Notícies


Conveni amb iSocial

Acord per col·laborar amb la innovació en el sector social. 

La Fundació Grífols i la Fundació iSocial signen un conveni de col.laboració amb el compromís de fer present la reflexió ètica en tota l'activitat d'innovació en Serveis Socials.



Premis Ètica i Ciència 2017/2018

El jurat ja ha fet públic els guanyadors d'aquesta edició. 

 

Primer premi al projecte "La Real Expedición Filantrópica de la Vacuna. Bioètica ahir i avui" de l'escola Sant Gabriel de Viladecans.

 

Segon premi al projecte "Canviem?" de l'escola Betània Patmos de Barcelona.

 

Tercer premi al projecte "L'arbre dels drets de l'infant" de l'escola Les Pinediques de Taradell.

 

El jurat concedeix menció especial a:

 

• "Capaces con alma" del centre San Juan de Dios de Valladolid.


• Projecte "QC-Aspace, humanitzar la tecnología" de l'Institut Quatre Cantons de Barcelona.


•"El conta contes ambiental" de l'INS Berenguer d'Entença de l'Hospitalet de l'Infant


Reps la nostra newsletter?

Activitats, publicacions, premis i tota l'actualitat bioètica de la fundació, la trobaràs al nostre butlletí. Subscriu-te!

 

Rebràs cada mes tota la informació sobre els nostres cursos, conferències, publicacions, premis i beques.

 



Vídeos del congrés

 

 

Consulta els vídeos de les ponències i taules rodones del congrés.

 

- Presentación del congreso y conferencia inaugural (B. Román).

 

- Mesa redonda:  Experiencias en pedagogía de la bioética: una mirada internacional.
(N.Terribas; JP.Beca; D.Real de Asua; C.Willmott):

 

- Mesa redonda: La formación bioética de los estudiantes y profesionales: una visión crítica.
(M.Otero; A.Labad; L.Vivanco; M.Busquets):

 

- Mesa redonda: Retos de la bioética: una visión innovadora.
(A.Ramon; .Domingo; B.Herreros; D.Casacuberta):

 

- Mesa redonda: Una bioética abierta a la sociedad.
(A.Puyol; J.A.Seoane; S.Simó; G.Revuelta):

 

- Formación e innovación en bioética.
(N.Terribas; L.Feito; V.Camps): 


Premis i beques de bioètica 2018

El jurat ja ha fet públic els guanyadors d'aquesta edició.

BEQUES DE RECERCA

Ana M. González Ramos de la Universitat Oberta de Catalunya pel treball: "Uso ético de las redes sociales en el caso de los trastornos de conducta alimentaria."

 

A l'equip encapçalat per Silvia Poveda Moral de Fundació Sanitària Mollet pel treball "Barreras en la gestión del Documento de Voluntades Anticipadas y Planificación de Decisiones Anticipadas en Servicios de Urgencias y Emergencias Médicas".

 

Andreu Segura Benedicto, metge especialista en salut pública, pel treball: "L'ètica de la ignorància i l'ètica de la incertesa.  Elements per a comprendre i prevenir la iatrogènia".

 

Mònica Sumoy Gete-Alonso de la Universitat Rovira i Virgili pel treball: "La representación cinematográfica del cuidado de la salud física, mental y emocional del ser humano y sus implicaciones éticas".

 

Priscila Giraldo Matamoros de la Fundació Institut Mar d'Investigacions Mèdiques pel treball "La reconciliación después del error médico: la mediación como herramienta de ayuda a las víctimas".

 

A l'equip encapçalat per Albert Granero Lázaro de Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí pel treball "Puesta en marcha de un proceso de Planificación de Decisiones Anticipadas en pacientes con Trastorno Mental Severo (TMS) en un Centro de Salud Mental".

 

PREMIS DE BATXILLERAT
Primer premi al treball "Ciència i Bioètica en la Ficció" de l'alumna Marta Vecino Perez de Institut Ribera Baixa del Prat del Llobregat.

 

Segon premi al treball "El consentiment informat en assajos clínics amb pacients pediàtrics" de l'alumna Laia Pérez Pucurull del IES Joan Boscà de Barcelona.


Tercer premi al treball "El Diagnòstic Genètic Preimplantacional: Aplicacions, bioètica i perspectives de futur" de Maria Bretones Vallejo del Col·legi Jesús Maria de Sant Andreu de Barcelona.

