Tornar

Blog

Racisme, medicina colonial i salut global

28 de febrer 2023

Amb motiu de la conferència que organitzem amb Amics de la Unesco de Barcelona, Rosauro Varo ens avança alguns dels continguts que abordarà en aquesta trobada i on exposarà els resultats obtinguts de l'estudi becat per la nostra fundació.

M'atreveixo a dir que no hi ha un tema més espinós i complicat de plantejar que el racisme. Quan es treu aquest tema, no hi ha qui no adopti una postura de defensa, amb el cos tens i l'atenció posada a evitar una deflagració en contra d'un mateix: l'important és salvar-se i, si cal, ampliar o redirigir les acusacions. En explicar-li a la gent que, en els últims temps, he tingut especial interès a aquest tema i en concret, als seus efectes en la investigació i la salut global al continent africà he pogut comprovar dos tipus de reaccions.

La primera és dirigida cap a la meva validesa per poder comentar aquest tema des del producte que suposadament represento: home blanc, heterosexual, cis-gènere, classe mitjana-alta... Com pot un emissor amb aquest bagatge tenir una opinió legítima sobre el tema? La pregunta és complicada i no és fàcil de respondre, però el principal problema no és la seva complexitat sinó l'ús que se'n fa per anul·lar una possible opinió.

La segona reacció és la de negació del problema, però també l'intent d'expandir responsabilitats i de constatar que es coneix de sobra els seus fonaments i conseqüències. Valguin com a exemple aquestes respostes (de persones de pell blanca, aclareixo) que vaig rebre a l'explicar que estava intentant analitzar els efectes del racisme en la investigació sanitària a l'Àfrica: «Jo he sentit el racisme aquí  a X (país africà), i soc racialitzada.  I soc conscient del privilegi blanc»;  «El problema no és el racisme, són altres coses com el classisme; com pot existir el racisme si no existeix la raça?». Tot això titllat d'advertències sobre els riscs d'indagar sobre un assumpte així.

Tanmateix, no soc un màrtir de la causa antiracista ni un oprimit afectat per les conseqüències del racisme. I no sobra dir que assumeixo els meus biaixos i parcialitat, però és important destacar l'incòmode i difícil d'aquest tema. Si no em creuen facin aquest exercici (no tan cínic com sembla) per veure com els afecta: ¿és més o menys racista que se li tiri un plàtan a Dani Alves o que s’exhibeixi un ninot de Vinicius Jr. amb una soga al coll? Què pensen els seguidors del Barcelona, Reial Madrid, Cadis, Atlètic o Celta sobre els casos en què s'ha implicat algun dels seus aficionats?

Tornem al tema d'aquest article, racisme, medicina colonial i salut global, ja una mica més contextualitzat.  El continent africà va ser, a finals del segle XIX i principis del XX, l'últim a ser colonitzat a gran escala pels europeus.  L'expansió imperialista, atiada per la poderosa energia racista que la legitimava, va originar una accidentada cruïlla ètica i moral que va afectar les intervencions que, a tots els nivells, inclòs el sanitari, es van efectuar sobre sòl africà.

D'aquesta manera, la pràctica mèdica durant el període colonial va ser el resultat de la visió europea sobre l'Àfrica, afectada pel racisme i els mecanismes opressors de la colonització. El que coneixem avui com a salut global, tal com assegura Thirusha Naidu, «va sorgir com un col·laborador necessari de la colonització europea. Des d'aleshores ha mutat en diferents formes –per exemple, medicina colonial, medicina missionera, medicina tropical i salut internacional–, però encara no ha abandonat els seus orígenes i estructures colonials».  Helen Tilley aprofundeix sobre aquesta qüestió perquè, per a ella, el desenvolupament de la medicina colonial va generar unes conseqüències negatives d'ampli recorregut: «els sistemes polítics i econòmics que van sustentar el domini colonial no només van pertorbar la vida i els mitjans de subsistència de les persones, sinó que també van crear desigualtats duradores que van establir les bases perquè es produïssin més danys».  I és que, com afirma Alfonso García Martínez, «el racisme combina dos principis excloents: la desigualtat i la diferència. La desigualtat està estretament associada a l'argumentació biològica que inferioritza certs grups humans. El tema de la diferència és, per contra, cultural, establint les bases de la possibilitat o no d'assimilació de certs grups». Saben on es troben actualment la majoria de països amb pitjors dades econòmiques i sanitàries del món? Sí, a l'Àfrica.

Però no només els estudiosos sobre el tema tenen aquesta perspectiva. Perquè el mateix es pot deduir de les afirmacions d'alguns professionals que treballen actualment en el camp de la recerca biomèdica: «las circumstàncies d'un estudi a l'Àfrica tenen de per si un peu de desigualtat enfront d'altres entorns en què es desenvolupen els estudis: vulnerabilitat per baixa situació socioeconòmica i per un baix nivell de coneixement de les poblacions». Això implica que, en ocasions, hi hagi dificultat per assegurar, per exemple, que els estudis s'adaptin a les normes bioètiques bàsiques (autonomia, beneficència, no maleficència, justica, no maleficència) que les ha de regir.

Així doncs, podem intuir que la salut global ha rebut l'herència del racisme que va determinar l'expansió colonial europea a l'Àfrica. I que la raça, amb les seves variants i les seves formes més novedoses, continua actuant com a principi d'ordre econòmic, polític, legal, religiós i cultural, així com a metge i científic, tal com ho feia sota l'ordre colonial, fonamentalment al continent africà.  En aquest punt i par desfer-se d'aquesta càrrega és necessari un procés de reflexió i autocrítica en el qual participin tots els actors implicats: faci més o menys mal i afecti a qui afecti.

Rosauro Varo, pediatre i investigador de l'ISGlobal

Inscripcions disponibles per a la xerrada aquí.