Tornar

Blog

Què són els serveis socials de proximitat?

16 d’abril 2025

Els serveis socials de proximitat es configuren com a essencials des del punt de vista de les cures a la dependència prestats a la pròpia llar i a l' entorn comunitari. La configuració de l'anomenat nou model de la dependència a Espanya posa el focus en ells per abordar el fenomen de la longevitat i el final de la vida.

La cogovernança entre els diferents nivells de l' administració i l' actuació de tots els actors de l'àmbit, tant públics, com privats, el tercer sector i la societat civil organitzada, es constitueixen també com a claus fonamentals per al desenvolupament d'aquesta nova cosmovisió.

Antecedents dels serveis socials de proximitat

Analitzar els serveis socials de proximitat en les corporacions locals a Espanya suposa tenir en compte els antecedents que es van produir de manera significativa a partir de les primeres lleis autonòmiques de serveis socials durant la dècada dels 80 i el conveni que es manté en l'actualitat, que ja contemplava el Servei d'Ajuda a Domicili com a prestació bàsica de serveis socials d'atenció primària dels ajuntaments, i va incloure el Servei de Teleassistència Domiciliària posteriorment.

La Llei de promoció de l'autonomia personal i atenció a persones en situació de dependència (39/2006 ) va suposar la legitimació normativa d'un marc estatal que reconeix el dret subjectiu universal de la promoció de l'autonomia personal i l'atenció a la situació de dependència, que inclou els serveis de prevenció de les situacions de dependència i de promoció de l'autonomia personal com són els Serveis de Teleassistència i d'Ajuda a domicili amb atenció de les necessitats de la llar i cures personals. Així mateix, inclou els serveis de Centre de Dia, de Nit i Centres d'atenció Residencial per a persones amb discapacitat menors de 65 anys i per a persones grans a partir dels 65 anys.

Partint de l'impacte de la pandèmia en l'àmbit de la dependència i les cures es comença a perfilar l'anomenat "Nou model de la dependència". Degut a la crisi provocada pel COVID19, es posa sobre la taula abordar un nou model de cures de llarga durada i superar les dificultats i problemes existents, tal com ho reflecteix el document "Ante la crisis del COVID19: una oportunidad de un mundo mejor. Declaración en favor de un necesario cambio en el modelo de cuidados de larga duración de nuestro país", realitzat per un grup de persones expertes, professionals i representants de l'àmbit de l'envelliment i la discapacitat.

El govern, a través del Ministeri de Drets Socials va aprovar el 2021 un "Pla de Xoc per a l'Economia de les Cures i Reforç de les polítiques d'igualtat i Inclusió" amb l'objectiu de reduir la llista d'espera en la resolució de la dependència i superar les dificultats més greus detectades en el desenvolupament del sistema que,  entre altres motius, són provocades per l'escassa quantia o la baixa intensitat de les seves prestacions i serveis.

El full de ruta del nou model de la dependència i cures: els serveis de proximitat

A partir del Pla de xoc (2021) Espanya participa de manera activa en la renovació del model europeu de cures a persones grans i persones amb discapacitat en situació de dependència a través de l’"Estratègia Europea de Cures" que posa èmfasi en que la cura formal i informal està desenvolupada majoritàriament per dones, indicant la necessitat de dignificar aquest sector laboral per contribuir a eliminar la bretxa salarial i de pensions entre homes i dones. Afegeix l'estratègia que les dones continuen sent les principals cuidadores, arribant a ocupar un 90% de les cures professionals a Europa, a més, 7,7 milions de dones han abandonat les seves ocupacions per realitzar cures de manera informal.

El Consell Territorial de Serveis Socials i del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD) va aprovar el 2022 un acord, que suposa un graó més cap al nou model de cures, entre altres qüestions fixar un nivell mínim exigible per a tot el país pel que fa al sistema, aborda igualment la millora de les ràtios de personal d'atenció directa en les cures,  la reducció dels centres residencials, la incorporació d'un model basat en unitats de convivència tipus llar. Marca també l'obligació de comptar, almenys amb un 65% d'habitacions individuals a les residències, amb l' objecte de preservar la privacitat de les persones usuàries, adoptant el model d'atenció centrada en la persona.

Aquest acord afectarà tots els centres tant públics com privats i concertats, les modificacions que planteja s'han d'anar aplicant gradualment fins a finals del 2029. Es basa en la governança i la necessària coordinació de les Comunitats Autònomes, ja que aquestes tenen la competència en assistència social per elaborar els plans per al seu desenvolupament.

(Gràfic d'elaboració pròpia)

Ana Isabel Lima, Docent i Investigadora UCM i UNED, Exsecretària d'Estat de Serveis Socials.

Aquest text és un avanç del pròxim quadern que inclou les ponències presentades en el seminari "Ètica i proximitat a la ciutat que cuida".