Publicador de continguts

null Ètica de la informació en temps de pandèmia

-
Ètica de la informació en temps de pandèmia

Mònica Terribas, Antoni Trilla i Milagros Pérez Oliva van participar al webinar sobre mitjans i covid. Consulta les idees clau i el vídeo de la sessió.

+Llegeix més

Blog

Ètica de la informació en temps de pandèmia

25 May 2020

El 21 de maig vam celebrar un nou webinar dins del cicle que estem organitzant per tractar les implicacions ètiques vinculades a la crisi del Covid-19. En aquest cas, la sessió va estar dedicada a tractar ell paper dels mitjans de comunicació i la informació que ha arribat a la ciutadania. El debat va comptar amb la participació de professionals com Antoni Trilla, Cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, Mònica Terribas, directora i conductora d'El Matí de Catalunya Ràdio i Milagros Pérez Oliva, membre de l'equip editorial d'El País.

Antoni Trilla:  "La necessitat de consum immediat d'informació ens complica molt la vida als científics, que estan acostumats a tenir molt més temps per assentar el seu coneixement"

Trilla considera que el que ens està passant, "no és una malaltia, és una pandèmia que ha regirat el món, i que aquesta realitat també s'ha traslladat al terreny de la informació". L'OMS va afirmar que ens trobàvem davant d'una infodemia, una epidèmia d'informació. Des del punt de vista científic s'ha patit aquesta infodemia, que s'ha vist afectada per  la velocitat amb la qual es demanda coneixement científic. "La necessitat de consum immediat d'informació ens complica molt la vida als científics, que  estem acostumats a tenir molt més temps per assentar el nostre coneixement", va afirmar Trilla durant la sessió. Un bon exemple d'això són els articles científics. Habitualment quan s'envia un article a una revista científica,  abans de ser publicat poden passar uns quants mesos, ja que són sotmesos a revisions profundes. Això, en alguns casos no ha passat durant aquestes setmanes, ja que s'ha anat a molta velocitat i  sense temps de contrastar suficientment determinades recerques.

Per altra banda, s`han gestionat a diari moltes informacions no suficientment sòlides, esbiaixades o directament que es podien considerar com a fake news. La necessitat de trobar ràpidament evidències ha provocat que aquestes informacions hagin tingut un cert protagonisme. Els mitjans de comunicació juguen un paper fonamental en la difusió de la informació  davant la demanda de notícies per part de la societat, però ha faltat modulació per explicar determinades coses. Hi ha molt espai i temps dedicat a la epidèmia, però no  hi ha tanta informació "nova" com pera  omplir tot el que han demandat els mitjans de comunicació.

Segons el Cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, "tot això s'ha d'emmarcar en un context en el que cal tenir molt clar que hi ha una extraordinària incertesa en tot el que ens rodeja". Tothom demana certeses però hi ha coses que poden trigar temps en saber-se. La gestió de la pandèmia està rodejava de molts grisos i no a tot es pot respondre amb un sí o un no, i això xoca amb lla necessitat de la gent de tenir respostes clares. Per altra banda, un altra factor que es fa difícil de gestionar és que tot el volum d'informació que es genera, a vegades, es fa difícil de processar per part de una gran part de la societat, amb la qual cosa, es pot arribar a generar desinformació.

Mònica Terribas: "En un moment com l'actual els  criteris per a la captació d'audiència han de passar a un nivell absolutament secundari"

Per a la periodista, "els mitjans de comunicació públics han de complir diferents funcions com la de promoure la cohesió social, compartir tot allò que passa a la societat,  convertir-se en un àgora publica o  una eina de vigilància del poder, sense oblidar una funció més lúdica, la del entreteniment". En condicions normals aquests paràmetres son vàlids, però amb una crisi com l'actual una bona part d'aquest plantejaments s'havien de capgirar.

Aquesta crisi obliga als mitjans de comunicació prendre encara més consciència de la seva responsabilitat. S'han de tenir molt present que en la producció d'informació s'hi barregen diferents interessos. Per una banda, els que tenen a veure directament amb l'exercici de la professió amb la credibilitat com a bandera,  però també hi influeixen interessos empresarials, de captació d'oients... En un moment com l'actual aquests criteris ha de passar a un nivell absolutament secundari, ja que es indispensable desinflamar la informació de titulars estridents i no suficientment ben contrastats.

