Tornar

Blog

Deliberació en la presa de decisions de salut pública

18 de desembre 2024

Perquè les decisions en salut pública siguin efectives, a més d'estar basades en les millors proves disponibles, han de tenir en compte els valors de la població a la qual van destinades. En aquestes decisions sempre hi ha un cert nivell d'incertesa, agreujat pel fet que les mesures proposades, sempre parteixen d'uns valors (explícits o no), que han de tenir en compte la diversitat de valors sovint enfrontats, que existeixen en una societat plural.

Els processos deliberatius són un mecanisme de participació ciutadana que pot ajudar al procés de presa de decisions en salut pública. 
La deliberació és un procés psicològic que, a través del raonament, condueix a la decisió necessària per dur a terme una acció determinada. És un procés personal i íntim de presa de decisions amb el major nivell d' autonomia possible, que esdevé grupal quan es tracta prendre decisions poblacionals, com són les decisions en salut pública.

Incertesa per deliberar

Si hi hagués certesa no caldria deliberar; per deliberar cal que hi hagi un cert nivell d'incertesa. Els mètodes deliberatius són especialment útils en situacions    amb conflictes morals, en els quals la decisió suposa un dany als valors de persones o grups concrets, o en situacions en què els aspectes tècnics i normatius estan profundament entrellaçats.

Per tenir en compte aquests valors, cal una implicació de la població en aquesta presa de decisions. Aquesta implicació pot tenir uns nivells molt diferenciats; el nivell mínim d' implicació seria aquell en què simplement es proporciona informació de les mesures que s' han de prendre i el que cal que faci la població. El nivell intermedi és el de consulta, en el qual es recapta informació de la població sobre les seves opinions, preferències o actituds sobre el tema de què es tracti; per a això es realitzen enquestes, grups focals o altres accions similars per a l' obtenció d' informació. L' últim nivell és el de la participació, en el qual es produeix una interacció en ambdues direccions; existeixen diferents nivells de participació en funció del grau de protagonisme de la població, i la deliberació està en aquest nivell de participació.

Etapes del procés deliberatiu
El procés deliberatiu té tres etapes. La primera, la dels fets coneguts, tracta de conèixer a fons el tema subjecte a anàlisi, estudiant les diferents formes que existeixen per entendre' l, que valorem des de la nostra pròpia perspectiva. En una segona etapa, tenint en compte les perspectives de les altres persones que participen en el procés, s' identifiquen els possibles escenaris d' acció, per finalment arribar a una decisió que no sabem si serà la millor, però serà l' òptima. Les decisions preses, s avaluaran en funció de la qualitat del procés deliberatiu. 
En l'àmbit sanitari tenim experiència d'espais deliberatius (comitès d'ètica assistencial i recerca), però aquesta és menor. En canvi, és més recent en la presa de decisions en salut pública, atesa la trajectòria històrica del paternalisme d'aquesta disciplina. La seva incorporació és secundària al desenvolupament de la democràcia deliberativa, i a les iniciatives d' incorporar la perspectiva dels usuaris en la gestió pública; per això no sorprèn que la majoria de les iniciatives de deliberació ciutadana en salut pública s'estigui produint en l'àmbit anglosaxó.

Implicació de la societat

Atès que les mesures de salut pública afecten d' una manera o altra tota la població, s' han d' incorporar a la deliberació persones que siguin representatives de la població general, encara que per a determinats aspectes sigui aconsellable, a més, crear espais de deliberació integrats per pacients o usuaris, o per professionals o altres grups d' interès.

La majoria dels processos de deliberació ciutadana sorgeixen en l' àmbit de projectes de recerca finançats amb fons públics, amb la doble finalitat d' abordar un tema complex i d' avançar en la metodologia de desenvolupament i avaluació dels propis mètodes deliberatius.
Bona part de les experiències estan relacionades amb cribratges poblacionals, alimentació i salut, desigualtats en salut, pandèmies o vacunació, entre d'altres. L' eina més comunament usada és el jurat ciutadà, tot i que n' hi ha d' altres com els panells, fòrums, sondejos deliberatius, mapatge deliberatiu, etc. L' avaluació de la qualitat d' aquests mètodes suscita gran interès.

Els processos deliberatius no es poden improvisar, i per incorporar-los en la presa de decisions en salut pública, cal avançar en diversos àmbits. En primer lloc, cal que des de les institucions de salut pública es propiciïn espais de deliberació moral. En segon lloc, cal aprofundir en la formació en ètica els professionals sanitaris i que aquests i les autoritats entenguin que el model de decisions paternalistes ha de deixar pas a models participatius. En tercer lloc, iniciar projectes de recerca sobre experiències deliberatives sobre temes complexos en salut pública. Són algunes de les tasques que l'Agència Estatal de Salut Pública podria emprendre.  

Francisco Javier García León
Grup de Treball d' Ètica i Protecció de Dades de la Societat Espanyola d' Epidemiologia.
Assistent de recerca ad honorem. Facultat de Filosofia. Universitat de Sevilla.