-
"La ciència sense ètica ens pot portar a carrerons sense sortida"
Conversem amb Salvador Macip sobre ètica, ciència i educació
+Llegeix més
null
La ciència sense ètica
Blog
"La ciència sense ètica ens pot portar a carrerons sense sortida"
13 d’octubre 2021
Salvador Macip és professor del Departament de Biologia Molecular i Cel·lular de la Universitat de Leicester. Científic, escriptor i divulgador, col·labora habitualment amb la nostra fundació impartint conferències i participant en diversos projectes educatius.
Quan i com et vas interessar per la ciència?
No recordo el moment que no m'interessés la ciència. Des de petit estava fascinat per la medicina i amb sis anys recordo que, quan la professora ens va demanar quin tema volíem treballar a classe, jo vaig proposar el cos humà. Poc després em van regalar un joc de química i allò ja va ser definitiu.
I per l'ètica?
Vaig ser conscient de l'ètica com a concepte a l'adolescència, a partir de les classes relacionades amb el tema que teníem a batxillerat. A partir de llavors sempre m'ha interessat. Quan vaig començar la carrera científica, l'ètica la vaig tenir molt present, perquè trobo que és essencial que ciència i ètica vagin sempre de la mà.
Perquè creus important incorporar l'ètica en la recerca científica?
La ciència sense ètica ens pot portar a carrerons sense sortida, com vam veure quan els moviments eugènics van caure en mans de la ideologia Nazi. Ho veiem encara ara, com quan un metge xinès va manipular els gens d'uns embrions i van néixer els primers humans modificats, un experiment fet sense les mínimes garanties de seguretat i que èticament no s'hauria d'haver autoritzat mai. Fa poc s'ha sabut que a Brasil provaven fàrmacs contra la COVID-19 amb persones grans que no havien sigut informades ni havien donat el seu consentiment. Sense tenir l'ètica present, la ciència pot fer molt mal.
Cal tenir-la present ja des de l'escola? Com poden fer-ho els mestres?
No es pot aprendre ciència separant-la del seu component humanista, de la mateixa manera que no es poden estudiar humanitats sense tenir clars uns quants conceptes científics. El comportament ètic dels humans s'entén millor si coneixem la seva biologia i la ciència ha d'avançar tenint en compte el marc ètic de la societat. Això s'hauria de reflectir en l'ensenyament que es fa a les escoles, però la majoria de programes insisteixen en separar els alumnes en compartiments etiquetats "ciències" i "lletres", que no han tingut mai cap sentit, i avui en dia encara menys. Mentre el sistema no canviï, ens calen professors que no facin aquestes distincions i ensenyin d'una manera transversal.
Amb quins projectes creus que les escoles poden engrescar més als alumnes?
La ciència pot servir per estimular el debat entre els alumnes. Hi ha articles o llibres, fins i tot de ficció, que plantegen temes ètics rellevants. Es poden fer servir pel·lícules o còmics, per exemple. És més fàcil debatre amb adolescents sobre el lliure albir després de veure Matrix que fent-los llegir Demòcrit i Aristòtil. Cal trobar el format més adequat per a cada públic, la qual cosa no vol dir que s'hagi de rebaixar els continguts. Per exemple, la controvèrsia de la manipulació genètica d'embrions i el transhumanisme es pot discutir amb tota la profunditat que es vulgui amb els alumnes llegint un llibre de ciència-ficció com Fills de la setena onada, que vaig escriure amb la idea d'entretenir el públic jove. S'ha de triar bé la porta d'entrada per a què, un cop dins, tothom pugui participar en el debat.
I relatius al COVID? Quines consideracions ètiques caldria tenir en compte en aquest context i de cara al futur a l'hora de fer ciència?
La COVID-19 ens ha portat el tema de la distribució de les vacunes seguint els principis del mercat lliure, enlloc de fer-se d'una manera ètica i raonada. Això és nociu en molts aspectes. S'ha de considerar, a més, el fet que les vacunes són un element essencial per les estratègies de salut pública, però per a alguns són una manera de fer diners. Això pot fer que es prenguin decisions no necessàriament ètiques. També hi ha hagut problemes ètics amb el tractament de la gent gran, sobretot la que viu a residències, o amb la necessitat de prioritzar els pacients que s'admeten a les UCI quan estan saturades.
A l'escola es desperten moltes vocacions científiques. Quines qualitats creus imprescindibles per un bon científic?
Constància, esforç, capacitat d'observar, curiositat, imaginació i, per sobre de tot això, un gran interès per conèixer com funciona tot el que t'envolta.