Els mitjans de comunicació no només han de retransmetre les comunicacions oficials, que evidentment compleixen el paper d'informació de servei que s'ha de posar a l'abast de la ciutadania, però també és important donar espai a les variants calidoscòpiques de la crisi. Terribas considera que, "és un virus que ha sorprès a tothom no només als polítics, i això no es fàcil de gestionar". S'han de vigilar les contradiccions dels qui manen, però amb responsabilitat i sent conscients de que els responsables de prendre decisions no podem fugir d'una realitat  en la que no existeixen certeses absolutes i hi ha dubtes raonables respecte a tot el què està generant la pandèmia.

Un dels problemes del periodisme i en una crisi com aquesta encara s'ha accentuat més, és la pressa, volem ser els primer en dir-ho tot, i això amb informació delicada pot acabar desinformant, la qual cosa és terrible.  La saturació informativa ha estat justificada ja que s'ha produït perquè es un tema que afecta a tota la societat. El problema és que tot es focalitzi sobre la por, les dades o el pànic de col·lapse, ja que aleshores es produeix una desestabilització mental, i del que es tracta és d'intentar endreçar la realitat i també trobar horitzons positius.

En un estat d'alarma la informació i la llibertat d'expressió estan molt protegits per la seva funció de servei, però es necessita per part dels professionals un alt nivell d'ètica i responsabilitat. En general, Terribas considera que, "el nivell de responsabilitat dels mitjans de comunicació ha estat alt".

Milagros Pérez Oliva: "Les autoritats, els mitjans de comunicació i viròlegs han hagut d'adaptar la informació a un  coneixement que variava setmana a setmana"

"Estem  vivint una  de les situacions més difícils de gestionar des del punt de vista de la informació", considera Milagros Pérez Oliva. El tractament informatiu ha tingut dues fases. Una primera de negació i de prudència, fonamentada en els criteris dels científics, que creien majoritàriament  que la situació estava  sota control.  Aquesta manera d'enfrontar la situació va estar condicionada possiblement per  dos factors: la experiència prèvia en altres pandèmies i les dades científiques de les quals es disposava.

Els governants, els científics, els viròlegs o periodistes van subestimar el virus, precisament per combatre l'alarmisme i les infodemies viscudes en episodis anteriors. Un bon exemple van ser el de la grip aviar i la grip nova. Aquestes epidèmies van crear  infodemies i espirals d'alarmisme als mitjans de comunicació i entre els responsables polítics. A Europa hi va haver una reacció desmesurada i no proporcional, que va fer que alguns governs compressin fàrmacs preventivament  que no tenien cap efecte. En el cas de la grip aviar es va caure en una alarma en base a una hipòtesi, no a una realitat. El virus infectava a les aus i es va suposar que s'acabaria contagiant entre humans. Pel que fa referència a la grip nova, un titular periodístic va arribar a anunciar que afectaria a 2 de cada 3 europeus, una informació que partia d'un informe d'experts, que van determinar diferents escenaris i el titular feia referència a la pitjor de les hipòtesis que es plantejava la comunitat científica.  

Possiblement per tot això, en un primer moment es va intentar no cometre les errades del passat, si ve en aquest cas, s'ha acabat demostrant que l'amenaça era real. Tot i així, Pérez Oliva considera que, "la realitat era ambigua, els viròlegs i especialistes han anat per darrera del virus. Aquest virus té una petita mutació que el fa més contagiós, el que ha provocat que s'hagi estes i que a diferencia de virus similars, es contagi en una fase asimptomàtica i. contra això, es molt difícil lluitar".

D'entrada no es volia alarmar i entrar en una espiral d'infodemia, però en dues setmanes el país estava confinat, paralitzat i amb el virus desbocat. Així com en altres crisis els mitjans van cometre errades com la de posar-se en els pitjor dels escenaris,  aquesta vegada la realitat ha superat negativament les expectatives inicials, però el comportament dels mitjans en general, ha estat millor. En aquest cas l'afectació és tant gran que justifica la cobertura. "Les autoritats, els mitjans de comunicació i viròlegs han hagut d'adaptar la informació a un  coneixement que variava setmana a setmana" va afirmar Milagros Pérez Oliva.

Ja pots veure el vídeo del webinar

 

home_agenda

home_grants_and_awards

home_publications

subscription

Vols rebre la nostra newsletter?
Subscriu-te!