Publicador de continguts

null Covid-19:"Llibertat individual vs. bé comú"

-
Covid-19:"Llibertat individual vs. bé comú"

Els aspectes clau del webinar. Vídeo i presentacions dels ponents.

+Llegeix més

Blog

Covid-19:"Llibertat individual vs. bé comú"

14 de maig 2020

El passat 7 de maig vam celebrar un nou webinar per tractar la limitació dels drets de les persones per protegir la col·lectivitat durant la crisi de l'COVID-19. Els ciutadans han patit restriccions a la seva llibertat individual, i és previsible que s'estenguin en futurs escenaris. Bonaventura Clotet, investigador i cap del Servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital Germans Trias i Pujol; Victòria Camps, filòsofa, i presidenta de la Fundació Víctor Grífols; i Andreu Segura, coordinador del Grup de Treball d'Ètica i Salut Pública de (SESPAS) van participar com a ponents en aquesta sessió, per debatre sobre les qüestions ètiques vinculades amb la llibertat individual en contraposició a el bé comú.

Bonaventura Clotet: "les mesures de confinament han estat necessàries però que han arribat tard."

Bonaventura Clotet va iniciar la seva intervenció afirmant que, "el coronavirus sabíem que tornaria". Hi ha precedents que indicaven que en el futur podrien ressorgir aquest tipus de virus d'origen animal. El 2002 apareix el SARS i el 2012 el MERS. Aquestes dues epidèmies tenien una mortalitat elevada, però sense la contagiositat del COVI19, una infecció que amb la globalització s'ha distribuït molt ràpidament a tot el món. Per tant, ja existien evidències científiques que apuntaven que podien anar emergint nous coronavirus. Si el 2002 s'haguessin destinat suficients recursos a la recerca  de salut animal, ja tindríem una vacuna que tingués en compte les possibles variants de virus.

Respecte a l'actual situació de la pandèmia, Clotet considera que encara falta molt coneixement. No està clar si el virus és infectiu quan la persona ja s'ha recuperat. Analitzem les immunoglobulines per mesurar la concentració de diferents tipus d'anticossos a la sang, però desconeixem com de protectores poden arribar a ser.

Per Clotet és fonamental, com en totes les malalties, plantejar l'inici del tractament en una fase molt inicial de la infecció per avortar-i controlar-la. D'aquesta manera s'evitaria la progressió. És important realitzar estudis en fases inicials, per analitzar l'eficàcia d'alguns tractaments. Clotet va posar com a exemple la hidroxicloroquina o el remdesivir, un fàrmac que ha demostrat la seva eficàcia in vitro, però que quan s'assaja en viu en etapes molt avançades té un impacte reduït

En aquesta línia Bonaventura Clotet, va comentar l'assaig en el qual està treballant, coordinat per Oriol Mitjà, que aportarà les seves primeres conclusions en 3 o 4 setmanes. La recerca assaja amb la hidroxicloroquina administrada en etapes molt inicials, menys de 5 dies de símptomes, per determinar si és eficaç per bloquejar la infecció. En qualsevol cas, independentment que el fàrmac que s'està assajant sigui l'idoni, cal tenir clar que l'objectiu és dissenyar estructures de nous tractaments capaços de frenar la progressió i evitar que les persones desenvolupin la resposta inflamatòria i, per tant, reduir la mortalitat.

Sobre les mesures de confinament, el científic considera que han estat necessàries però que han arribat tard. Si s'haguessin implementat amb més antelació, possiblement el període de quarantena hagués estat menor i, a hores d'ara, ens trobaríem en fases més avançades.

Victòria Camps: "Entre llibertat individual i bé comú no ha d'haver contradicció, si hi ha una actitud de responsabilitat"

Victòria Camps va defensar durant la seva exposició la idea que entre llibertat individual i bé comú no ha d'haver contradicció, si hi ha una actitud de responsabilitat. Per sustentar aquesta afirmació va referenciar la tesi de el filòsof John Stuart Mill, que defensa la llibertat individual sense perdre de vista el compromís de les persones amb el bé comú. Mill rebutja el paternalisme de l'estat o de la societat que imposa als individus formes d'actuar amb vistes a protegir-los d'algun mal. Considera que ningú pot impedir a un individu que es faci mal a si mateix, ja que és sobirà, però sí que es pot intervenir des de l'estat o col·lectius públics per prevenir el dany als altres.

Si ens referim a la salut pública, aquests dos conceptes no poden ser antagònics, segons Camps. S'està reproduint una cosa que en bioètica es coneix molt bé i que té a veure amb el conflicte que es dóna moltes vegades entre autonomia i beneficència. Si ens centrem en el Covid-19 els ciutadans s'han de comprometre respecte a un bé comú, un virus que ha generat una gran incertesa. Tenim clar que el bé comú consisteix a aturar els contagis i evitar el col·lapse del sistema sanitari.

