Publicador de continguts

null “Volíem reflexionar sobre la importància de l’argumentació basada en evidències científiques”

Blog

"Volíem reflexionar sobre la importància de l'argumentació basada en evidències científiques"

16 September 2019

El Col·legi Sant Gabriel de Viladecans va obtenir el primer premi de la V convocatòria del Premi Ètica i Ciència amb el projecte: "La Real Expedición Filantrópica de la Vacuna. Bioètica ahir i avui". El projecte posava als estudiants davant de situacions conflictives relacionades amb la pràctica mèdica, per mostrar-los la necessitat d'implicar-se en la presa de decisions. La controvèrsia sorgida a la societat sobre les vacunes va ser el fil conductor del treball, que a través d'un recorregut històric, volia demostrar l'efecte positiu de la vacunació, com una de les principals causes de l'increment de l'esperança de vida. Va ser concebut com un projecte interdisciplinari centrat en la bioètica i desenvolupat amb els alumnes de 4rt d'ESO,  que va ser treballat des de les matèries de Biologia i Geologia , Ciències socials i Religió.

Parlem amb Carlos Giménez Esteban, professor de Biologia i Geologia del Centre que va ser l'impulsor del projecte.


Què perseguia el projecte que van impulsar?
El principal objectiu era que els estudiants fossin conscients de la rellevància de les vacunes. Volíem fer reflexionar als nostres alumnes sobre la importància de l'argumentació basada en evidencies científiques, més enllà de corrents d'opinió que, en la majoria dels caos, no estan fonamentades empíricament. Cal considerar que en aquesta edat és habitual deixar-se portar per posicions molt passionals o que parteixen d'idees preconcebudes. Per nosaltres era important dotar d'eines als estudiants perquè fossin capaços de lluitar contra la informació poc rigorosa o contra determinades teories conspiratòries, ajudar-los a distingir entre ciència i pseudociència i generar debat sobre temes relacionats amb la bioètica i les bones practiques.


Quin va ser el punt de partida?
El cas del nen d'Olot que va morir per diftèria al 2015 va ser el que ens va despertar la necessitat d'abordar aquest tema. Vam partir de la web de moviments anti vacunes per demostrar-los la pobresa i la poca solidesa amb les que sovint, fonamenten els seus arguments. El projecte es va introduir amb una referència històrica, ja que mirar el passat és molt útil  a l'hora d'analitzar el present. També ens interessava que fossin conscients dels seus drets com a futurs consumidors del sistema sanitari.


Ens pot explicar com van estructurar el projecte?
Constava de dues fases clarament diferenciades. A la primera, vam presentar el cas de la Real Expedición Filantrópica de la Vacuna de principis del segle XIX. Es tracte d'un fet històric molt ben intencionat, com era el de portar la vacuna contra la verola a les posicions espanyoles d'ultramar. En aquells moments la malaltia estava desbocada i produïa molts morts. L'objectiu era molt bo però el mètode que es va utilitzar va ser el d'inocular a nens orfes. És evident que aquesta campanya té un rere fons ètic que vam voler que els estudiants analitzessin. Els alumnes treballaven per grups i van arribar a la conclusió que utilitzar a 22 nens orfes per el propòsit que es perseguia era èticament reprovable.  La lectura que van extreure d'aquest cas era que se situava en el s. XIX,  una època on no hi havia la conscienciació ètica que tenim en ple s. XXI.


I la segona fase?
A cada grup se li van presentar nous casos d'experimentació científica, però aquesta vegada situats  a la segona meitat del s. XX. Tot i que els estudiants els podien veure també com a molt llunyans, el fet de que els seus avís o pares fossin vius en aquella època, els ajudava a interpretar-los com a més propers. Amb aquests casos també es van adonar que tot i ser més recents, també s'havia faltat a principis de bioètica essencials, tant per part d'empreses com d'administracions, situades a països considerats del primer món. Es tractava de que prenguessin consciència de que tot i que no són pràctiques generalitzades, quan no es respecten determinats principis, la mala praxi s'ha de denunciar.


Per què considera important familiaritzar als alumnes amb la bioètica?
Patim una constant exposició als mitjans de comunicació a temes relacionats amb la bioètica que ens arriben sense cap tipus de filtre. Em refereixo, a  qüestions com els transgènics  o tècniques d'edició genètica com el CRISPR, entre molts d'altres. Hi ha novetats constants en aquest terreny i els estudiants consumeixen informació que en moltes ocasions és poc rigorosa. És molt important formar-los en l'esperit crític i que aprenguin a analitzar-la ja que seran receptors d'aquesta informació al llarg de tota la seva vida. En el futur podran votar i  hauran de posicionar-se davant determinades polítiques i exigir a les administracions que controlin algunes pràctiques o les prohibeixin, o bé que es potenciïn,  si consideren que són d'utilitat per a la societat.


Quin creu que ha estat l'aprenentatge més important assolit pels estudiants amb el desenvolupament d'aquest projecte?
Encara no hem fet un estudi profund sobre el resultats del projecte, si bé tenim percepcions i intuïcions. Pensem que han aprés a veure la ciència, no com un fet aïllat d'uns senyors amb barba i bata blanca, si no com una pràctica completament relacionada amb la societat. Els científics treballen per la societat i han de ser transparents i col·laborar amb ella i difondre les seves recerques. Per altra banda, han millorat la concepció sobre la necessitat d'argumentar idees de forma rigorosa i no partint de perjudicis o plantejaments preconcebuts. Per últim,  penso que han pres consciència sobre la necessitat de les polítiques de vacunació, ja que han pogut conèixer la situació abans i després de la seva aplicació.


De cara al curs que comença, tenen pensat desenvolupar nous projectes?
Fa temps que apostem per aquests tipus de pràctiques. Des de fa  4 o 5 anys participem en projectes de ciència ciutadana, una gran iniciativa amb la qual els alumnes es mostren molt implicats. Per altra banda, el curs passat vam poder participar en el parlament científic jove, on els nostres estudiants van tractar la reproducció assistida, i van conèixer de primera mà com incidir en els polítics sobre un tema determinat, sobre el qual hauran de legislar. També volem introduir la RRI (Recerca i Innovació Responsable), i estem  donant-li voltes a com transformar en projectes casos reals com el de Henrietta Lacks, o el Gran Boirum de Londres de l'any 1952. En aquest últim cas, que fa referència a un episodi de contaminació urbana on van morir 4.000 persones en un cap de setmana, ens interessa endinsar-nos en temes mediambientals i lligar-ho amb les polítiques que s'estan començant a implementar, en aquest àmbit, a les grans ciutats.

 

 

home_agenda

home_grants_and_awards

home_publications

subscription

Vols rebre la nostra newsletter?
Subscriu-te!