitat, com pot ser el cas d'una mare soltera amb fills i persones grans al seu càrrec i que d'ella depèn l'única font d'ingressos a la seva llar. Aquesta persona ha de compatibilitzar la seva malaltia amb altres càrregues i si no es pot conèixer en profunditat, és impossible que la medicina pugui comprendre la seva realitat i adaptar-se a les seves necessitats.

Per trencar amb aquestes pràctiques, que segons Montori allunya als clínics del compromís deontològic de la seva professió, proposa com a alternativa una medicina més pertinent i gentil. Pertinent per a cada pacient i gentil amb les restriccions que té cada un d'ells per dedicar-se a la seva salut. Arribar a aquest estadi requereix d'una conversa sense pressa, profunda i densa, en la qual es produeixi una autèntica connexió. Un tipus de tracte en el qual l'eficiència no és el més important. Això permet veure al pacient en "alta definició" i no únicament com a ens biològic. D'aquesta manera, el pacient rep un tracte que té sentit intel·lectual, pràctic i emocional, ja que es correspon a la seva situació. "Es tracta de percebre el que passa i dotar de manera assenyada al pacient del que requereix", afirma Montori.

És important eliminar la cobdícia institucional i industrial de la salut. És una activitat humana basada en la solidaritat, que no pot ser percebuda com un negoci. Cal eliminar la burocràcia de la salut i emfatitzar en la integritat, dos aspectes que es perden si el sistema s'industrialitza. La medicina ha de ser capaç d'oferir respostes sensibles per a cada pacient i desenvolupar vincles emocionals amb ells, i no realitzar una simple transacció. Cal fomentar una obertura del cor del pacient cap al professional i viceversa, ja que en aquest marc de relació, el metge és més eficaç.

El moviment "la rebel·lió del pacient" es compromet amb la seva cura i elimina distraccions supèrflues com l'ordinador, per centrar-se en crear vincles perquè la teràpia funcioni. És important iniciar aquesta revolució pacífica i que els pacients prenguin consciència de que la cura de les persones és el centre de l'activitat clínica. Així mateix, si el pacient promou un canvi de paradigma, els metges es posaran al seu costat, ja que també són víctimes del sistema.

S'ha de posar la cura al centre de l'activitat assistencial i, per a això, és fonamental potenciar el paper de les comunitats i allunyar-se de l'excessiu individualisme de la societat. No tots els sofriments requereixen resposta mèdica, no es pot perdre de vista que tenir cura és humà. S'ha d'iniciar un procés que permeti allunyar-se de la sanitat industrialitzada, una revolució que no serà ràpida i que, possiblement, requerirà que diferents generacions vagin obtenint èxits.

Finalment, Montori també va fer referència a la importància que ha de jugar l'educació. A les facultats es forma a professionals molt ben preparats tècnicament en les seves diverses especialitats i se'ls transmet les grans possibilitats que ofereix la tecnologia que la medicina posa a la seva disposició. Però no s'ensenyen habilitats per el tracte amb el pacient. S'estan formant metges amb la vocació per desenvolupar carreres exitoses, però no a persones que tinguin la cura dels pacients com a prioritat absoluta de la seva activitat.

 

Consulta el vídeo del webinar

home_agenda

home_grants_and_awards

home_publications

subscription

Vols rebre la nostra newsletter?
Subscriu-te!