2003
José Ignacio Ricarte Díez, Obtenció del títol de doctor en Medicina per la Universitat de Saragossa
Les ciències de la salut es troben en una època de canvi de paradigma. D'una visió medicalitzada de la mort es va evolucionant cap a la interdisciplinarietat en el tracte al pacient terminal. Progressivament, es van generalitzant les unitats de cures pal·liatives als nostres hospitals i cada cop més es planteja el concepte de "salut" com una cosa referida a la persona en la seva integritat, superant el concepte més restringit de salut com a absència de malaltia. És en aquest sentit que s'estan replantejant seriosament qüestions com la de si el sistema sanitari realment atén les necessitats del moribund. Dilemes gens difícils de resoldre donada la dificultat de valorar quelcom com els sentiments del pacient o el patiment humà.
Partint dels deu "drets del pacient terminal" establerts per la Societat Catalano-Balear de Cures Pal·liatives, l'autor desenvolupa en el seu estudi una enquesta realitzada en dos hospitals públics (Hospital San Jorge de Huesca i Hospital Can Misses d'Eivissa) amb la finalitat de valorar el compliment dels drets de la persona en situació terminal.
Ricarte Díez, J.
Evaluación de los derechos de la persona en situación terminal en un hospital general.
Barcelona: Institut Borja de Bioètica, Fundación Mapfre Medicina, 2003. 155p.
ISBN: 84-7100-743-6
2002
Carmen Tomás-Valiente Lanuza, Professora de Dret Penal a la Facultat de Dret de la Universitat de València
Carmen Tomás-Valiente analitza l'article 143 del nou Codi Penal aprofundint en la significació i abast del text legal, així com en els motius que sustenten la seva posició; però en la seva aportació, que ja és ben clara i detallada en aquest punt, va molt més enllà. Ofereix una reflexió sobre altres maneres d'enfocar els problemes i altres estratègies de raonament jurídic, amb les quals es pot entrar en un exercici de comparació de teories i de pràctiques al servei de la crítica i la ponderació de la multiplicitat de factors que s'han de tenir en compte en el moment de prendre una posició.
Tomás Valiente, C.
La cooperación al suicidio y la eutanasia en el nuevo código penal.
Valencia: Tirant Lo Blanc, 2000. 160p.
ISBN: 10 8484421155
2001
La importància que ha adquirit la bioètica en la medicina actual procedeix, en gran mesura, de la pràctica clínica. La relació del metge amb els pacients ha canviat profundament en pocs anys. Ara el metge ja no pot decidir lliurement allò que és bo per al seu pacient sense comptar amb la seva opinió. Per això la pràctica del consentiment informat s'ha convertit en la clau de la relació clínica actual.
Pablo Simón, metge de família i magister en bioètica, ha dedicat alguns anys a escriure aquesta obra, àmplia i excepcional, en què es tracten tots els aspectes del consentiment informat en cinc parts succesives: història del consentiment informat, els fonaments ètics i legals, els elements de la teoria, la capacitat o competència, l'aplicació pràctica i els formularis escrits de consentiment informat.
Simón, P.
El consentimiento informado. Historia, teoría y práctica.
Madrid: Ed. Triacastela, 2000. 480p.
ISBN: 84-930914-0-5
2000
Javier Sobrevía Vidal , Obtenció del doctorat en Medicina i Cirurgia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Navarra
L'objectiu d'aquesta tesi va ser estudiar la freqüència, intensitat i continguts de la comunicació que s'estableix entre metge i pacient oncològic en situació terminal, amb el propòsit de detectar si es satisfan o no, qualitativament i quantitativament, els desitjos i expectatives del malalt. Amb aquest objectiu es va elaborar un estudi prospectiu amb noranta-quatre pacients als quals es va realitzar una enquesta i una entrevista personal.
1999
Àngel Puyol González, Professor de Filosofia Moral i Política de la Universitat Autònoma de Barcelona
¿A qui hem de deixar morir? Aquest és el tipus d'elecció a la qual ha de fer front avui en dia un estat del benestar en crisi. El temps en què la tecnologia mèdica era assequible econòmicament per a atendre a tothom qui ho necessitava ha deixat pas a un context de creixents dificultats financeres en les prestacions i els serveis públics. El resultat és la necessitat de racionar els recursos sanitaris escassos.
És indispensable obtenir el màxim consens en un tema com aquest. En un context d'obligades restriccions pressupostàries, algunes persones moriran i altres veuran la seva salut greument compromesa. En conseqüència, tots els membres de la societat tenen el dret, però també l'obligació de formar part del procés que ha de crear i distribuir les càrregues del racionament.
Puyol, A.
Justícia i salut. Ètica per al racionament dels recursos sanitaris.
Barcelona: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1999. 186p.
ISBN: 84-490-1469-7
