Tot i que el fenomen de les persones sense sostre és un problema social de creixent importància, ja que presenten morbimortalitat elevada, hi ha evidències que rarament accedeixen a l'atenció pal·liativa, o ho fan de manera tardana. La literatura posa en dubte que els models d’atenció pal·liativa destinats a la població general siguin adequats i acceptables per a les persones sense llar.

Aquest estudi, primera fase d'una investigació doctoral, es proposa descriure i comprendre els determinants d'accés a cures pal·liatives de les persones sensesostre amb malalties que amenacen o limiten la vida, a l'entorn de Bilbao, des del punt de vista dels professionals del tercer sector social que treballen amb aquesta població.