Publicador de continguts

null Set propostes bioètiques per les vacances

-
Set propostes bioètiques per les vacances

Us proposem set títols rellevants en l'àmbit de la bioètica per llegir durant les vacances

+Llegeix més

Blog

Set propostes bioètiques per les vacances

21 de juliol 2023

L'equip de la Fundació marxa de vacances. Tot i això no volem que perdeu el fil bioètic durant aquestes setmanes i per això us fem una proposta de 7 llibres que tracten el tema des de diverses facetes i que creiem que són de rellevància en aquest àmbit. Des dels seus inicis fins als temes més actuals i del futur, la bioètica s'erigeix com una disciplina disposada a reflexionar sobre els aspectes morals més transcendents que plantegen les ciències i la vida.

The Human Condition (1958) – Hannah Arendt 

Escrit l'any 1958, és a dir molt abans que la bioètica fos sistematitzada per Van Rensselear Potter –el 1927 el teòleg protestant Fritz Jahr ja havia encunyat el terme en un article– , és un llibre que s'avança molt pel que fa a la concepció de l'home i de la relació entre Ciències i Humanitats. Molt preocupada pel futur de l'home com a tal, en aquesta obra Hanna Arendt plasma les seves inquietuds per l'accelerat desenvolupament de la tècnica, com si l'home estigués posseït per "una rebel·lió contra l'existència humana". Un desenvolupament que no ha estat acompanyat per una reflexió sobre què hauria de ser l'home, per tant una reflexió ètica. Des de la perspectiva d'un possible holocaust nuclear, Arendt articula el que anomena una reconsideració de la condició humana analitzant les tres activitats bàsiques de l'home al llarg de la seva vida: labor, treball i acció.

Bioethics: bridge to the future (1971) – Van Rensselaer Potter

Tot i ja haver-se referit a la bioètica en un article publicat l'any anterior, en aquest llibre és on Potter explica extensament en què consisteix aquesta nova disciplina que forjarà una unió entre les Ciències i les Humanitats, un pont entre les Ciències Biològiques i l'Ètica. La seva idea –que deu el nom al llibre– es basava en que la bioètica és un pont cap a un futur en pau, ecològicament sostenible i socialment equitatiu. Una concepció que es caracteritza per reclamar la necessitat d'una nova ètica, una ètica interdisciplinària de manera que englobi tan les ciències com les humanitats. Crític amb el concepte de Progrés Humà, Potter considerava que el creixement cientificotècnic dels darrers anys no havia conduit a un estat generalitzat de Benestar, sinó que provocava greus problemes mediambientals i d'equitat en la distribució de recursos.

The Imperative of Responsibility (1979) – Hans Jonas

Aquesta obra és una crida a la necessitat d'una nova ètica i la proposta que Hans Jonas ofereix sota el concepte d'ètica de la responsabilitat. Fins aleshores l'abast de les teories ètiques estava limitat a la relació entre les persones dins la seva contemporaneïtat. Durant la Segona Guerra Mundial, la sofisticació tecnològica va posar de manifest que per primer cop en la història de la humanitat s'havia assolit la capacitat tècnica d'aniquilar la vida a la Terra, el que Jonas qualificava d'una "ferida incurable". L'home ara tenia una relació de responsabilitat amb la naturalesa precisament en virtut d'haver-la sotmès al seu poder. En aquest sentit, Jonas assumeix que els problemes derivats del progrés tecnològic –que no es pot aturar– només poden trobar una solució dins la mateixa tècnica. Així, proposa una reformulació de l'imperatiu categòric kantià per una ètica orientada al futur "obra de tal forma que els efectes de la teva acció siguin compatibles amb la permanència d'una vida autèntica a la Terra".

Para fundamentar la bioética (2003) – Jorge José Ferrer i Juan Carlos Álvarez

L'impuls experimentat per la Bioètica durant els anys 90's –que  acompanyava el ràpid desenvolupament de la genètica molecular, l'embriologia i la biomedicina– va ser tant necessari com fonamental. Mentre la gran majoria la bibliografia bioètica havia tractat qüestions de caràcter pràctic, Jorge José Ferrer i Juan Carlos Álvarez posen de manifest en aquest llibre que també és necessària una reflexió al voltant dels fonamentació teòrica i filosòfica sobre els quals s'alça. Els autors ens conviden a examinar críticament amb ells els principals corrents de pensament teòric existents dins el món de la Bioètica, per acabar formulant la seva pròpia fonamentació que posa l'atenció en els detalls de procediment i metodologia de la decisió moral.

The Case against Perfection (2007) – Michael Sandel

Des del punt de vista de la millora humana mitjançant les noves tecnologies en edició genètica, aquest llibre es qüestiona pels fins que busquen aquests tipus de recerca, si suposen una amenaça per a la dignitat humana i en quina mesura redueixen la nostra humanitat. Sandel basa la seva anàlisi en dos exemples paradigmàtics del millorament humà com són l'esport i els anomenats "fills a la carta", a través dels quals reflexiona sobre els dilemes morals que origina: tenim el deure moral de millorar la nostra descendència a través de l'enginyeria genètica? I és que la línia que separa curar una malaltia de millorar les capacitats humanes pot ser molt fina, de forma que la salut deixa de ser valuosa intrínsecament per convertir-se en un mer instrument, un recurs que ens permet poder fer el que vulguem.

Neuroética y Neuropolítica (2011) – Adela Cortina

Els notables descobriments que s'estan fent en la recerca Neurocientífica estan sent acompanyats per una creixen fascinació pel cervell, articulant un nou saber que basa tot el coneixement –fins i tot l'ètic– en fenòmens cerebrals, en una espècies de "neurocentrisme". La Neuroètica es conjura com la part de la neurociència que revelarà l'origen cerebral dels judicis morals, però també pot ser entesa com una crítica a aquesta pretensió. La postura d'Adela Cortina es basa en la segona concepció del terme a través de la pregunta fonamental: és possibles que les exigències que planteja  el món moral es puguin fonamentar en els mecanismes cerebrals? El seu objectiu amb aquest llibre és desmuntar l'ambiciós projecte de trobar una ètica universal de base cerebral, qüestionant si a partir de les descripcions de com funciona el cervell estem legitimats a treure conclusions sobre com actuar moralment.

Bioética mínima (2019) – Diego Gracia

Diego Gracia escriu aquest llibre, estructurat en cinc conferències, per fer arribar la Bioètica al públic general no expert. Recollint el títol del darrer capítol del seu llibre "Fundamentos de Bioética", "Bioética mínima" pot semblar a primera vista que fa referència al seguit preceptes mínims exigibles a qualsevol agent moral. Lluny d'això, la motivació d'aquest llibre és aplegar tot allò que és imprescindible sobre Bioètica en un programa formatiu; des dels orígens de l'experiència moral a través de la qual obtenim els fets, valors i deures, amb els que hem de treballar fent servir el mètode deliberatiu per tal de, finalment, donar resposta als problemes ètics. Segons Gracia, la Bioètica té un impacte social però està dirigida a l'individu ja que qui pren decisions i delibera per necessitat mai és un col·lectiu, sinó una persona.

home_agenda

home_grants_and_awards

home_publications

subscription

Vols rebre la nostra newsletter?
Subscriu-te!