 

PREMI AUDIOVISUAL


Al documental "Morir abans de néixer" de Núria Jar Benabarre amb el suport de la productora The Cannonball Film Company.

 

Accèssit al documental Séptimo Piso d'Ànnia Monreal, Raül Clemente i Xavi Herrero.


 


Milagros Pérez Oliva

Nou membre del patronat de la Fundació.

La seva incorporació aportarà l'aproximació periodística en l'estudi i divulgació de la bioética.

 

Treballa des del 1982 al diari El País com a periodista, on ha exercit diferents responsabilitats, entre elles redactora en cap de Catalunya i Opinió, i defensora del lector entre 2009 i 2012.

 


Actualment és articulista i membre del'equip d'editorials. Participa també com a entrevistadora al programa Terrícoles, de Betevé, i col·labora com analista política en diferents programes, entre ells Hora 25 de la Cadena Ser, els Matins de TV3, El Matí de Catalunya Radio i Vespres a la 2 de TVE.

 

Durant vuit anys va formar part del Comité de Bioètica de Catalunya i ara és membre del Consell Assessor de Salut Pública i del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya en la modalitat de Periodisme, el premi Periodístic de la Fundació Víctor Grífols i Lucas i el de Benestar Social del Ajuntament de Barcelona, entre d'altres. També ha rebut la medalla Josep Trueta al mèrit sanitari de la Generalitat de Catalunya.


Suport als futurs científics

Víctor Torrecillas i David Belda viatgen a Londres amb el premi del BIYSC

Víctor Torrecillas i David Belda són els dos estudiants que van ser premiats per Fundació Catalunya-La Pedrera i la Fundació Víctor Grifols i Lucas pels seus treballs de recerca realitzats al Barcelona International Youth Science Callenge de la edició 2017 BIYSC , al campus que permet a joves estudiants realitzar projectes en els principals centres de recerca de Catalunya.

 

En el cas de David Belda, estudiant d'Alacant que aquest curs començarà el Grau de Química a la Universitat de València, el premi va ser pel seu treball: "Is animal immunostaining efficient and ethical?". Va començar el projecte en el BIYSC durant la seva estada al  Institute of Research in biomedicine de Barcelona IRB on va poder realitzar pràctiques de laboratori relacionades amb l'estudi de "les mosques de la fruita", en què s'examinaven els seus teixits per a la creació d'anticossos. Aquesta experiència el va motivar a seguir investigant per preparar el treball. En el seu projecte, Belda reflexiona sobre la vessant ètica de la investigació amb animals, en el seu cas concret de les mosques, i planteja el debat sobre si aquest tipus de procediments són ètics, i aposta perquè la recerca explori i aposti per altres mètodes ja existents, que no comporten la utilització i la mort d'animals.

 

Per la seva banda Víctor Torrecillas, estudiant que iniciarà aquest any els seus estudis a la Facultat de Medicina de Barcelona, ​​va ser premiat pel treball "Mutating LAE5 through bioinformatics tools to obtain a source for high-yield geraniol production", centrat en la recerca d'un enzim que permet augmentar la producció d'una molècula geranial. Segons Torrecillas, "és una molècula que té múltiples aplicacions per a la indústria alimentària, cosmètica o el biofuel" d'aquí el seu interès per abordar aquesta investigació.

 

El premi del BIYSC concedit a aquests projectes ha permès a Víctor Torrecillas i David Belda participar al London International Youth Science Forum (LIYSF), un prestigiós programa dirigit a estudiants de tot el món que es celebra des de fa 60 anys. Aquest esdeveniment té una durada de dues setmanes, durant les quals els participants poden acudir a conferències de destacats científics, visitar laboratoris i universitats de referència i relacionar-se amb estudiants procedents de tot el món.

 

Per a David Belda la seva estada a Londres ha estat "espectacular. La trobada va superar les meves expectatives i vaig quedar gratament sorprès del nivell i el prestigi dels conferenciants". L'experiència li ha permès ratificar la seva passió per la recerca, que va començar a desenvolupar durant el batxillerat i en la seva estada a Barcelona. L'estudiant alacantí va mostrar a Londres un especial interès per totes aquelles xerrades i conferències relacionades amb la química i les energies renovables. "He pogut aprendre moltes coses de temes de màxima actualitat que m'interessen especialment", apunta Belda.

