Back
Blog
Plasma donation and altruism: a survey of concepts
22 October 2024
(Text only available in Spanish and Catalan)
Com a substància d'origen humà component de la sang, el plasma és un element essencial per a l' obtenció d' hemoderivats, bona part dels quals són medicaments imprescindibles per a molts pacients amb malalties cròniques que requereixen d' aquests tractaments tota la seva vida.
A Europa parlem avui d'unes 300.000 persones dependents d'aquests fàrmacs, i la previsió en els propers anys és que la demanda de plasma sigui encara més gran, en part per l'increment de pacients diagnosticats i també per les noves indicacions en el seu ús. La majoria dels països europeus no recullen dels seus donants prou plasma per auto abastir els seus pacients, necessitant del plasma exterior (majoritàriament dels Estats Units). Aquesta realitat fa palesa la vulnerabilitat de la cadena de subministrament, ja que factors externs poden afectar significativament la disponibilitat d' aquests productes essencials per a la salut de molts pacients.
En el nostre entorn cultural s' ha fet escassa distinció entre donació de sang o de plasma, ubicant-se ambdós sota un mateix prisma d' acció solidària i altruista, i amb una mirada crítica cap a models d' obtenció del plasma per a la fabricació d' hemoderivats que contemplen la compensació al donant. Moltes vegades, la confrontació entre el model de compensació i l'anomenat «model altruista» es deu més al desconeixement que a una anàlisi rigorosa del que signifiquen tots dos termes.
Europa, conscient d'aquest problema que s'arrossega des de fa dècades, i després de l'experiència de la COVID-19, que va posar en alerta la provisió d'aquests fàrmacs fins al punt d’haver de racionar-los per falta de producte, ha publicat una normativa que unifica els criteris per a totes les substàncies d'origen humà (SoHO). Aquesta nova normativa introdueix la «compensació» al donant com a element que pot coadjuvar a assolir, en aquest cas, l'autosuficiència de plasma sense haver de dependre de la importació exterior, basant-se d'una banda en l'èxit de països que ja apliquen aquesta pràctica i que són autosuficients (Alemanya, Àustria, República Txeca i Hongria), i, de l'altra, en el dèficit de plasma de la resta de països que no compensen els seus donants, malgrat els esforços dels últims anys amb campanyes a nivell nacional que han donat escassos fruits.
No obstant, és interessant plantejar-se la qüestió de què significa «comercialitzar » o què entenem per «guany», «lucre» o «neutralitat financera», perquè, en funció de com es defineixin aquests termes, introduir la compensació en la donació de SoHO no contravindria aquest principi general.
D'altra banda, cal tenir present que Europa ha consagrat durant dècades el concepte de l'«altruisme i la solidaritat» com a base de la donació en general, així com el principi de no comercialització amb el cos humà, per entendre que és contrari a la dignitat de la persona. Això comporta plantejar, entre d'altres, els següents interrogants: ¿compensar el donant és contrari a l'altruisme i la solidaritat?, ¿compensar és comercialitzar?, és factible un model altruista sense compensació per donar resposta a les necessitats dels pacients?
Aquestes i altres qüestions són les que intenta analitzar el quadern Donació de plasma i altruisme: revisant conceptes, fruit del seminari organitzat amb administració, pacients, donants, responsables de bancs de sang i indústria.