Publicador de continguts

null Entrevista Robòtica Social Bioètica

-
"La tecnologia no és neutra, per això cal una reflexió ètica"

Miquel Domènech parla de la robòtica social i dels reptes assistencials i ètics que planteja

+Llegeix més

Blog

"La tecnologia no és neutra, per això cal una reflexió ètica"

14 March 2022

Com hem estat capaços de passar d'una robòtica industrial a la introducció de robots socials als hospitals, llars i residències? Què suposa aquest canvi de paradigma? I és que la innovació tecnològica planteja una forma d'entendre el món, que comporta nous reptes i problemes ètics.

Entrevistem a Miquel Domènech per mirar d'aprofundir sobre aquests temes. Domènech és professor de psicologia social a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estat guardonat amb una de les nostres beques pel seu estudi sobre les consideracions ètiques a tenir en compte en el disseny i ús de robots socials en hospitals infantils,  és membre del European Association for the Study of Science and Technology (EASST) i del Barcelona Science and technology Studies Group (STS-b) de la UAB.

Quina diferència hi ha entre els robots i la resta de màquines?

La principal diferència és l'autonomia, si bé és cert que ja hi ha màquines que tenen una certa autonomia. Segurament el que caracteritza principalment el robot és estar dotat d'un nivell d'Intel·ligència Artificial (IA) que li brinda un grau d'autonomia molt alt. Aquest és el robot que figura en l'imaginari col·lectiu, però hem de tenir clar que aquest relat forma part de la ciència-ficció i que estem molt lluny d'això. L'objectiu de la robòtica actualment és crear robots capaços d'interactuar amb persones. Hi ha algunes experiències que ens semblen modestes però que suposen avanços importants, com robots preparats per interactuar amb persones per ajudar-les en el seu dia a dia cognitiva i físicament, com un braç robòtic per ajudar a menjar; en cap cas un androide que doni menjar.

Fins a quin punt creus que la ciència-ficció pot haver influït o motivat la introducció de robots a les nostres vides?

Més aviat et diria que la ciència-ficció s'alimenta de la realitat tecnològica i alhora també incorpora desitjos, imaginaris i concepcions que tenen un efecte innegable. Però, certament, la ciència-ficció també influencia. Que algú s'hagi imaginat que això pot ser possible és un incentiu per a portar-ho a terme. I, de fet, s'estan invertint grans quantitats de diners a desenvolupar robots que s'acostin a aqueta imatge que ens presenta la ciència-ficció.

I en l'àmbit sanitari?

En el cas de l'àmbit sanitari, potser és un dels camps on hi ha més incidència de la robòtica perquè es pronostiquen escenaris de crisi on no hi hauria prou personal per a fer front a la demanda de tenir cura d'una població envellida. Com hi farem front? Molts diuen que la resposta ha de ser tecnològica. Una resposta habitual. Ja fa temps que es fa servir la teleassistència, per exemple. Ara estem parlant de robots que "substituirien" als humans en les tasques de cura i que interactuarien amb els pacients: els robots socials.

Què entenem per robòtica social, és diferent de la robòtica de la cura o la robòtica assistencial?

Si ens hi fixem, quan busquem a la literatura definicions no acaba sent una tasca massa fàcil. En un sentit estricte, un robot social seria aquell que interacciona amb un humà en condicions semblants a les que ho faria un altre humà i que, per tant, genera algun tipus de "socialitat". Molts cops ens comportem amb altres màquines com si fossin humans: parlem amb el nostre ordinador quan no carrega prou ràpid o esborra un document que no havíem guardat. Aquí la diferència seria la capacitat del robot de donar una resposta amb sentit.

Poden ajudar a alliberar de feina als professionals de la salut?

Això és un tema que està per veure. Hi ha un imaginari que planteja que els robots podrien fer certes tasques molt senzilles que descarregarien el personal sanitari, igual que ha passat amb la indústria fent les tasques més pesades, avorrides i perilloses. El problema estarà en com definir què és pesat i què és avorrit, perquè què és perillós sembla més fàcil d'escatir, i també saber què incorpora una persona que una màquina mai no podrà fer.

Hi ha una crítica que es planteja perquè fer servir robots en l'atenció assistencial i no posar més personal que és qui té cura de la persona. Què n'opines?

Amb el grup de recerca amb el que treballo fem una crítica que crec que és molt important. La cura és una tasca global, holística, si la fragmentem per assignar als robots certes tasques, no és evident que sigui una bona cura. És a dir, donar de menjar a una persona amb Alzheimer pot ser molt feixuc, però alhora no només estàs donant de menjar, l'estàs cuidant. Per això, moltes infermeres i auxiliars ens diuen que els robots no podran substituir-les. Com a molt acompanyar-les com a eina, perquè la tasca no quedi fragmentada.

Carme Torras defensa que els robots no han de tenir forma humana perquè les persones en tot moment siguin conscients que estan tractant amb una màquina. Quins problemes i reptes creus tu que planteja la robòtica social?

S'ha generat tot un debat al voltant d'aquest tema. Els robots en forma humana, certament, plantegen problemes. Per exemple, hi ha literatura que assenyala aquells que es derivarien de la tendència d'atribuir una raça als robots. Per evitar això, la solució seria que no tingués forma humana, però aleshores, el que s'assenyala és que algunes de les coses que esperem que passin en robòtica social, com establir aquella socialitat de la que parlàvem, seran més difícils d'assolir, potser perquè estan associades a la condició humana.

En aquest context, per què que és important l'ètica dels robots? Serveix únicament per generar confiança o va més enllà?

Opino que és important l'ètica perquè la tecnologia sempre incorpora instruccions de comportament, un guió d'ús. Per tant, tota tecnologia és moral materialitzada en tant que et diu el que has de fer i fa una distinció entre allò que és correcte i allò que és incorrecte (bé/mal). És necessària una reflexió ètica sobre tota innovació tecnològica perquè hem de saber quin és el tipus de comportament  que ens convida a realitzar. I molts cops els enginyers i dissenyadors tecnològics no tenen clar que les seves innovacions incorporen aquest tipus de moral materialitzada. Fer aquesta reflexió és feina dels científics socials, filòsofs i eticistes. La tecnologia no és bona ni dolenta, però tampoc és neutra, ja que canvia la nostra forma d'estar al món. I l'ètica ens serveix en tant que els usos no estan mai del tot previstos, com si la tecnologia no estigués acabada de dissenyar.

Per últim, pregunta obligada: com preveus el futur de l'atenció sanitària basada en robots?

No està gens clar. Si em parles de robòtica social, és evident que s'estan gastant molts diners i que, per tant, és una recerca que no es deixarà córrer durant uns anys. Però, qui sap si arribarem a un punt d'encallament que no permeti avançar més? Dit això, és molt probable que robots, encara que siguin molt simples s'incorporin en tasques cada vegada més quotidianes, com ja estem veient: tendim a una automatització de tots els processos que difícilment s'aturarà. El gran debat serà sobre quina forma haurà de prendre.

 

Articles relacionats:

"Un robot permet que el cuidador tingui més temps per fer tasques amb valor emocional"

 

 

home_agenda

home_grants_and_awards

home_publications

subscription

Vols rebre la nostra newsletter?
Subscriu-te!