 

Víctor Torrecillas també es mostra entusiasmat amb la seva experiència a Londres, "va resultar una gran oportunitat en la qual vaig poder aprendre moltes coses a nivell científic, però també a través de la relació amb persones de tot el món". Al Víctor també li agradaria dedicar-se a la recerca en el futur. "A més d'exercir en medicina clínica m'agradaria aprofundir en alguna especialitat que em permeti fer recerca", comenta Torrecillas. De la seva estada a Londres destaca el nivell dels ponents, "que compten amb un gran prestigi internacional en les seves especialitats". Torrecillas va potenciar la seva vocació a Londres gràcies a les sessions relacionades amb la medicina. Entre totes elles, li va cridar especialment l'atenció una xerrada relacionada amb la medicina tropical, on va poder conèixer el testimoni de professionals que tracten malalties com la malària al continent africà.

 

A més de la part relacionada directament amb la ciència i la recerca, els dos estudiants premiats coincideixen a destacar de la seva experiència londinenca, l'oportunitat de conèixer i fer amistat amb estudiants d'Austràlia, Emirats Àrabs o Mèxic, entre molts altres països. "El contacte amb persones de la nostra edat de cultures molt diverses resulta altament enriquidor", asseguren els dos estudiants.


Publicació que analitza el model de compensació i el model altruista en la donació de plasma. Aporta reflexions ètiques i presenta els models existents a Catalunya i Estats UnitsCompta amb la participació d'experts de la industria, professionals de bancs de sang, metges, donants i pacients. 


Victoria Camps, doctora honoris causa per la Universitat de Salamanca

La universitat també ha concedit aquesta distinció a la filòsofa Adela Cortina.

La Universitat de Salamanca ha investit doctora honoris causa a Victòria Camps, catedràtica emèrita de Filosofia Moral i Política de la Universitat Autònoma de Barcelona i presidenta de la Fundació Víctor Grífols i Lucas. A l'acte també es va investir amb aquest reconeixement a Adela Cortina, catedràtica d'Ètica i Filosofia Política de la Universitat de València.

 

Amb il·lusió per compartir amb Adela Cortina aquest reconeixement, Camps, va agrair que l'honoris causa s'hagi concedit "a dues dones que s'han entestat a difondre els principis i valors ètics de les societats del nostre temps a més de voler donar resposta als interrogants del món actual". Un temps, va afegir, en el que "es troba a faltar un anàlisi i una aproximació a problemes que necessiten solucions no estrictament jurídiques". "Aquest és el terreny de la filosofia, el de la reflexió, de la discussió i el de ponderar les conseqüències dels avenços científics i tècnics", va afegir.


Ètica i recerca

Investigadors de referència debaten sobre el futur de la recerca.

La segona jornada de les XI Conferències Egozcue es va celebrar el 14 de juny i va estar dedicada a l'ètica en recerca. La recerca està enfocada a millorar la salut de la humanitat, i els participants en qualsevol estudi són un mitjà per aconseguir un fi. Si s'utilitza a les persones i no s'aporten beneficis significatius, es pot caure en la seva explotació. Per tot això, s'introdueix l'ètica en investigació, que té per objecte minimitzar l'explotació de les persones.

 

Per Ezekiel Emanuel, catedràtic d'Ètica Mèdica de la Universitat de Pennsilvània, l'ètica en recerca ha de guanyar molt més gran protagonisme, ja que actualment està limitada i ha de ser més rigorosa. Els comitès ètics compten amb moltes pautes per analitzar si les investigacions són ètiques: Nuremberg Code, Declaració Hèlsinki, Informe Belmont, CIOs, Common Rule, però aquests tractats entren en contradiccions i van ser creats per a solucionar situacions puntuals, però no tenen perspectiva general.

 

L'equip de Ezekiel Emanuel ha treballat en els últims anys en el desenvolupament d'una sèrie de principis ètics que haurien de ser considerats abans de posar en marxa qualsevol procés d'investigació: els estudis han d'aportar valor a la societat; els seus resultats han de tenir un valor científic rellevant; és imprescindible una selecció justa dels subjectes que participin en l'estudi; la ràtio risc-benefici ha de decantar clarament pels beneficis; és imprescindible comptar amb el consentiment informat dels pacients i s'ha de respectar a les persones que hi participen. Per Emanuel, si no s'aproven la totalitat d'aquests principis, la investigació no hauria de dur-se a terme.

