Publicador de continguts

null un any llei eutanasia

-
Un any de la Llei de l´Eutanàsia

Núria Terribas fa balanç del primer any d''aplicació de la llei.

+Llegeix més

Blog

Un any de la Llei de l´Eutanàsia

14 June 2022

El 25 de juny de 2021 va entrar en vigor a Espanya la Llei Orgànica 3/2021 reguladora de l'Eutanàsia (LORE). Aquesta normativa situa Espanya com el quart país europeu a despenalitzar l'eutanàsia i el suïcidi assistit, i el primer a fer-ho amb un sistema de control previ a la seva aplicació, mitjançant la supervisió cas a cas per part d'una Comissió de Garantia i Avaluació.

La voluntat del legislador és donar garanties al ciutadà que sempre es compliran els requisits establerts i que l'autorització per a l'eutanàsia o el suïcidi mèdicament assistit -segons triï la persona-, tindrà una supervisió administrativa prèvia a la seva realització i no posterior, com passa a països que ens han precedit com Holanda, Bèlgica o Luxemburg.

Els requisits per accedir a l'eutanàsia o al suïcidi assistit són: ser ciutadà de nacionalitat espanyola o amb residència d'almenys 12 mesos, tenir mínim 18 anys, sol·licitar-ho amb plena capacitat per 2 vegades, amb un interval de 15 dies, o haver-ho demanat en un document de voluntats anticipades si s'ha perdut ja aquesta capacitat. Pel que fa al context, la persona ha d'estar en una situació de malaltia greu en fase avançada i amb gran patiment físic i/o psíquic, o en una situació de patiment greu, crònic i incapacitant que li comporti severes limitacions de la vida diària i sense possibilitat de millora substancial. La petició de la persona és avaluada primer pel seu metge/-essa responsable i després per un metge/-essa consultor/-a especialista de la patologia principal. Posteriorment passa a la Comissió de Garantia i Avaluació, que tindrà la decisió final.

El control de la Comissió s'ha establert amb àmbit territorial de manera que cada Comunitat Autònoma té la seva pròpia comissió que ha de revisar i autoritzar o denegar cas per cas, a partir dels informes previs dels dos metges/-esses que han intervingut. Aquest procediment alenteix el procés però li dona més seguretat jurídica. Des de la Comissió de Catalunya, de la qual formo part com a jurista titular, ja hem revisat més de 120 sol·licituds en 1 any, de les quals més de 70 han estat aprovades, algunes en tramitació, d'altres han estat denegades i en d'altres el pacient va morir abans de finalitzar el procés.

Diferències entre comunitats

Després d'un any d'aplicació, la situació és molt diversa en les diferents Comunitats d'Espanya de manera que alguns governs autonòmics gairebé no han rebut ni resolt sol·licituds i en canvi altres estan treballant bé l'aplicació de la llei. Els aspectes ideològics i polítics influeixen en l'activitat tant dels professionals sanitaris, poc disposats a atendre aquest tipus de demanda per objecció de consciència o per comoditat o obeint "instruccions" rebudes, com també les mateixes Comissions de Garanties, algunes amb un biaix ja en la seva composició. Això genera bloqueig i paralització d'expedients, en perjudici dels pacients que no veuen ateses les seves peticions legítimes i se'ls abandona en el seu patiment. Fins ara no hi ha una memòria anual de tot el territori espanyol que reculli les xifres globals. Ben segur que quan surti ens permetrà identificar aquesta iniquitat entre territoris.

Així mateix, en aquest primer any, han aparegut dificultats per interpretar la llei segons el context i situació de cada cas, plantejant-se problemes p.e. en la interpretació del nivell de patiment, identificació i avaluació de les "limitacions" que la malaltia genera a la persona, valoració del patiment en trastorns mentals, acceptabilitat del rebuig a les alternatives, o peticions de persones amb pluripatologia -sense un diagnòstic únic i clar-en context de cronicitat i fragilitat. Tots aquests elements estan sent font d'aprenentatge pels professionals, i també per la Comissió, generant documents de reflexió i anàlisi, que permetin orientar tant als professionals com a la ciutadania. Quan es faci pública la Memòria oficial per part del Departament de Salut, estaran a disposició de tothom les xifres i anàlisi de la casuística atesa durant aquest primer any.

No hi ha dubte que Catalunya està sent, un cop més, pionera en l'aplicació d'aquesta llei que reconeix un dret del ciutadà en forma de prestació del sistema de salut, dret a decidir el quan i el com de la seva mort en un context de gran patiment que no està disposat a suportar més i pel que demana ajuda dels professionals. La resposta per part d'aquests està sent molt bona i positiva, entenent que l'acompanyament de la persona en aquest procés de mort sol.licitada és part també de la seva tasca en la vessant més humana d'empatitzar amb el patiment, i cal estar orgullosos d'aquesta bona disposició. Per la seva part l'Administració també està fent una gran tasca, havent desenvolupat en temps rècord tot un dispositiu per atendre àgilment les peticions, i donar-hi resposta amb la màxima diligència, però alhora amb rigor en el compliment estricte dels requisits que marca la LORE. En aquest enllaç podreu trobar tota la informació. Eutanàsia a Catalunya. Canal Salut (gencat.cat)

Des de la bioètica seguim avançant en el respecte a l'autonomia de la persona, també al final de la vida!

Núria Terribas.
Jurista. Directora de la Fundació Víctor Grifols i Lucas. Vocal titular de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya (CGAC)

 

Recursos d'interès:

Eutanasia y suicidio asistido

 

 

home_agenda

home_grants_and_awards

home_publications

subscription

Vols rebre la nostra newsletter?
Subscriu-te!