Back

Blog

Bioethics debates in high school? Only if they make sense

23 June 2025

(Content only available in Catalan and Spanish)

És evident que molts claustres docents interpreten l’etapa del batxillerat essencialment com un espai per preparar els alumnes per a fer el millor paper possible a les proves de Selectivitat, supeditant qualsevol altre plantejament a l’adquisició d’aquest objectiu, entès no només com a principal motor de les classes del batxillerat sinó, sovint, com a únic argument al voltant del qual ha de girar tota l’organització acadèmica.

En contraposició a aquesta visió, un pèl reduccionista, també és possible optar per un plantejament que miri de posar el focus d’aquesta etapa en ella mateixa, és a dir que, sense perdre de vista que al final del batxillerat la major part dels alumnes hauran de realitzar les proves de la Selectivitat i que han d’arribar el millor preparats possible a aquest repte, entendre i valorar el creixement personal dels alumnes al llarg d’aquests dos cursos com una finalitat en sí mateixa, i no només com un simple mitjà de caràcter propedéutic.

En aquest sentit, una adequada selecció de l’oferta de matèries optatives i, encara més important, del plantejament que es dona a aquestes matèries, resulta cabdal per crear un clima adequat per tal que els alumnes puguin desenvolupar algunes capacitats no estrictament curriculars, però imprescindibles en un món tan complex com l’actual i que en general es coneixen com a soft skills o competències toves.

Com treballar competències toves

Arribats a aquest punt, cal entendre que plantejar el treball d’aquestes competències toves implica necessàriament treballar a partir de qüestions obertes, per les quals no existeix una resposta única ni cap fórmula que permeti resoldre-les, sinó que generen diversitat de posicions en funció de paràmetres culturals, socials, econòmics i, per descomptat, de tipus ètic.

Per la pròpia naturalesa d’aquest tipus de qüestions obertes, en el seu tractament a l’aula cal defugir qualsevol tipus de dogmatisme i, en canvi, promoure el debat obert com a forma d’aproximació. No obstant, no podem plantejar-nos seriosament utilitzar a l’aula aquestes dinàmiques de debat sense incorporar eines que ajudin a que aquests debats siguin productius i que facilitin –fins on sigui possible– que els arguments utilitzats estiguin basats en evidències.

Debats amb PlayDecide

Al nostre centre, el Col·legi Sant Gabriel de Viladecans, hem introduït des de fa tres anys, el treball amb els nostres alumnes de primer de batxillerat amb una d’aquestes eines que faciliten una bona gestió d’aula dels moments de debat, anomenada PlayDecide.

Aquesta eina consisteix en una plataforma europea que conté un repositori obert de materials de debat al voltant de temes controvertits molt diversos, generats de forma cooperativa per voluntaris i que estructura nombrosos aspectes necessaris per donar sentit a un debat entre iguals no experts en un tema.

Els debats se centren en un objectiu comú, consistent en simular la dinàmica d’un grup de treball d’experts que ha d’assessorar a la autoritat competent corresponent en la presa de una decisió normativa en relació al tema tractat en cada cas.

Una activitat PlayDecide consta de quatre elements:

• Quatre postures polítiques en relació al tema tractat, ordenades de forma que la primera postura és favorable totalment a autoritzar allò que es plantegi, la quarta postura és totalment contrària a autoritzar aquella tècnica o pràctica objecte del debat, mentre que la segona i la tercera postures se situen en posicions intermitges, permeten amb més o menys restriccions o prohibint amb algunes excepcions. 
• Testimonis de diverses persones implicades d’alguna forma amb el tema en qüestió; alguns amb postures favorables i altres amb postures més o menys contràries.
• Un conjunt de fitxes d’informació, que contenen dades objectives al respecte del tema de debat. Algunes d’aquestes dades clarament semblen donar suport a cadascuna de les diferents postures polítiques.
• Un conjunt de fitxes de tema, que contenen opinions, creences, rumors i d’altres afirmacions no basades en dades contrastables però que òbviament exerceixen una gran influència en la presa de decisions de les persones.

La dinàmica de debat consisteix en organitzar grups de sis a vuit alumnes, subministrar-los els materials d’un d’aquests debats i demanar a cada alumne que triï un dels testimonis (o bé assignar-los per part del docent)  i defensi la seva postura en base tant a les targetes d’informació (basades en dades) com a les de tema (basades en opinions). Finalment, després de diverses rondes d’exposició i de debat, es demana a cada grup que realitzi una votació per establir el seu grau d’acord o desacord amb cadascuna de les quatre postures polítiques.

Aspectes positius

Entre els diferents aspectes positius d’aquesta dinàmica, tenim:

• Permet fer entendre als alumnes que, malgrat les controvèrsies, cal aconseguir algun tipus d’acord que es tradueixi en una llei o normativa, que de ben segur no acontentarà a tothom.
• Obliga els alumnes a comprendre que cada persona té una posició igual de vàlida i que els motius pels quals cadascú es posiciona respecte d’un tema complex depèn d’una multitud de factors que no cal compartir, però si conèixer i entendre.
• Facilita la capacitat crítica per distingir entre els fets objectius (que tanmateix poden ser valorats de forma subjectiva) i les opinions o d’altres tipus de fonts d’informació no rigorosa.
• Desenvolupa la capacitat de seleccionar i classificar informació de fonts diverses.
• Promou l’habilitat per estructurar un discurs, en aquest cas per defensar la posició del testimoni triat o assignat, encara que no coincideixi amb la pròpia postura de l’alumne.

Un dels punts més forts d’aquesta dinàmica és que permet escalar el seu ús a l’aula; en concret en el nostre centre utilitzem estratègies diverses en funció del grup d’alumnes; utilitzar un dels materials disponibles al repositori, traduir un dels materials del repositori i, finalment, generar des de zero i de forma cooperativa tot el material d’una d’aquestes dinàmiques, incorporant-lo al repositori.

Us convidem a que exploreu aquest repositori, on trobareu temes molt diversos, i a que us animeu a treballar a l’aula amb algun d’ells! Games for fact-based group discussion | PlayDecide

Carlos Giménez, biòleg i professor de secundària del Col·legi Sant Gabriel de Viladecans