Publicador de continguts

null "L'ètica necessita debats i un procés per trobar solucions"

Blog

"L'ètica necessita debats i un procés per trobar solucions"

03 September 2019

La professora Helen Kohlen és responsable de la càtedra "Care Policy und Ethik" (Ètica i política de la cura en infermeria) de la Universitat de Filosofia i Teologia de Vallendar (Alemanya) i està especialitzada en l'àmbit de les desigualtats socials, culturals i de gènere en medicina i infermeria. El proper 16 de setembre impartirà a Barcelona la conferència que organitzarem conjuntament amb el COIB: "El repte de fer que diferents veus importin: La bioètica, els comitès d'ètica hospitalària i els temes relacionats amb la cura".

 

Què és l'ètica de la cura?


No existeix una definició universalment acceptada sobre l'ètica de la cura. Històricament, l'ètica de la cura es remunta a l'estudi empíric de Carol Gilligan, que es publica en el seu llibre "In a different voice: psychological theory and women 's development", que revela la teoria que les dones presten atenció a fets socials i preguntes contextuals, majoritàriament no formulades per homes. L'ètica de la cura no és únicament una ètica en el sentit d'una teoria normativa que es pot entendre com una ètica de responsabilitat, com defensa Joan Tronto, sinó també una epistemologia, ja que té a veure amb les experiències de cura. Aquestes influeixen en la vida de les persones i contribueixen al seu coneixement i saviesa. Això passa històricament, especialment en dones i en les persones que treballen en salut i assistència social.

Què uneix les dues teories?


El que uneix les dues teories de l'atenció és un suport general de diversos temes diferents. Entre els més importants es troben: (1) Un enfocament relacional de la moral. Els especialistes en ètica de la cura suggereixen que els humans són fonamentalment relacionals i interdependents. (2) Interès pel proïsme. La cura sovint es defineix com una resposta a una necessitat expressada (per exemple, Noddings, Tronto). (3) El context importa. A diferència de les teories occidentals abstractes i universals tradicionals d'ètica, l'ètica de la cura valora el particularisme. Requereix comprendre les particularitats de l'experiència de l'altre, inclosa la seva història, les seves relacions, etc. (4) Creuar les fronteres morals i polítiques. Donades les seves arrels en els estudis sobre dones, l'ètica de la cura abasta el punt de vista que el "personal és polític" en la forma en la qual el treball de cura no ha de ser realitzat per unes poques persones en l'esfera privada. Tronto articula que la divisió entre la moral i la política, les teories ètiques i els enfocaments particularistes, així com entre la vida pública i la privada, ha de ser redissenyats. (5) Les emocions poden ser eines morals informatives i motivadores. A l'ajudar a crear connexions empàtiques que promoguin accions de cura, els especialistes en ètica de la cura no exclouen les emocions.

Es tracta d'un problema estructural?


Si la cura no es fa bé o es deixa sense fer, és d'esperar que s'alcin veus i es descriguin bé els perills per als que reben i tenen cura. Pot ser un problema estructural que aquestes veus siguin marginades o no tingudes en compte. Significa, per exemple, que no hi ha prou personal per a practicar l'atenció, ni temps, ni cultura que valori la bona atenció. No obstant això, més enllà dels problemes estructurals, es necessiten actors responsables i competents per practicar bé la cura.

Quines són les principals desigualtats socials i culturals en els camps de la medicina i infermeria?


A tot el món l'estatus social, el gènere i l'origen ètnic determinen les posicions de poder. Per exemple, és força inusual trobar a una dona negra de baix estatus social en una posició poderosa, encara que tingui experiència i sigui competent. Aquesta situació es reprodueix en quasi totes les professions, inclosa la medicina i la infermeria. Com més motivats estiguem en tenir cura en lloc de curar, menys possibilitats hi haurà de gaudir d'una bona situació financera.


Podria explicar un exemple pràctic que reflecteixi la seva recerca?


Quan vaig començar la meva recerca sobre els Comitès d'ètica hospitalària, vaig fer una anàlisi històrica. Rastrejar la trajectòria dels comitès en els EE. UU. i vaig descobrir que l'ètica basada en principis (autonomia, no maleficència, i justícia) s'utilitzava predominantment en les reunions dels comitès. Vaig traçar l'ètica de la cura com un enfocament, com una història diferent que no es va obrir pas a les discussions del comitè. En l'estudi de camp a Alemanya, vaig poder constatar com un llenguatge de principis feia invisibles els problemes ètics de la cura, mentre que l'ús d'un llenguatge ètic de la cura podria haver portat els problemes a un terreny més rellevant. Aprofundir en diferents històries i el desenvolupament de diferents enfocaments ètics, és un fer característic de la meva recerca. Estic interessada en les alternatives que ens obren diferents vies de pensament i ens conviden a ser més imaginatius i creatius.

La seva recerca és vàlida en societats amb pocs recursos?

No estic segura en base a les línies de recerca que he desenvolupat fins ara. En societats amb pocs recursos, per exemple, les qüestions de consulta ètica i cures pal·liatives a la llar dels avis no són prioritats. Però, crec que la metodologia, la forma en què he desenvolupat les meves preguntes i les formulo, és probablement adequada.

 
En medicina i infermeria, l'estrès i la manca de temps són conceptes molt recurrents. Quin espai ha d'ocupar l'ètica de la cura en la pràctica de la salut?


No crec que l'ètica de la cura porti més temps que qualsevol altre tipus d'enfocament ètic, sempre que l'ètica no s'entengui com un procediment tècnic. En sentit figurat: té les seves preguntes i marca la casella després de la resposta. L'ètica necessita debats i un procés per trobar solucions. Necessita equips reals que han de créixer per treballar junts de manera productiva. El treball en equip porta temps i nosaltres (almenys aquest és el cas a Alemanya) sovint necessitem oblidar-ho. Per promoure l'ètica de la cura en salut, es necessiten espais reflexius per aturar-se a pensar: "què estem fent realment?". Estic convençuda que sorgiran preguntes ètiques sobre l'atenció sempre que les persones estiguin interessades a altres persones i es preocupin pel seu benestar.


Vostè parla de la necessitat d'escoltar les diferents veus de la bioètica. A quines veus es refereix? Quin paper tenen?
És important escoltar les veus de l'atenció. Aquestes veus estan familiaritzades amb el llenguatge d'atenció que inclou preguntes de context, relacions, necessitats, competència, responsabilitats i capacitat de resposta. Si només fem servir un llenguatge de principis, les preguntes són difícils de formular.

Donada la situació actual, quin és la seva perspectiva futura? Cap a on ens dirigim?
L'atenció mèdica avança enfocada cap a l'economia i la tecnologia i es regeix sota la lògica neoliberal. Cada vegada més persones estan en desacord amb aquest moviment i comencen a solidaritzar-se amb els altres per debatre contra els moviments neoliberals (donem). Especialment els joves són molt crítics amb les línies actuals i es comencen a expressar. No vull ser massa optimista sobre aquest tipus de moviments, però no hi ha dubte que són reals.
 

Si t'interessa el tema, no et perdis la seva conferència: el 16 de setembre al Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB).

home_agenda

home_grants_and_awards

home_publications

subscription

Vols rebre la nostra newsletter?
Subscriu-te!