Transformacions en la idea de família

En les darreres dècades, la manera d’entendre la maternitat, la paternitat i la vida familiar ha experimentat transformacions profundes. Els models tradicionals conviuen avui amb models emergents de formar una família, impulsades per avenços tecnològics, canvis culturals i una major reivindicació dels drets individuals.

Aquestes transformacions han obert pas a noves maneres de tenir fills o filles i de compartir la criança, entre les quals destaca la coparentalitat contractual, una pràctica que convida a repensar els límits jurídics, socials i ètics de la parentalitat.

Una nova forma d'acord parental

La coparentalitat contractual fa referència a l’acord entre dues persones que decideixen tenir un fill o filla en comú i compartir-ne la criança, sense mantenir cap relació afectiva entre elles. Sovint, aquestes persones no es coneixien prèviament i es posen en contacte a través d’agències d’intermediació que, a canvi d’una contraprestació econòmica, faciliten el procés i participen en la formalització dels acords.

Aquest model, que trenca amb el patró familiar tradicional, suposa una nova possibilitat d’exercir la parentalitat, però alhora obre interrogants importants sobre drets, responsabilitats i protecció dels infants implicats.

Absència de regulació jurídica

Malgrat la seva creixent presència social i mediàtica, la coparentalitat contractual no compta actualment amb una regulació específica ni en el dret català ni en el dret espanyol. No hi ha criteris clars sobre la validesa d’aquests acords, els requisits formals que haurien de complir, ni el contingut dels drets i deures de les persones que els subscriuen.

Aquest buit normatiu pot donar lloc a situacions d’inseguretat jurídica, especialment en casos de conflicte entre les parts. La manca de garanties legals afecta de manera particular els infants, que esdevenen les figures més vulnerables en aquest tipus d’acords i que poden quedar desprotegits en situacions de desacord.

Implicacions ètiques i socials

La coparentalitat contractual no és només una qüestió legal, ja que comporta també dilemes ètics de gran rellevància. D’una banda, planteja la tensió entre la voluntat de les persones adultes a formar famílies d’acord amb els seus valors i conveniència, i, de l’altra, la necessitat de garantir la protecció dels drets dels infants.

A més, el fet que aquestes pràctiques acostumin a utilitzar agències que cobren per la seva gestió obre la porta a una possible mercantilització de la parentalitat, amb el risc de cosificar la figura de l’infant i reduir-la a l’objecte d’un contracte.

També sorgeix la qüestió de com equilibrar el lliure desenvolupament de la personalitat de l’individu amb l’interès superior del menor, un principi fonamental que ha de regir qualsevol política o decisió que afecti la infància.

Objectius del projecte d’investigació

Amb  el treball "Coparentalidad contractual: implicaciones éticas y jurídicas", ens proposem identificar els elements definitoris de la coparentalitat contractual, diferenciar-la d’altres formes de parentalitat i analitzar-la des d’una perspectiva interdisciplinària.

L’estudi abordarà, entre altres qüestions, la regulació comparada en altres països, el paper de les agències d’intermediació i els riscos associats a la mercantilització de la parentalitat. L’objectiu final és formular propostes normatives que garanteixin els drets dels infants i contribueixin a establir un marc legal adequat i respectuós amb aquesta nova realitat social.

Cap a una reflexió col·lectiva

La rapidesa amb què evolucionen les formes familiars no sempre es correspon amb l’agilitat del dret per adaptar-s’hi. En aquest cas, el desfasament entre la realitat social i la regulació jurídica posa en evidència la necessitat de reflexionar profundament sobre quina regulació requereixen aquestes noves formes de parentalitat.

El tractament de la coparentalitat contractual des d’una perspectiva ètica i jurídica respon a la necessitat de reconèixer la diversitat del fet familiar i esdevé imprescindible per a garantir la protecció dels drets dels infants en aquesta nova forma de tenir fills.

Judith Solé Resina i Glòria Ortega Puente, Universitat Autònoma de Barcelona.

El 2025 van rebre una de les nostres beques de recerca en bioètica per dur a terme aquesta investigació.