 

El principi més important és el que es refereix al risc-benefici de la investigació. Per l'oncòleg és imprescindible no basar l'anàlisi de riscos de qualsevol estudi en la intuïció, ja que ha d'estar subjecte a una avaluació sistemàtica. Per això, proposa un càlcul detallat d'anàlisi de dades, dels quals es puguin extreure conclusions del risc-benefici de qualsevol projecte d'investigació. Per analitzar aquestes variables s'han marcat unes pautes que conclouen que una investigació de riscos mínims és aquella en que la dificultat o perjudici que pot significar per a les persones no és més gran que el que es poden trobar en l'activitat diària. La vida quotidiana està subjecta a riscos (accidents domèstics, de circulació, lesions en pràctiques esportives). A partir d'aquesta anàlisi estadística s'ha de determinar el percentatge de risc quotidià existent en l'entorn concret, i comparar-lo amb els riscos objectius d'una investigació. Si el risc que comporta és igual o per sota del risc mínim quotidià de l'entorn en què es realitzarà l'estudi, la investigació es pot dur a terme, en cas contrari, s'hauria de descartar.

 

Investigació biomèdica al nostre país

 

Com a tancament de les jornades, reconeguts investigadors com Manel Esteller (investigador de l'Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge), Bonaventura Clotet (director de l'IrsiCaixa), Mercè Boada (directora mèdica de la Fundació Ace) o Joan MV Pons (coordinador científic de la agència de qualitat i avaluació sanitària Aquas, van participar en una taula rodona per analitzar l'estat de la recerca al nostre país. Els experts van coincidir a destacar la importància de la investigació com a generadora de coneixement, riquesa i salut. En general, la situació és positiva ja que hi ha molt de talent investigador que és reconegut a tot el món. Tot d'això, els investigadors assenyalen la importància que les administracions públiques apostin per la investigació i no redueixin el seu pressupost en situacions de crisi com la viscuda en els últims anys. També reclamen que se segueixi apostant per projectes com ICREA, destinat a atreure talent d'arreu del món, però que en els últims anys ha vist reduït el seu pressupost.

 

Els participants a la taula rodona consideren que és necessari fomentar la cultura investigadora, que ha de començar per ensenyar a les escoles els beneficis que aporta al territori on es desenvolupa. També ha d'incentivar el fundraising entre persones i empreses, com a fórmula per al finançament de projectes, explicant els beneficis econòmics que poden derivar-se de la investigació. Aquestes pràctiques són molt habituals en alguns països, però no tenen tradició en el nostre entorn. Finalment, els investigadors van apuntar la conveniència de relativitzar l'afany per la publicació d'estudis, ja que en els últims anys molts d'ells han hagut de ser retirats per no complir amb els requisits d'un treball científic. És convenient trobar altres fórmules per premiar la feina de metges i científics i que el reconeixement no es trobi únicament subjecte al nombre de publicacions en revistes de prestigi i les mencions que genera un estudi.


 


Ezekiel Emanuel apunta sis tendències en salut per als propers 10 anys

Milloraran esl tractaments a tot el món, si bé la velocitat de la seva implantació variarà en funció de cada país.

 

Consulta el vídeo de la seva conferència

Ezekiel Emanuel, oncòleg i especialista en bioètica nord-americà, va ser el ponent convidat a la
XI edició de les Conferències Josep Egozcue, celebrades el 13 i 14 de juny a Barcelona. A la conferència del primer dia, Emanuel va apuntar sis tendències que marcaran la salut i la recerca clínica en els propers 10 anys. Segons l'opinió de l'especialista nord-americà, aquestes tendències milloraran ostensiblement el tractament de la salut a tot el món, si bé la velocitat de la seva implantació variarà en funció de cada país.

 

Per Emanuel, catedràtic de Bioètica Clínica de la Universitat de Pennsilvània, en els propers anys es destinaran més esforços a l'atenció de malalties cròniques. El progressiu envelliment de la població obligarà a variar el tractament d'un tipus de malalties que, en el cas dels EUA, ja representa un percentatge majoritari de la despesa sanitària. Per a això, cal identificar les persones amb risc de patir malalties cròniques i resultarà fonamental que els metges deixin en mans de gestors el seguiment dels pacients, per conèixer les seves necessitats i controlar els tractaments prescrits. És molt important educar aquestes persones sobre la seva malaltia i el que poden esperar d'ella.

