Tornar
Blog
Viure al carrer
13 de novembre 2024
Les persones que viuen al carrer han d’afrontar el procés de final de vida, en circumstàncies marcades per la soledat i l’exclusió social.
Què és el sensellarisme?
El sensellarisme es refereix a la situació de les persones que no tenen una llar fixa i segura. A Barcelona, la Fundació Arrels estima que hi ha més de 3.000 persones que viuen al carrer o en allotjaments temporals. Els motius que porten a una persona a viure al carrer poden ser molt diversos, acostumant a involucrar la pèrdua de feina, problemes de salut mental, addiccions i ruptures familiars.
El sensellarisme no és una realitat homogènia, manifestant-se de diverses maneres. Segons la tipologia ETHOS (European Typology of Homelessness and Housing Exclusion), es pot classificar en quatre categories principals:
- Sense sostre: persones que viuen al carrer o en espais públics sense cap tipus de refugi.
- Sense habitatge: persones que viuen en refugis temporals, albergs o centres d’acollida.
- Habitatge insegur: persones que viuen amenaçades d'exclusió social a causa de lloguers insegurs, desallotjament, violència domèstica.
- Habitatge inadequat: persones que viuen en condicions insalubres o en habitatges que no compleixen els estàndards mínims d’habitabilitat.
Causes
El sensellarisme és un fenomen complex que pot ser causat per una combinació de factors personals, socials i estructurals. Les causes del sensellarisme són múltiples i sovint interconnectades. Per tant, no es poden relacionar a un fet concrets, sinó a una situació que s’ha anat deteriorant al llarg del temps i la forma com s’ha anat gestionant.
Factors econòmics: la pèrdua de feina, els baixos ingressos i la manca d’habitatge assequible són causes significatives que poden portar una persona a viure al carrer.
Moviments migratoris: les persones immigrants sovint es troben en una situació més fràgil degut a la manca de xarxa de contactes, dificultats administratives, barreres idiomàtiques i discriminació.
Rigidesa dels Serveis Socials: els mecanismes d’ajut i els serveis socials poden ser massa rígids i no sempre tenen en compte les necessitats individuals de les persones.
Factors personals: un divorci, la mort d’una persona estimada, problemes de salut, i la manca de formació poden contribuir al deteriorament de la situació d’una persona.
Addiccions: l’alcoholisme o el consum d’altres drogues no són l’única causa per arribar a viure al carrer, però en moltes ocasions poden ser-ne conseqüència. Les persones poden començar a consumir per evadir-se, deixar de passar fred o no pensar en les agressions.
Desconfiança i aïllament: Perdre la confiança en els altres i en els serveis d’ajut pot fer que les persones no demanin ajuda o rebutgin les ofertes que no s’ajusten a les seves necessitats.
Aquestes causes sovint es combinen i es reforcen mútuament, creant un cercle viciós que és difícil de trencar sense una intervenció adequada i un suport continuat. La solució hauria de passar per proporcionar habitatges a preu assequible on les persones puguin viure de manera estable
Impacte del sensellarisme
Viure al carrer significa enfrontar-se a condicions adverses diàries, com la fred, la calor, la inseguretat i la manca d’accés a serveis bàsics com l’aigua potable, un lavabo, una dutxa i els serveis sanitaris. Aquestes condicions poden deteriorar ràpidament la salut física i mental de les persones sense llar.
A més, viure al carrer sovint comporta un estigma social significatiu. Les persones sense llar poden ser objecte de discriminació i tracte injust per part de la societat, cosa que pot afectar l’autoestima i deteriorar la salut mental. Aquest estigma pot dificultar encara més la seva capacitat per sortir de la situació, ja que poden trobar-se amb barreres addicionals a l’hora de buscar feina, allotjament i suport social.
Salut i viure al carrer
La situació que experimenten les persones sense llar els deteriora la salut i escurça l’esperança de vida. De mitjana, una persona sense llar a Barcelona viu 25 anys menys que la resta de la població. Les condicions adverses com el fred, la calor, la inseguretat i la manca d’accés a serveis sanitaris contribueixen a aquest deteriorament.
A més, la manca d’accés a serveis sanitaris bàsics pot conduir a problemes de salut greus. Les persones sense llar sovint no tenen accés a dutxes, lavabos ni aigua potable, ni aliments nutritius cosa que pot provocar infeccions i altres problemes de salut..
Viure al carrer també té un impacte significatiu en la salut mental de les persones. La inseguretat constant, la manca de privacitat i l’estrès de no saber on es passarà la propera nit poden contribuir a problemes de salut mental com l’ansietat, la depressió i altres trastorns. A més, les persones sense llar tenen moltes dificultats per a accedir a serveis de salut mental, cosa que pot limitar encara més la seva capacitat per gestionar problemes com aquests.
Acompanyament al final de la vida
Entitats com la Fundació Arrels no només acompanyen a les persones sense llar durant la seva vida, sinó també en els seus darrers moments. Quan una persona entra en una residència o necessita atenció especialitzada, l’equip de voluntaris d’Arrels continua visitant-la i assegurant-se que no li falti res.
L’acompanyament en els moments finals de la vida és crucial per assegurar que les persones sense llar no morin soles ni desateses. Aquest acompanyament pot incloure visites regulars, suport emocional i ajuda per accedir a serveis mèdics i altres recursos necessaris. A més, l’acompanyament pot ajudar a garantir que les persones sense llar puguin complir les seves últimes voluntats, tenir un comiat digne i en companyia.
Arrels acompanya a les persones sense llar fins a l’últim moment de la seva vida, escoltant i respectant les seves decisions. El 2023, van acomiadar 55 persones que vivien o havien viscut al carrer a Barcelona, amb una edat mitjana de 57 anys, que suposa 25 anys menys que l’esperança de vida de les persones de la ciutat.
De tot això en parlarà Paola Contreras, a la propera conferència sobre “Sensellarisme i final de vida”, el 20 de novembre a Amics per a la Unesco de Barcelona.
La informació d’aquest post ha estat obtinguda del web d’Arrels Fundació.