69. Inteligencia artificial, ética y salud pública
La digitalització massiva, a través d’eines basades en intel·ligència artificial (IA), ha permès incrementar substancialment la quantitat de dades relacionades amb la salut i les malalties, tant de la ciutadania com de les societats humanes, inclòs el seu entorn geogràfic i els eventuals factors protectors, promotors i de risc per a la salut individual i col·lectiva.
La present publicació planteja les inquietuds i preocupacions ètiques que es deriven de l'ús de la intel·ligència artificial en salut pública, des de la veu dels experts en aquestes qüestions. Hi participen Andreu Segura, Àngel Puyol, Francisco Javier García, David Casacuberta, Enrique Bernal-Delgado, Jordi Vallverdú, Alicia de Manuel, Miguel Ángel Royo així com d'altres experts en el tema.
Es tracta d'un monogràfic editat en col·laboració amb la Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria (SESPAS).
68. La necesidad de cuidado: un reto político, social e institucional
Totes les persones necessitem que tinguin cura de nosaltres en algun moment de la nostra vida. Tot i això, la preocupació per la cura des de les institucions i les administracions públiques encara és incipient. La cura es manté en una esfera particular, privada, freqüentment invisible i poc valorada.
Aquest quadern reflexiona sobre la necessitat que la cura sigui també un repte polític, que permeti consolidar una societat cuidadora més justa. Reflexiona sobre aquest tema de la mà de Victòria Camps, Joan Tronto, David Palomera i Carme Planas.
67. Donación de plasma y altruismo: revisando conceptos
En el nostre entorn cultural s'ha fet escassa distinció entre donació de sang o de plasma, ubicant els dos conceptes en un mateix context d'acció solidària, sota el prisma de l'altruisme. Sovint amb una mirada crítica a models d'obtenció i processament del plasma, per a la fabricació d'hemoderivats, que contemplen compensació al donant.
En el context actual de revisió en l'àmbit europeu de la normativa que introdueix la "compensació" al donant, aquest quadern analitza la qüestió per part de tots els diferents agents implicats: administració, pacients, donants, responsables de bancs de sang i indústria.
Al seu torn, aporta una mirada filosòfica i ètica, i exposa la realitat actual a Europa. Tenint en compte la necessitat de buscar solucions a l'escassetat de plasma, una qüestió de màxima rellevància, especialment quan s'intenta promoure l'autosuficiència en plasma als països del nostre entorn.
66. Eutanasia: los retos éticos, jurídicos y administrativos de la LORE
Dos anys després de l'entrada en vigor de la Llei Orgànica 3/2021 que regula l'eutanàsia aquesta publicació analitza els reptes ètics, jurídics i administratius que planteja la seva aplicació. Reflexiona sobre les dificultats que implica, les diferents realitats de les comunitats autònomes i el repte que suposa per als professionals sanitaris.
Aquesta monografia és el resultat del seminari que organitzat per la Fundació Víctor Grífols i Lucas i la Fundació Mémora, amb més de 40 experts en el tema. El lector podrà trobar una reflexió des de la perspectiva filosòfica, també una anàlisi jurídica, l' experiència de diferents comissions de garantia i avaluació de l' eutanàsia i les vivències de diversos professionals en l' atenció a la demanda d' ajuda per morir.
65. Vejez, sociedad y salud pública
La pandèmia per COVID-19 va afectar significativament les persones grans, sobretot a aquelles allotjades en residències. A més, també van patir efectes adversos d'algunes de les mesures de prevenció i control de la pandèmia.
Aquesta situació suposa un estímul per reflexionar en aquest quadern sobre el paper de la vellesa en la societat, dels valors que l'envolten i de com cal afrontar els problemes derivats de la decrepitud física, la soledat no desitjada o l'exclusió social.
Monografia editada en col·laboració amb la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (SESPAS).
