Publicador de continguts

null Nou batxillerat bioètica blog

-
El nou batxillerat, una oportunitat per a la bioètica?

Carlos Giménez explica com traslladar la bioètica a les aules amb el nou currículum de batxillerat

+Llegeix més

Blog

El nou batxillerat, una oportunitat per a la bioètica?

19 de juliol 2022

Carlos Giménez, biòleg i professor de secundària del Col·legi Sant Gabriel de Viladecans, veu el nou currículum de batxillerat com una oportunitat per treballar la bioètica a l'aula. En aquest post dona algunes propostes i idees clau.

El marc curricular de la LOMLOE

A les portes de l'aplicació d'una nova reforma educativa (i ja en van unes quantes), la LOMLOE, resulta molt senzill –i segurament justificat en alguns aspectes– posar el focus en tot el seguit d'aspectes criticables d'aquesta nova proposta, especialment pel que fa referència a l'escàs marge de temps que tenim els i les docents per a preparar el nou curs i a la pràcticament inexistència –un cop més– d'un debat obert als col·lectius implicats en la fase de desenvolupament d'aquesta llei.

Malgrat aquesta legítima crítica, cal també parar atenció a les possibilitats que ens ofereix aquest nou currículum d'incidir en algunes qüestions llargament demanades des de la professió docent:

  • En relació al nou batxillerat, l'aparició de fins a tretze hores (és a dir més d'un vint-i-u per cent del total d'hores lectives dels dos cursos) dedicades a matèries optatives no avaluables a les proves de selectivitat ha de ser vist, sense dubte, com una millora educativa, que ens permeti superar la idea habitual (i segurament encertada) de que el batxillerat només servia per a preparar la prova de selectivitat.
  • El canvi del focus del procés d'avaluació de forma decidida cap a una visió competencial ens ha de fer pensar en que cal facilitar al nostre alumnat les eines i estratègies necessàries per enfrontar-se a nous reptes, més enllà d'assegurar-ne la "simple" adquisició de continguts.

Motivació

Si hi ha algun element necessari (encara que no suficient) per aconseguir un aprenentatge eficaç del nostre alumnat, podem estar fàcilment d'acord en que aquest és la seva motivació.

Partint de la base de que els i les estudiants de batxillerat, en general, i els i les de la modalitat de ciències, en particular en allò tocant a l'àmbit de la salut, presenten inicialment un determinat grau de motivació, la clau per a aconseguir no només que no la perdin pel camí sinó que, en la mesura del possible, la incrementin, es troba sense dubte en el tipus de proposta d'aprenentatge que els presentem.

En aquest sentit i, d'acord amb les idees de D. Pink, cal que el disseny de les nostres matèries i, molt especialment, de les activitats que presentem al nostre alumnat continguin els tres elements clau de la motivació:

  • Autonomia (els i les alumnes han de prendre decisions, escollir entre diferents alternatives, etc)
  • Mestratge (els i les alumnes han de treballar amb dades de primer nivell per garantir que la qualitat de les seves produccions és perceptible)
  • Propòsit (cal que siguin conscients d'estar plantejant alternatives a qüestions encara obertes i que tenen un profund component de debat social)

Aquí és on hi pot entrar/hauria d'entrar la bioètica

Considerem honestament que el fet d'introduir de forma decidida el debat bioètic en els temes tractats en algunes d'aquestes matèries optatives de nova creació (en el cas de Catalunya tenim les matèries de Biomedicina i de Reptes actuals de Biologia i Geologia) representa una oportunitat magnífica per a formar ciutadans i ciutadanes més conscients de la necessitat personal i social de conèixer i prendre posició respecte dels profunds reptes que planteja ja ara –i encara ho farà més en un futur ben pròxim– l'avenç de les ciències biomèdiques i la nostra complicada relació amb l'entorn natural.

I això com ho fem?

Cal presentar al nostre alumnat una bateria de fets passats en els quals algunes administracions i empreses no van respectar alguns principis bioètics, com per exemple la Real Expedición de la Vacuna, l'Experiment Tuskegee, l'Escola de Willowbrook, l'Assaig clínic del Trovan, les Transfusions amb VIH a França o les Esterilitzacions forçades a Suècia entre d'altres.

En tots aquests casos es pot trobar abundant documentació i poden servir per demostrar dues coses; en primer lloc la seva singularitat (per allunyar teories conspiranòiques de mala praxi generalitzada) i en segon lloc com ells i elles poden analitzar de forma rigorosa quines van ser en cada cas les anomalies bioètiques a partir de documentació de referència com la Declaració Universal sobre Bioètica i Drets Humans (UNESCO, 2005).

Cal parlar-ne, a continuació de debats originats per situacions presents (i sobretot futures) que obligaran a prendre consciència personal i social, com ara la Medicina Regenerativa, la Biologia Sintètica, les Teràpies Antienvelliment, la Clonació, la Medicina personalitzada, els Nens a la carta, la Manipulació Genètica, els Cyborgs, la privacitat de la Informació Genètica, entre d'altres.

Debatre, sí, molt . . . però de forma estructurada

Arribats a aquest punt, cal entendre que plantejar aquestes qüestions obertes ha de suposar necessàriament una dinàmica d'aula on els debats tinguin un gran protagonisme.

No podem plantejar-nos seriosament aquestes dinàmiques sense introduir eines que ajudin a que aquests debats siguin productius i que garanteixin –fins on sigui possible– que els arguments utilitzats estan basats en evidències.

Dues eines molt útils en aquest sentit per una bona gestió d'aula dels moments de debat poden ser KIALO i PlayDecide. Cal que cada docent explori les seves possibilitats i es plantegi si tenen sentit a la seva aula.

 

Per saber-ne més…

Vídeo del webinar: El nou currículum de batxillerat, una oportunitat per treballar la bioètica

home_agenda

home_grants_and_awards

home_publications

subscription

Vols rebre la nostra newsletter?
Subscriu-te!