Tornar

Blog

A propòsit de l'eutanàsia

02 March 2021

Són molts els aspectes ètics i legals que està suggerint la nova llei d'eutanàsia, des dels reticents a ella fins als que reivindiquen l'autonomia del pacient per poder acabar amb el seu patiment. Montserrat Busquets, infermera i doctora en sociologia, reflexiona sobre alguns dels temàtiques més rellevants sobre aquesta llei des de la bioètica.B

Davant la imminent aprovació de la llei de regulació de l'eutanàsia, alguns col·legis professionals de metges, farmacèutics, odontòlegs i el Comitè de Bioètica d'Espanya han manifestant el seu desacord argumentant que les cures pal·liatives són l'alternativa ètica per a l'ajuda professional que pot obtenir una persona al final de la seva vida, negant la possibilitat d'ajudar als que no vulguin viure l'experiència del seu final de vida en un procés d'atenció pal·liativa o als qui durant el procés de pal·liació vulguin avançar el seu final.

Si bé, rebre l'adequada atenció pal·liativa és el dret que ha d'assistir a tota persona per alleujar el seu dolor i patiment davant de l'experiència d'algunes malalties, la complexitat del final de la vida exigeix que els proveïdors de cures i atenció i els especialistes en ètica reconeguin que la dimensió racional de les persones els permet, des de la seva història particular, realitzar eleccions autèntiques relatives a la seva fi de vida encara que, de vegades per a això, necessitin ajuda. Especialment en el procés de presa de decisió d'una petició d'eutanàsia l'autonomia adquireix més valor, si és possible, ja que la persona és més vulnerable i els aspectes externs poden tenir més influència.

Les persones que afronten el final de la seva vida estan immerses en un procés dinàmic i continu d'auto-creació de la seva identitat personal i de recerca de significat de la seva experiència, en el centre hi ha les relacions que estableixen amb el seu entorn personal i amb els i les professionals de la salut. Les idees clau de la relació d'ajuda amb una persona que pregunta per l'eutanàsia o la sol·licita són: escoltar, respectar el seu ritme, donar l'oportunitat per explicar la seva història i expressar les seves preocupacions, dubtes, sentiments, inquietuds, reiterar la informació tantes vegades com calgui sense jutjar, incorporar a la família. La relació professional amb una persona que fa una petició d'eutanàsia té com a objectiu ajudar-la a estar en les millors condicions per definir realment els seus desitjos. La responsabilitat bioètica exigeix recollir la seva demanda i, mitjançant el diàleg sincer i l'escolta activa, acompanyar-la durant tot el procés.

No obstant això, atendre a la voluntat de morir d'una persona pot crear incerteses tant als metges com a les infermeres que, al costat de tot l'equip de salut que atén a la persona, han d'estar segurs de fer el correcte. Per això, ara, davant la posada en marxa de la llei l'important és definir els millors procediments i protocols que, des del treball en equip i la corresponsabilització, ajudin els professionals a dur a terme un bon procés de cura a les persones que sol·licitin l'eutanàsia i les seves famílies, evitant tota confusió que pugui entelar el seu desenvolupament segur i competent o posar en dubte la bondat i transcendència d'una bona atenció pal·liativa.

Sens dubte, l'abordatge d'aquest gran repte serà de gran ajuda per millorar la promoció de l'autonomia en tots els processos d'atenció i cura de la salut.

Montserrat Busquets Surribas

Professora jubilada de l'escola d'infermeria de la Universitat de Barcelona

Contingut relacionat

Publicació Eutanasia y suicidio asistido  (descàrrega gratuïta)

Vídeo de la jornada Eutanàsia i suïcidi assistit

Vídeo de la conferència de Jesús Mosterín "La buena vida y la buena muerte"