 

Un altre aspecte que segons Ezekiel Emanuel guanyarà protagonisme en el futur, té a veure amb l'abordatge de les malalties mentals. Actualment, en gairebé tots els països aquest tipus de patologies es tracten a part, fins i tot en espais clarament separats de l'atenció de les malalties físiques. En els propers 10 anys s'acostarà la salut mental per rebre cures combinades. Molts pacients afectats per altres patologies pateixen també trastorns mentals motivats per la seva malaltia originària (per exemple depressions en malalts de càncer). És fonamental que els metges treballin conjuntament amb especialistes en psiquiatria i que cada vegada hi hagi més coordinació entre ells per millorar el sistema de salut.

 

Les cures fora dels hospitals seran cada vegada més freqüents. La tendència apunta a reduir les intervencions en els centres mèdics i traslladar-les als domicilis dels pacients. Emanuel apunta que en el camp de l'oncologia ja es comencen a seguir moltes teràpies des de casa. Són canvis lents, ja que els polítics no volen tancar hospitals, però si s'allunya als malalts dels centres mèdics s'estalviarà diners, a més de millorar els tractaments. En els seus domicilis guanyen en qualitat i comoditat i, segons les estadístiques, es redueix la mortalitat i s'incrementa la satisfacció del pacient.

 

D'altra banda, es tendirà a quantificar el rendiment d'hospitals i metges, comparant les seves activitats i pràctiques. Això generarà competitivitat entre ells, la qual cosa resulta positiva, ja que podran aprendre els uns dels altres i imitar als que són més efectius. En els sistemes de pagament també es produiran canvis. Actualment, se solen pagar els tractaments de forma fragmentada: visita inicial, anàlisi, pre cirurgia... La tendència serà costejar en bloc amb quantitats fixes ajustades. D'aquesta manera, s'estalviarà diners i s'augmentarà l'eficiència dels tractaments.

 

Finalment, i pel que fa al cost dels fàrmacs, la predicció d'Ezekiel Emanuel no és optimista. La previsió apunta que seguiran augmentant. Això es deu al fet que en països com els EUA es segueixen atorgant monopolis per a determinats medicaments i no es permet la competència. La investigació no és tan cara com s'acaba reflectint en el preu final dels fàrmacs, però es destina la major part de l'esforç en recerca a àmbits on es pot guanyar molts diners. Als EUA actualment s'està treballant en 631 nous fàrmacs oncològics i molt pocs en el desenvolupament d'antibiòtics. Aquests últims són molt importants per a la salut de les persones, però no resulten tan rendibles com els oncològics.


Guanyadors dels BIYSC Awards 2017

Víctor Torrecillas i David Belda guanyen el premi de la Fundació Victor Grífols i Lucas i la Fundació Catalunya la Pedrera.

Els estudiants de batxillerat Víctor Torrecillas i David Belda han estat els guanyadors del BIYSC Awards 2017, un premi atorgat per la Fundació Victor Grífols i Lucas i la Fundació Catalunya la Pedrera, que reconeix projectes d'investigació presentats al Barcelona Internacional Youth Science Challenge (BIYSC) de 2017. Aquest programa internacional busca potenciar l'interès per la ciència i l'excel·lència educativa entre els joves de 16 a 18 anys de tot el món. Els guanyadors han obtingut una beca per participar al London International Youth Science Forum (LIYSF), una trobada científica dirigida a estudiants procedents de diferents països, que tindrà lloc aquest estiu a Londres.

 

Víctor Torrecillas estudia segon de batxillerat al Centre d'Estudis Montseny-Poblenou de Barcelona. Torrecillas va presentar al BIYSC 2017, un treball de bioinformàtica titulat "Mutating LAE5 through bioinformatics tools to obtain a source for high-yield geraniol production". Per la seva banda, David Belda estudiant del Kings College d'Alacant va presentar un  projecte sobre biomedicina i ètica amb el títol "Is animal immunostaining efficient and ethical"


Agenda d'altres institucions