Això ha portat a el confinament obligatori que ha tingut una resposta, que la filòsofa considera exemplar per part de la ciutadania, que ha mostrat el seu compromís i convicció per entendre una situació en què calia assumir la limitació de llibertats. Camps pensa que hi ha hagut por al desconeixement al mateix temps que un sentiment de compassió. Possiblement, aquests sentiments de por i compassió són els que han influït en una resposta solidària i altruista.

D'altra banda, Victòria Camps va convidar a reflexionar i plantejar-se si les mesures de confinament eren proporcionals amb l'amenaça de virus. Unes mesures que han vingut determinades per decrets d'alarma que ens han obligat a no sortir de casa. No ha estat una decisió basada en l'autonomia de la persona sinó en l'heteronomia. L'autonomia és el reconeixement que hem de complir un deure ja que és racional. Però en aquest cas, ha funcionat l'heteronomia, un imposició jurídica basada en la desconfiança, ja que si no hi ha coacció, la ciutadania no compleix.

Conforme s'avanci en el descens de la corba de contagis i cap al desconfinamient sorgiran debats sobre la base de noves mesures que puguin anar implantant i que afecten a la llibertat individual i la seva relació amb la salut col·lectiva. El control de moviments a través d'aplicacions mòbils, la llibertat de circulació de les persones grans, l'obligatorietat o voluntarietat dels test, són un bon exemple d'això. Cal discutir si volem llibertat limitada que no sigui contradictòria amb l'esperit de democràcia. Cal mantenir la idea que la llibertat no és contrària al bé comú o la seguretat, si és llibertat responsable, que assumeix els seus propis límits raonables.

Andreu Segura: "No ha estat el virus que ha tancat les empreses i ens ha mantingut a casa, hem estat nosaltres per por i culpa"

Andreu Segura, apunta que la situació és complexa i en lloc d'aclarir-nos incrementem la confusió. Cal saber gestionar la incertesa amb seny i prudència. Sovint la incertesa s'interpreta com a ignorància i la ignorància no agrada a ningú.

Segura considera que hi ha problemes davant dels quals no tenim solució i que no sempre és vàlid allò de "cal fer tot el que es pugui i més", no és factible un sistema sanitari desmesurat, ja que és la millor manera de condemnar-lo a mort . Al concentrar tots els recursos en una sola direcció s'ha deixat d'atendre altres problemes amb millor solució.

Sobre les mesures, considera que cal plantejar-se si són prou efectives o si el remei és pitjor que la malaltia. Segura pensa que no hi haurà respostes clares fins d'aquí a un temps. Les efectivitat de les mesures no sempre es poden garantir, però sí  s'han de justificar de la millor manera possible i han de resultar factibles i no contradictòries. És fonamental reconèixer i quantificar les càrregues que comportaran, no només en l'economia, també ens els danys que generaran en els propers anys en la salut de les persones, sobretot en els col·lectius més vulnerables .

Andreu Segura també va plantejar fins a quin punt és important l'opinió dels experts. La ciència busca explicacions, el més útil per a entendre o transformar la realitat. Descarregar la responsabilitat en els experts no és adequat. La legitimitat de prendre decisions en nom de tots correspon als que han estat escollits per a això. Es necessiten abordatges interdisciplinaris, a més que el coneixement científic per a ser útil, s'ha de coordinar i assentar.

També cal reflexionar sobre la disposició de la societat a adoptar restriccions de llibertats que, segurament, no s'haguessin acceptat en altres circumstàncies i si no hi hagués hagut por. Aquest sentiment és necessari per sobreviure però cal controlar-ho, ja que bloqueja i és molt contagiós.

En aquesta crisi, segons Segura , hi ha dos protagonistes clau: els mitjans de comunicació social i les autoritats sanitàries. El tractament de la informació en general ha estat sensacionalista i amb flagrants ofenses i ha jugat un paper determinant en la profusió de la por, que a més, s'ha vist estimulada per alguns experts i portaveus. Per la seva banda, les autoritats sanitàries han actuat sota l'interès de protegir-se de les eventuals crítiques que podien rebre les seves decisions, la qual cosa dificulta el correcte desenvolupament de les seves obligacions, que de vegades inclouen adoptar mesures impopulars. Per acabar Segura va apuntar que, "no ha estat el virus que ha tancat les empreses i ens ha mantingut a casa, hem estat nosaltres per por i culpa".

Ja pots veure el vídeo de la sessió aquí
Disponibles les presentacions de Bonaventura Clotet, Victoria Camps i Andreu Segura

home_agenda

home_grants_and_awards

home_publications

subscription

Vols rebre la nostra newsletter?
Subscriu-te!