Publicador de continguts

null Realment és millor no anar al metge?

-
Realment és millor no anar al metge?

Andreu Segura parla de la iatrogènia

+Llegeix més

Blog

Realment és millor no anar al metge?

10 February 2020

Un distingit cirurgià, Antonio Sitges Serra, acaba de publicar un llibre titulat Si pot no vagi al metge en el que alerta del risc per la salut que comporta exposar-se a les intervencions clíniques. Un al·legat des de la reflexió i des de l'experiència que sembla entroncar una vella tradició de la medicina, el nihilisme propugnat per Skoda i els seus deixebles en l'imperi austrohongarès i recentment reivindicat per Jacob Stegenga, professor de Filosofia de la Ciència de Cambridge al seu llibre Nihilisme mèdic. Un llibre que segons alguns il·lustres lectors es llegeix com si t'estiguessin mossegant.

Els missatges d'ambdós autors són clars i, aparentment com a mínim, justos i equilibrats, fins i tot persuasius, el que sens dubte resulta aterrador, no només pels pacients, sinó també pels professionals. És cert que en ocasions és difícil distingir la ciència convincent de la palla i que les expectatives generades pel progrés mèdic són en molts casos tan exagerades com les quimeres i és cert també que el dany associat a la pràctica clínica no només no ha disminuït sinó que s'ha incrementat notablement. Tot i els notoris esforços en l'àmbit de la seguretat del pacient i de la millora continua de la qualitat assistencial.

La complexitat assistencial, que cada pacient sigui atès per desenes de professionals i treballadors, la demanda impertinent, la impaciència i la vulnerabilitat a la incomoditat, per exemple, contribueix a elevar la morbimortalitat atribuïble a la pràctica clínica fins a nivells espectaculars, tant  que la iatrogènia s'ha convertit en un problema principal de salut pública. Factors que afavoreixen errors i negligències, els quals constitueixen una causa important del dany. Però no l'única. Perquè les bones pràctiques mèdiques, o almenys el que en un moment donat s'accepta com a lex artis, no estan en absolut exemptes de potencial nocivitat.

La probabilitat de patir algun efecte advers o indesitjat és un risc que sembla lògic i fins i tot adequat assumir quan el benefici esperat de la mesura que decidim portar a terme ho justifica. Perquè cap intervenció clínica o sanitària pot garantir que sigui sempre innòcua. Així doncs el consumisme inveterat i l'intervencionisme mèdic són també causes rellevants dels potencials efectes nocius de la utilització dels serveis clínics sanitaris. Que poden produir-se tant quan es porten a terme exploracions, com quan les mesures establertes són profilàctiques, curatives o rehabilitadores.

En aquests temps d'utilització intensiva de les proves diagnòstiques inclús quan el propòsit no és descartar algun problema sinó detectar-lo precoçment, els resultats els resultats falsos positius i falsos negatius són font freqüent de sobreutilització i a vegades de iatrogènia. Tot i que una de les situacions més diabòlica sigui la que es produeix  amb el denominat sobrediacnòstic que molts cops ens porta a tractar innecessàriament als afectats.

Tot i això, aquesta realitat no té perquè portar-nos a desaprofitar els beneficis reals que podem obtenir mitjançant una utilització sensata del sistema sanitari i l'atenció clínica. Beneficis evidents tant en l'àmbit personal com en el col·lectiu. Sempre, és clar, que ponderem sàviament els pros i els contres de les nostres decisions, avantatges i inconvenients que són inherents a qualsevol decisió humana.

Doncs bé, els propers dies 2 i 9 de març celebrem la tercera edició del curs "La iatrogenia y la ética" organitzat per la Fundació Grífols i el Col·legi de Metges de Barcelona. El professor Miquel Bruguera i jo mateix passarem a revisar aquesta qüestió tan rellevant i compartirem reflexions i experiències amb qui s'animi a participar-hi.

 

Andreu Segura

home_agenda

home_grants_and_awards

home_publications

subscription

Vols rebre la nostra newsletter?
Subscriu-te!