Tornar

Blog

Els Comitès d´Ètica Assistencial

12 de juliol 2021

Els Comitès d'Ètica Assistencial o de Bioètica (CEA) són òrgans col·lectius de composició pluridisciplinària que integren les diverses conviccions morals del seu entorn i que estan al servei de les persones i els professionals d'una institució per aconsellar-les en els problemes ètics que es poden plantejar en el curs de l'assistència. Són, doncs, òrgans col·legiats de naturalesa consultiva que emeten consells no vinculants, ja que el seu objectiu és ajudar en la presa de decisions clíniques sense pretendre substituir la consciència de les persones implicades.

Les funcions dels CEA

1) Assessorar en la presa de decisions en les situacions problemàtiques de la pràctica assistencial, quan hi ha conflicte de valors, amb discrepàncies de tipus moral, ideològiques o religioses a causa de les diferents conviccions de les persones implicades. La finalitat és aconsellar en els problemes ètics d'una manera col·legiada per mitjà de la deliberació i en un context pluridisciplinari, però respectant la voluntat de les persones malaltes, dels seus familiars i dels professionals que no tenen per què seguir els consells si no són percebuts com una ajuda.

2) Elaborar recomanacions, guies o protocols amb les pautes d'actuació que faciliten la presa de decisions en determinades situacions que, per la seva complexitat i pronòstic, puguin ser causa de conflictivitat o discrepància moral. L'objectiu és orientar i coordinar l'actuació dels professionals en qüestiones relatives al respecte a les persones i a una assignació justa de recursos. En són un bon exemple els criteris d'actuació amb prematurs de molt baix pes, les decisions terapèutiques en les persones en estat vegetatiu crònic, el rebuig de tractaments efectius com són les transfusions de sang, la retirada de tractaments de suport vital o les recomanacions sobre el consentiment i les voluntats anticipades.

3) Col·laborar en la formació en bioètica dels professionals del mateix centre i dels membres del comitè amb l'objectiu de propiciar el diàleg bioètic per mitjà de cursos, jornades, discussió de casos i conferències magistrals. La literatura, el teatre i el cinema proporcionen nombrosos exemples de problemes de caràcter moral que poden propiciar el debat i la reflexió conjunta.

4) L'única excepció al caràcter no vinculant de les decisions del comitè és l'informe preceptiu que s'ha d'emetre conforme el donant viu d'un òrgan o d'una part que ha atorgat el seu consentiment de forma expressa, lliure, conscient i desinteressada, després d'estar informat adequadament sobre la intervenció, les seves conseqüències i els riscs que comporta.

Els límits dels CEA

Els CEA han d'evitar funcions que no li corresponen i que poden generar malentesos com ara són:

1) Jutjar la pràctica dels professionals. Correspon als col·legis professionals vetllar pel  compliment de les normes de deontologia i als comitès de direcció fer acomplir el reglament intern del centre.

2) Manifestar-se o redactar informes pericials sobre les reclamacions i denúncies presentades per accions produïdes al centre. No obstant això, els jutges poden considerar com a prova pericial que els professionals denunciats han actuat seguint les recomanacions d'un grup d'experts, el CEA, malgrat que aquest procedir depengui del criteri del jutge i no tingui cap garantia jurídica.

3) De la mateixa manera que les recomanacions en les consultes al CEA no són vinculants, correspon al comitè de direcció del centre aprovar les guies de bona pràctica elaborades pel CEA i vetllar perquè siguin respectades.

Els procediments dels CEA

La consciència moral, quan emet un judici sobre la bondat d'una acció, realitza un exercici de comparació de les opcions a tenir en compte que una informació o consideració subtil pot decantar cap a un costat o l'altre. En això consisteix la deliberació, el mètode de la moral per orientar el curs de l'acció que és el que empren els CEA. És un procés de ponderació dels elements i circumstàncies concurrents en una acció o situació amb la finalitat de poder decantar-se per una o vàries de las opcions possibles, després de comprovar en quina mesura l'elecció és coherent amb els principis presents i preveient les possibles conseqüències.

Deliberar ve de la paraula llatina deliberare, composta del prefix "de", que indica intensitat, i "liberare", que significa pesar, derivada de "libra", paraula amb què es denomina la unitat de pes i la balança. El procediment deliberatiu consisteix a anar col·locant metafòricament els arguments a un plat i l'altre de la balança, fins que aconseguim desequilibrar-la a favor d'un dels dos.

Aristòtil afirma que ningú delibera sobre allò que sempre succeeix de la mateixa manera sigui per necessitat o per naturalesa, com són les sequeres o les pluges. Els homes només deliberen sobre el que ells mateixos poden fer, sobre les qüestions mèdiques, o de negocis o sobre la navegació. Això vol dir, sobre accions en les quals el seu desenllaç no està clar o que és indeterminat. I sobre la naturalesa d'aquesta mena de raonament conclou "tan absurd fora acceptar que un matemàtic fes servir la persuasió com exigir d'un retòric demostracions". Ve al cas recordar que en la Grècia clàssica la retòrica era l'art de persuadir amb l'argumentació, essència de la deliberació.

En el procés deliberatiu, els membres del comitè poden intervenir sense haver de seguir els passos d'un procediment determinat, amb l'única excepció d'escoltar, en primer lloc, els fets motiu de la consulta, si pot ser, narrats pels seus protagonistes o persones properes amb coneixement del problema. Hi ha un diàleg fluid entre els membres del comitè per comprendre el problema i sospesar les diferents opcions. Però és quan cal respondre per escrit a la consulta que resulta útil disposar d'un procediment preestablert que ajudi a presentar de forma comprensible els passos i arguments de la deliberació i el seu resultat. Aquesta discordança amb la utilització del procediment a posteriori il·lustra la diferència que hi ha entre la realitat de la deliberació i l'esforç per pensar-la i explicar-la.

Així, doncs, els diferents mètodes o procediments utilitzats per analitzar un problema ètic en l'àmbit de la clínica no són més que un llistat dels passos successius que permeten identificar els fets i circumstàncies del cas, els deures i els valors de les persones implicades i les conseqüències dels possibles cursos d'acció amb la finalitat d'aconsellar els més adequats. Tenen el valor de ser un recordatori per assegurar-se que no s'ha omès cap informació rellevant i ajuden a ordenar els passos necessaris per facilitar la deliberació, el nucli del procediment, així com comunicar de manera raonada el seu resultat.

Conclusió: l'aportació dels CEA a la pràctica clínica

Els CEA tenen un paper essencial en la defensa dels drets de les persones malaltes en un àmbit amb una arrelada tradició paternalista. Els professionals de la salut i, en particular els metges, han estat educats en el paradigma biomèdic, fonamentat en el coneixement científic, amb poc marge pels dubtes morals. Aquest bagatge no predisposa a escoltar el parer del profà, la persona malalta, malgrat que serà qui experimenti les conseqüències de la decisió. Els CEA vetllen pel respecte a les persones i pel procediment que el garanteix en l'àmbit clínic, el consentiment. No hi ha dubte que tenir en compte el parer de la persona malalta suposa implicar-la d'una manera activa en el procés de restauració de la seva salut, respectant la seva decisió, el que pot influir positivament en la qualitat de l'assistència i, de ben segur, generar una major satisfacció.

Màrius Morlans

Nefròleg i membre del Comitè de Bioètica de Catalunya

Amb els nostres cursoso podeu formar-vos en els problemes bioètics derivats de la pràctica professional:

Formació i docència

Font imatge: Banc d'Imatges Infermeres (Ariadna Creus i Àngel García)