64. Bioética y derecho de la salud pública
Aquesta publicació reflexiona sobre la limitació de drets i les restriccions que es van viure durant la gestió epidemiològica de la pandèmia. Des de l'anàlisi del marc jurídic que els ha donat empara, passant pel qüestionament ètic d' algunes d' aquestes mesures i la seva proporcionalitat. Aborda el conflicte jurídic entre drets individuals i drets col·lectius i l'anàlisi dels diferents criteris aplicats per les autoritats sanitàries.
Hem après alguna cosa? Ens proposem canviar els marcs jurídics i unificar criteris ètics d'acció per a situacions futures? El quadern compta amb les aportacions de professionals i especialistes de diferents disciplines: epidemiòlegs, juristes, eticistes i responsables polítics.
63. Inteligencia artificial en salud. Retos éticos y científicos
L’impacte de la IA en la nostra societat i més específicament en l’àmbit de la salut és ja una realitat i és bo parar-se a analitzar amb esperit crític, si escau, els seus efectes sobre la persona, més enllà de les seves evidents avantatges tecnològiques. Com afecta a l’autonomia del pacient? Són segurs els algoritmes de diagnòstic? Posem en risc la confidencialitat? Qui assumeix la responsabilitat de possibles errors?
62. Soledad no deseada en la era digital
Aquesta monografia aborda l'ús i l'aplicació de tecnologies en el context de la soledat no desitjada. Hi ha nombroses iniciatives vinculades al suport de les persones grans que viuen soles, com els instruments basats en algoritmes d'intel·ligència artificial, la robòtica social o les aplicacions relacionades amb la salut i l'assistència social.
Són totes vàlides i responen a les necessitats de les persones? Respecten l'autonomia i la privacitat dels ciutadans als quals es dirigeixen? La resposta que estem donant està a l'abast de tothom? Com afecta la bretxa digital?
De tot això escriuen diferents autors, que s'aproximen al tema des de la perspectiva tecnològica, filosòfica, social, antropològica i administrativa. La publicació s'emmarca en el projecte "Ciutats que Cuiden", en el qual participen la Fundació Mémora i la Fundació Víctor Grífols i Lucas.
61. Discapacidad y equiparación de derechos
La recent reforma de la legislació espanyola reconeix que les persones amb discapacitat tenen capacitat jurídica en les mateixes condicions que els altres, i obliga a l'estat a adoptar mesures per proporcionar els recolzaments necessaris que la facin efectiva.
Aquest canvi implica passar d'un model d'atenció en el que predomina la substitució en la presa de decisions, a un altre basat en el respecte a la voluntat i les preferències de la persona, que serà l'encarregada de prendre les seves pròpies decisions. Figures com l'antiga tutela o curatela, que emparaven la modificació de la capacitat queden derogades en favor de les noves formes de recolzament que poden ser voluntàries o decidides judicialment, però sempre basades en el reconeixement de la capacitat jurídica de la persona afectada.
El nou paradigma, va acompanyat d'incerteses i contradiccions en la mesura que es modifiquen els drets de les persones, i haurà d'anar acompanyat d'un canvi en la consideració social de la discapacitat, encara plena de trets paternalistes.
Aquesta publicació proposa una reflexió atenta sobre l'estat actual del nou model i els reptes que planteja.
60. Cuidarse en la sociedad entre pandemias
Aquesta publicació inclou reflexions ètiques i salubristes sobre les recomanacions preventives que han limitat el contacte físic entre les persones en temps de pandèmia. Com han afectat les polítiques de salut pública en la idea que tenim de la cura?
La cura es pot entendre com la qualitat de la interdependència entre les persones, imprescindible perquè siguin viables els grups humans des dels més simples: les bandes i els clans prehistòrics, fins a les societats més complexes. El que implica, per als individus, assumir certs riscos, inseguretats i incerteses. Entre els quals, els que comporten les epidèmies.
Riscos que val la pena prevenir, evitar o almenys pal·liar, sempre que els efectes indesitjables de les mesures preventives siguin acceptables. D'aquí l'interès a reflexionar conjuntament sobre les potencials conseqüències negatives d'aïllaments i quarantenes; de la suposada superioritat moral del valor de la salut i dels dilemes que es plantegen a l'hora d'intervenir sanitàriament en una situació com la de les residències per a gent gran.
