Notícies

"Els valors que han de regir l'economia son els que permeten el desenvolupament de les relacions humanes"

Christian Felber, ponent convidat per la Fundació Víctor Grífols i Lucas els dies 24 i 25 de novembre a Barcelona, ens parla de l'Economia del Bé Comú.

En què consisteix l'Economia del Bé Comú (EBC)?
És un model econòmic alternatiu al capitalisme com el comunisme. Promou una economia de mercat ètica basant-se, per un cantó, amb la llibertat econòmica i, per l'altre, amb els valors fonamentals que estan a les constitucions: dignitat, solidaritat, justícia, sostenibilitat i democràcia.

Quin paper juga l'empresa en aquest model?
L'èxit de l'empresa individual es vincula de forma fiable a l'aportació al bé comú. Quan més ètic sigui el comportament i la organització de les empreses, més èxit tindran gràcies a incentius legals diversos. Així, els productes ètics es converteixen en més econòmics que els no sostenibles i les empreses responsables surten beneficiades. Com més humana sigui una organització, més èxit tindrà. Per contra, les companyies que qualifiquem com "passotes ètiques" o es transformen en ètiques o desapareixeran.

Quins valors predominen al sistema econòmic que planteja?
Els valors que han de regir l'economia son, per una part, els que permeten el desenvolupament de les relacions humanes: honestedat, respecte, empatia, confiança, cooperació i compartir i, per altra banda, els valors continguts a les constitucions dels països democràtics que comentava anteriorment.

Actualment, quins valors predominen?
En el model econòmic actual, es dóna una contraposició a aquests valors fent prevaldre els valors negatius com són l'egoisme, la desconsideració, l'avidesa, l'avarícia, la irresponsabilitat... És més, el sistema actual ha confós el mitjà amb el fi.

A què es refereix?
L'economia en els seus orígens buscava trobar els millors camins per satisfer les necessitats humanes però, amb el temps, aquest objectiu principal ha quedat desplaçat pe allò que només són mitjans per assolir-lo, com el benefici monetari i el creixement del PIB. L'Economia del Bé Comú proposa resoldre aquesta contradicció canviant les dos principals regles legals que guien el comportament dels actors econòmics –afany de lucre i competència- per la contribució al bé comú i la cooperació.

Quins beneficis aporten?
La cooperació significa que la meta és compartida, mentre que la competència suposa que l'èxit d'un, exclou el de l'altre. A diferència del que ens han explicat, la cooperació ens motiva més ja que permet que les nostres relacions es desenvolupin. Amb la competència, el valor més fort és la por a perdre o fins i tot a desaparèixer.

Però la competència sempre s'ha considerat un estímul per la prosperitat de les empreses...
Avui ja sabem que la competència motiva menys i provoca més insuficiències, no és el més humà ni tampoc el més eficaç. Per tant, val la pena assajar un altre sistema amb regles legals que estiguin en línia amb els nostres valors fonamentals i que beneficiïn les virtuts humanes i no les seves deficiències.

Quins passos bàsics pot dur a terme una persona per contribuir al desenvolupament de la EBC?
Per començar, pensar de manera lliure i independent. Formar la seva pròpia opinió i visió del món. Si arriba a la conclusió de que l'economia ha de servir al bé comú, pot comprometre's a contribuir, començant pel seu entorn més pròxim, en els seus cercles més primaris, al seu dia a dia, a la seva feina...

Per exemple?
Preguntat a les empreses a les que compra productes i serveix si coneixen l'EBC i si fan el balanç del bé comú. Organitzant-se i participant als camps d'energia locals de l'EBC o en altres moviments socials per crear una aliança ciutadana, on es reescriguin les regles del joc de la democràcia. Les eines que oferim son concretes i diverses al mateix temps: balanç del bé comú, camp d'energia local, municipi del bé comú, adhesió a la associació nacional o fundar una regional....

Ets optimista en relació a la implementació d'aquest model alternatiu?
Sí, per la resposta i acció de la gent. L'eco és internacional i molt fort. En quatre anys, s'hi ha adherit més de 1.700 empreses privades i vàries dotzenes de municipis. Unes 2000 persones en infinitat de llocs, estan contribuint activament a la creació del procés. A moltes universitats –des de Buenos Aires i Santiago de Xile fins a la Helsinki Business School-, s'està integrant l'EBC a l'ensenyament, investigació, implementació i difusió.

I el nostre país? 
La Universitat de Barcelona va presentar una Càtedra UNESCO a París. Les llavors de l'EBC aterren a totes parts. Al tractar els més alts valors, toca als cors de les persones. Per aquest motiu, l'EBC té el potencial de ser el pròxim model econòmic dins d'una memòria renascuda i, molt possiblement, amb combinació amb altres enfocaments similars.

 

 

home_agenda

home_training

home_publications

home_grants_and_awards