La bioètica és una disciplina que sorgeix a mitjan segle XX com a resposta al desenvolupament tecnocientífic sobre la vida.

La seva finalitat és elaborar un pensament fonamentat en l’ètica, que respongui a deliberacions sustentades en la raó, amb l’objectiu d’oferir criteris ètics a l’hora de prendre decisions que afectin la vida.

Pont de diàleg entre ciències i humanitats

Una de les primeres formulacions de la bioètica fa referència al sentit més global de la supervivència de la humanitat a la Terra, on queda definida com “una crida a la responsabilitat de preservar el medi ambient, l’atmosfera i la biodiversitat”.

Però és en el camp de la recerca i de l’activitat assistencial on s’ha desenvolupat més, sorgint, d’una banda, de la necessitat de regular l’ètica de la investigació amb subjectes humans, després de l’experiència tràgica durant la Segona Guerra Mundial, i, de l’altra, del context clínic davant les dificultats dels professionals per prendre certes decisions on es plantejaven conflictes de valors (recursos limitats, decisions al final de la vida, etc.). La bioètica ofereix respostes, proposant un diàleg entre les diverses disciplines de les ciències i les humanitats per tal de trobar solucions als possibles conflictes ètics del seu dia a dia. Així, la bioètica reflexiona de manera global sobre qüestions socials que tenen a veure amb la salut de les persones i, per tant, que interessen a tothom.

Els quatre principis bioètics

Des dels plantejaments inicials, la bioètica s’ha fonamentat i desenvolupat a partir de quatre principis bàsics que han de guiar tant la pràctica mèdica com la recerca, i que, mitjançant la seva ponderació, ajuden a prendre les millors decisions o a orientar les actuacions. Idealment, tots ells s’haurien de poder conciliar, però sovint els conflictes de valors obliguen a prioritzar-ne algun, tasca en la qual ajuden en gran mesura els comitès d’ètica, assistencials o de recerca, mitjançant la seva deliberació.

Així, els quatre principis tradicionals de la bioètica i més coneguts, sense perjudici d’altres propostes també vàlides, serien:

Autonomia

Capacitat de la persona per prendre decisions de manera lliure i independent, que s’ha de respectar sempre, excepte en casos excepcionals en què entri en conflicte amb altres valors essencials.

Beneficència

maximitzar els beneficis possibles i disminuir els possibles danys, sempre tenint en compte el parer de la persona en la seva valoració.

No maleficència

no fer el mal intencionadament (Primum non nocere) o no incrementar amb la nostra actuació el dany que ja pateix la persona.

Justícia

tractar els casos iguals de manera igual per evitar al màxim les situacions de desigualtat.