59. La atención a las necesidades sociales y sanitarias, ¿sumamos o dividimos?
58. Salud pública y COVID
Cap altra pandèmia ha aconseguit que bona part de la humanitat acceptés adoptar unes mesures preventives tan dràstiques com les que s'han dictaminat. Les mesures adoptades per la COVID-19 han suposat la suspensió d'alguns drets humans fonamentals i una intensa interferència sobre les condicions i circumstàncies de la vida quotidiana d'individus i empreses.
Aquesta publicació es centra en com ha afectat la COVID-19 a la salut pública des de tres perspectives: la participació ciutadana, el paternalisme i la llibertat, i la transparència i la comunicació. Compta amb la participació de diversos professionals i amb la col·laboració de la Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria.
57. Ciudades que cuidan, también al final de la vida
Fer de les nostres ciutats un nucli de cura en la vulnerabilitat és compromís de tots, i molt especialment al final de la vida. Atendre als qui es troben en situació de soledat no desitjada, obliga a fer de les nostres ciutats un lloc més amable, un entorn d'acollida que permeti ser habitat en diferents edats i possibilitats.
56. La salud pública, el género y la ética
La majoria de les societats humanes segueixen mantenint actituds i comportaments patriarcals que impliquen una major probabilitat de discriminació per gènere, tant pel que fa al dret a la protecció de la salut, com en la pràctica assistencial i al disseny de polítiques sanitàries. Aquest quadern tracta el tema des d'aquests tres àmbits amb la intervenció de filòsofes i sanitaries expertes en gènere i salut.
55. Soledad, envejecimiento y final de la vida
L'augment de l'esperança de vida i el baix índex de natalitat s'estan traduïnt en un ràpid i progressiu envelliment de la població, que a més a més pateix patologies cròniques i un alt nivel de dependència. És un deure ètic de la nostra societat treballar a favor d'entorns que facilitin un envelliment i un procés de final de la vida de persones soles més acompanyades, amb cures adequades i respectant els seus valors i preferències.
54. Sexualidad y diversidad funcional
Algunes persones amb diversitat funcional tenen necessitats afectives, eròtiques i sexuals que només poden satisfer a través d'un servei especialitzat, per exemple, d'un assistent sexual. Sovint, familia, tutors o institucions els hi neguen aquest recolzament perquè no els hi reconeixen la sexualitat o no estan d'acord, per raons morals o ideològiques, amb aquest tipus de serveis. Aquest quadern debat sobre aquesta qüestió, partint d'un document elaborat por la Fundació Pere Mitjans.
53. Nuevos escenarios en salud e investigación clínica
Cap a on va la sanitat? Què canviarà en la gestió i l'assistència sanitària? Ezekiel J. Emanuel avança les sis tendències que marcaran els sistemes sanitaris els propers 10 anys. La seva visió es complementa amb les aportacions de científics i professionals sanitaris que exposen els reptes actuals en recerca biomédica.
52. Ética y promoción de la salud. Libertad-paternalismo.
La promoció de la salut exigeix un compromís ètic explícit que eviti tant el paternalisme excessiu com l'abandonament dels que han estat embarcats en un projecte de promoció de la salut comunitària. En aquesta publicació, sorgida del seminari realitzat amb SESPAS, s'aborda un debat ètic sobre com combinar adequadament aquests valors dicotòmics (llibertat-paternalisme) des de diferents punts de vista.
51. Una mirada ética en la gestión de conflictos
En la prestació de serveis sanitaris a vegades s'originen conflictes amb els usuaris que poden derivar en reclamacions o fins i tot acabar als tribunals. La mediació pot ser una alternativa per evitar un perjudici major per totes les parts. Però aquesta mediació ha de ser ètica i regir-se per valors com el diàleg, la imparcialitat i la transparència.
50. Pensar la maternidad
En els darrers anys la maternitat ha anat canviant acceleradament i planteja nous problemes ètics. Aquesta publicació reflexiona sobre els condicionants psicològics, socials, econòmics, polítics i laborals que implica la maternitat en la societat actual.