Publicador de continguts

null El misteri de el cervell humà

-
El misteri de el cervell humà

Conversem amb Miquel Àngel Serra sobre els límits del transhumanisme

+Llegeix més

Blog

El misteri de el cervell humà

05 January 2021

Del 25 de gener al 15 de febrer vam organitzar un curs en col·laboració amb la llibreria La Central per tractar el misteri del cervell humà. El seu funcionament ens genera alguns interrogants sobre els quals encara no hi ha una resposta clara. Un d'ells està relacionat amb si realment tenim la necessitat de millorar-lo i la capacitat per fer-ho, i si això és desitjable. El transhumanisme defensa el deure moral de millorar les capacitats físiques i cognitives de l'espècie humana, aplicant a l'home noves tecnologies i avenços científics per eliminar els aspectes no desitjats de la nostre condició com el sofriment, la malaltia o l'envelliment...

Entre les persones que impartiran el curs es troba Miquel Àngel Serra, doctor en Biologia per la UAB, que actualment treballa al Centre Comú d'Investigació de la Comissió Europea. Serra aportarà una mirada bioètica al curs, per ajudar a ponderar els riscos i beneficis d'aquests reptes, a més d'exhortar-nos a prendre decisions, com a individus i com a societat, que estiguin d'acord amb la nostra naturalesa i respectin la llibertat individual.

Per a Serra, l'aspiració natural de l'ésser humà per a "millorar" mitjançant la utilització de la ciència i la tecnologia, però també amb l'educació i la cultura, sembla que no és suficient per a alguns. De fet, ja des del naixement de la genètica, hi ha hagut postures eugenèsiques, que volen "seleccionar" els individus portadors de determinats caràcters, al marge dels mecanismes propis de l'evolució biològica.

"Existeix el perill de transformar l'ésser humà que coneixem en una nova espècie elitista"

Moltes de les propostes dels transhumanistes ja són presents a  la nostra societat, però hem de discernir entre els avantatges que, en alguns casos són evidents, però també dels desavantatges que poden plantejar-nos. Segons el doctor en biologia, un d'ells és el risc d'incrementar encara més les desigualtats entre éssers humans. Existeix el perill de transformar l'ésser humà que coneixem en una nova espècie "elitista" que convisqui amb els actuals éssers humans. Aquesta hipòtesi dóna vertigen, ja que tots podem estar d'acord en el fet que la ciència pugui millorar les condicions de les persones amb discapacitat funcional, però Serra es planteja si realment necessitem tenir la vista d'una àguila, l'oïda d'un ratpenat i l'olfacte d'un gos. "Fins on volem arribar és un discerniment d'ètica social", apunta Miquel Àngel Serra.

La pandèmia també ens ha d'ajudar a reflexionar, ja que en molts casos s'han posat de manifest una sèrie de supòsits que donàvem com a normals o establerts i que, en canvi, s'han transformat radicalment. També ens ha obligat a modificar situacions que havíem d'assumir, però que en realitat no ho fèiem, ja que resultava molt complicat que la societat i els governs les fessin seves pels costos econòmics i socials que suposaven. El retorn a una vida més calmada, amb una major connexió amb la natura semblava impossible, però hem passat de viure frenèticament a estar confinats.

La COVID-19 ha evidenciat i accelerat un canvi de vida i, de tot això, hauríem de ser capaços d'extreure coses positives i fer un balanç del que podem guanyar. Som una espècie privilegiada que viu en un ambient fràgil i hem de trobar l'equilibri que ens permeti no posar en perill el nostre planeta. Els avenços poden ajudar, però alguns d'ells tenen costos econòmics, socials i ambientals que no es poden obviar.

Quin planeta volem?

Serra està convençut que hi ha un problema de governança, ja que és fonamental que tots ens posem d'acord. Quin planeta volem? Tenim un planeta que hem menyspreat i destrossat. El cost de recuperar un ecosistema danyat és elevadíssim. Les nostres decisions tenen impacte a curt, mitjà i llarg termini a escala local i global i hem d'actuar de manera responsable. Del que es tracta és que les millores repercuteixin en tota la societat, començant pels més vulnerables. És clau que siguem capaços de discernir entre si volem convertir-nos en màquines perfeccionades o bé trobar un equilibri sostenible com a societat humana.

"La COVID-19 ens ha obert els ulls sobre la vulnerabilitat de la nostra espècie"

Finalment, Serra apunta que la COVID-19 ens ha obert els ulls sobre la vulnerabilitat de la nostra espècie, un aspecte que semblava que teníem oblidat. Un cavall de batalla dels transhumanistes té a veure amb les tècniques d'edició genètica. Suposen que modificant totes les imperfeccions del genoma humà es pot arribar a evitar que patim malalties. Però si arribéssim a ser capaços de crear un genoma suposadament perfecte, què passaria si arribés un SARS-CoV-2 o 3? I si resultés que haguéssim generat una vulnerabilitat en el genoma modificat davant d'un agent patogen que no esperàvem? Si això succeís i no existís una heterogeneïtat genètica, que fes que una part de la població pogués resistir-ho, correríem un clar risc a patir una extinció massiva. Per sustentar aquesta teoria, l'investigador de la CE fa referència a Roderic Guigó, Premi Nacional de Recerca el 2017, que afirma que, "sobrevivim perquè som genèticament imperfectes". Per Guigó, "ningú té millor genètica que ningú, perquè depèn de per quin medi i el medi va canviant: es diu evolució".

Més info sobre el curs

home_agenda

home_grants_and_awards

home_publications

subscription

Vols rebre la nostra newsletter?
Subscriu-te!