Introducció

El canvi climàtic i els seus impactes, son sens dubte els principals reptes globals per a la salut pública en el segle XXI. Els informes successius del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) han confirmat que l'escalfament global és inequívoc i que la seva principal causa és l'activitat humana. Els seus efectes ja no formen part d'un escenari futur, sinó que es manifesten de manera creixent en la vida quotidiana de les persones i en el funcionament dels sistemes socials, econòmics i sanitaris.

És conegut que les ciutats ocupen una posició central en aquest fenomen. D'una banda, concentren la major part de la població i de les emissions de gasos d’efecte d'hivernacle i de l'altra, són especialment vulnerables als impactes del canvi climàtic. Barcelona n'és un exemple paradigmàtic. La seva elevada densitat urbana, la presència de l'efecte illa de calor, l'envelliment de la població, les desigualtats socials existents i la seva situació geogràfica a la conca mediterrània fan que els riscos associats al canvi climàtic adquireixin una gran rellevància.

La regió mediterrània és considerada un dels principals punts calents climàtics del planeta. Les projeccions indiquen un augment de les temperatures superior a la mitjana global, una reducció de la disponibilitat d'aigua, un increment dels episodis extrems i una afectació creixent dels ecosistemes. Aquestes transformacions tenen conseqüències directes i indirectes sobre la salut i el benestar de la població.

El canvi climàtic com a determinant de salut

Tradicionalment, els efectes del canvi climàtic s'han abordat des d'una perspectiva ambiental. Tanmateix, avui sabem que es tracta també d'un determinant fonamental de la salut. El canvi climàtic afecta les condicions ambientals, socials i econòmiques que fan possible una vida saludable i modifica factors tan essencials com la temperatura, la qualitat de l'aire, la disponibilitat d'aigua, la producció d'aliments, els ecosistemes o les condicions de l'habitatge.

Aquest enfocament permet entendre el canvi climàtic com un fenomen profundament vinculat a les desigualtats socials. Les persones i els col·lectius que menys contribueixen a les emissions solen ser també els més exposats als seus efectes i disposen de menys recursos per adaptar-s'hi. Per aquest motiu, les polítiques climàtiques han d'incorporar necessàriament una perspectiva de justícia climàtica.

Vulnerabilitat i desigualtats socials davant la crisi climàtica

Un dels aspectes més rellevants de la relació entre canvi climàtic i salut és la distribució desigual dels seus impactes.  La vulnerabilitat climàtica és el resultat de la combinació entre exposició, sensibilitat i capacitat d'adaptació.

Els barris amb menys zones verdes, una major densitat d’edificis i una població més envellida acostumen a presentar una major exposició als efectes de la calor. Al mateix temps, les persones amb menys recursos econòmics sovint viuen en habitatges amb pitjors condicions d'aïllament tèrmic i tenen més dificultats per accedir a sistemes de refrigeració o afrontar l'increment dels costos energètics.

L'edat és un altre factor determinant. Les persones grans presenten una menor capacitat fisiològica d'adaptació a les temperatures extremes i sovint acumulen factors de vulnerabilitat social i sanitària.

Aquestes desigualtats posen de manifest que l'adaptació al canvi climàtic no és únicament una qüestió ambiental, sinó també d'equitat i cohesió social.

La dimensió ètica de la crisi climàtica

Malauradament, com en tants altres àmbits del mon global, les poblacions que menys han contribuït històricament a les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle són sovint les que experimenten una major vulnerabilitat als seus impactes. Aquesta paradoxa posa de manifest la necessitat d'incorporar el concepte de justícia climàtica en totes les polítiques de mitigació i adaptació.

La justícia climàtica reconeix que la crisi climàtica no és només una qüestió ambiental, sinó també una qüestió de drets humans, equitat i responsabilitat col·lectiva. La crisi climàtica també planteja una qüestió d'equitat Inter generacional, doncs òbviament les decisions que adoptem avui condicionaran les oportunitats de salut i benestar de les generacions futures.

Des d'aquesta perspectiva, la salut pública esdevé un actor fonamental en la defensa d'una transició ecològica justa, capaç de reduir les emissions i alhora protegir les persones més vulnerables.

Conclusions

La calor extrema, la contaminació atmosfèrica, les alteracions en la disponibilitat d'aigua, els riscos emergents associats a vectors, la pobresa energètica i els impactes sobre la salut mental constitueixen alguns dels principals desafiaments identificats.

No obstant això, la crisi climàtica ofereix una oportunitat única per transformar els models urbans cap a formes més saludables, sostenibles i equitatives. Les polítiques climàtiques són, alhora, polítiques de salut pública.

Josep M. Jansà, metge epidemiòleg, director de Vigilància i Promoció de la Salut de l‟Agència de Salut Pública de Barcelona.