Euthanasia experts discuss the new law’s legal framework in Spain, patient rights, challenges and responsibilities
+Read More
03 July 2023
Després de 2 anys de l'aprovació de la llei LORE de 2021, el passat 27 de juny la Fundació Grifols i Lucas i la Fundació Mémora van organitzar el seminari "Eutanàsia: els reptes ètics, jurídics i administratius de la LORE" que va comptar amb més de 40 experts.
L'objectiu de la trobada era posar sobre la taula qüestions com les diferents realitats a les comunitats autònomes, el paper de les Comissions de Garantia de l'Eutanàsia que supervisen i autoritzen les peticions dels pacients, la involucració dels professionals sanitaris com a part ineludible del procés, i el debat ètic al voltant de la llibertat de la ciutadania per demanar l'ajuda per morir.
Durant la presentació del seminari, Núria Terribas, directora de la Fundació Víctor Grifols i Lucas, va destacar: "amb el transcurs de 2 anys després de l'entrada en vigor de la llei de l'eutanàsia, podem fer balanç sobre els reptes que han sorgit des de l'inici de la seva aplicació, les diferències en la seva posada en pràctica segons diferents territoris o els aprenentatges compartits que poden ajudar-nos a millorar".
Eutanàsia des de la perspectiva filosòfica i jurídica
Tot seguit es va donar pas a les conferències. En la seva exposició, Begoña Román, professora d'Ètica Aplicada a la Universitat de Barcelona i presidenta del Comitè d'Ètica dels Serveis Socials de Catalunya, va aprofundir sobre el debat bioètic del concepte "llibertat" en el moment de demanar l'ajuda per morir: "la petició d'ajuda per morir ha de ser sempre lliure i voluntària perquè és una decisió irrevocable i, per això, ha de ser una bona decisió, presa racionalment". Per la seva banda, Carmen Tomás-Valiente, catedràtica de Dret Penal de la Universitat de les Illes Balears i vocal de la Comissió de Garanties i Avaluació de l'Eutanàsia a Illes Balears, va compartir una visió jurídica sobre el dret a l'eutanàsia: "en plantejar-se l'eutanàsia com a dret fonamental, la LORE no només va despenalitzar el que abans es considerava un delicte, sinó que s'ha creat un dret en el sistema sanitari que les persones poden exigir com a prestació pública". Malgrat això, va remarcar que encara queden zones grises sobre les quals s'hauria d'actuar, com en la definició dels conceptes de "persona capaç", dignitat o autonomia.
Les Comissions de Garantia de l' Eutanàsia a les comunitats autònomes
A més de les conferències, el seminari va comptar amb dues taules rodones. La primera d'elles va aprofundir sobre la tasca de les Comissions de Garantia i Avaluació de l'Eutanàsia (CGyE). Aquests organismes, conformats en cada comunitat autònoma per professionals de diferents disciplines, tenen la responsabilitat de verificar el compliment dels requisits de les peticions d'ajuda per morir, així com revisar les reclamacions que les persones poden presentar quan els professionals mèdics han denegat la seva sol·licitud.
De la mateixa manera, també es van comentar inquietuds, com la necessitat de crear eines informàtiques que agilitzin la coordinació, de compensar els professionals membres de les comissions pel temps que requereix aquesta tasca, ja que són tots voluntaris. En aquest sentit, respecte la qüestió de com tenir cura dels professionals, es va demanar la implantació de mesures per reduir la pressió i l'estrès dels membres de les comissions, així com per fomentar la conciliació amb la seva altra activitat professional remunerada i la seva vida personal. També es van comentar reptes com la millor preparació dels professionals, des d'un punt de vista humanista, per saber comprendre la situació subjectiva del pacient més enllà de les dades del seu historial clínic.
L'aplicació pràctica de la LORE
A la segona taula rodona els ponents van posar en comú les seves experiències en la posada en pràctica de la llei. Van parlar sobre els procediments que s'activen a partir de la recepció d'una petició, la involucració dels pacients i la importància d'oferir acompanyament als professionals per evitar que la prestació d'eutanàsia es doni en soledat.
Es va destacar que és imprescindible oferir als professionals suport per capacitar-los tant tècnicament com emocionalment davant de casos de pacients que demanen l'ajuda per morir. També es va reclamar la creació de programes de seguiment psicològic per a les famílies un cop s'ha administrat l'eutanàsia o el paper fonamental de la comunicació constant amb el pacient durant tot el procés perquè se senti acompanyat i comprès.
Clausura
Després de les intervencions dels professionals, el director de la Fundació Mémora, Joan Berenguer, va concloure la jornada recordant que "és imprescindible fomentar espais de diàleg entre professionals multidisciplinaris per conèixer el que passa a les diferents comunitats autònomes, compartir experiències i seguir avançant en aquest camp".
Lectura del quadern "Eutanàsia i suïcidi assistit"
