Article de Contingut web
2023
Aquest treball busca indagar en la possibilitat de que la societat esdevingui una realitat distòpica a través de les eines biotecnològiques actuals. L’objectiu principal és elaborar un relat distòpic a partir d’una de les idees principals del transhumanisme: la immortalitat humana. Es parteix del disseny d’una teràpia gènica pròpia, elaborada a l’Institut de Recerca Biomèdica, inspirant-se en la lectura de diferents relats amb base genètica, com “Un món feliç” d’Aldous Huxley, a més d’entrevistes, cursos i altres fonts bibliogràfiques.
Es planteja la qüestió de fins a quin punt el que sigui científicament possible també hagi de ser ètic, de com la literatura ens ajuda a preveure possibles usos biotecnològics i a preparar la reflexió bioètica per al futur, malgrat que aquestes distopies molts cops siguin impracticables.
En aquest treball es vol remarcar la importància de l’ètica en la pràctica mèdica, davant de la multitud de situacions amb les quals dia a dia s’enfronten els professionals de la salut. Tot i ser una realitat patent, l’ètica té molt poca presència en els graus universitaris de Medicina, suposant només 3 o 4 crèdits d’un total de 360 que tenen els estudis. Per tant, la intenció d’aquesta recerca és remarcar la falta de formació en ètica que s’imparteix en les Facultats de Medicina de Catalunya.
L’anàlisi de la situació es desenvolupa a partir d’entrevistes amb experts, tant d’àmbit nacional com internacional, de la comparativa dels plans docents d’altres països amb els de Catalunya, de la presentació de casos ètics paradigmàtics per a cada branca dels estudis per tal de mostrar la transversalitat d’aquest tipus de conflictes. Finalment, s’ha creat una revista que recull les reflexions ètiques de cada cas amb la finalitat que serveixi d’eina educativa.
2022
El propòsit del treball és demostrar que les tecnologies emergents, i en concret la Intel·ligència Artificial (IA), es poden convertir en una eina molt útil per a diagnosticar una gran varietat de malalties com el càncer. A través del plantejament del marc teòric sobre què és la IA, s’avaluen els impactes que aquesta tecnologia té en la vida humana així com les seves aplicacions en medicina, amb els riscos que això comporta.
El projecte també compta amb una part pràctica consistent en el desenvolupament d’un algoritme basat en Machine learning per tal de pronosticar el càncer de mama a partir de les dades recollides. El mencionat algoritme ha estat capaç de detectar amb un 95% de fiabilitat el càncer de mama en pacients, fent veure la importància de detectar precoçment aquesta malaltia.
La recerca que porta a terme aquest treball s’estructura en tres blocs. El primer consta d’una revisió bibliogràfica per tal de proporcionar una definició d’eutanàsia i dels conceptes que es faran servir al llarg del projecte. També recull les modificacions que ha patit la legislació i la història de l’eutanàsia. El segon és on té lloc el treball de camp, que consisteix en tres entrevistes a personalitats vinculades directament amb l’entorn de l’eutanàsia, una enquesta a joves, i amb tot es dibuixa un perfil de les diverses opinions que existeixen al respecte. I en el darrer, l’autor proposa el seu criteri d’avaluació, agafant coma referència la informació acumulada en els altres blocs.
2021
L'objectiu d'aquest treball és donar a conèixer amb profunditat en què consisteix la pràctica coneguda com "ventres de lloguer" o "gestació subrogada", quines persones s'hi veuen implicades, quin és el seu preu i els llocs on està permesa; per poder analitzar-ne les principals controvèrsies ètiques i legals. El treball també es proposa establir una relació entre aquest negoci i la societat patriarcal en la qual vivim.
Amb aquest treball de recerca es pretén definir el terme "Bioètica" juntament a la seva història, els conceptes "conflictivitat ètica" i "conflicte ètic" per poder analitzar des de aquesta perspectiva les experiències viscudes pel personal sanitari de les UCI durant la pandèmia de Covid-19, en un context de falta de recursos materials i professionals.
2020
La Mutilació Genital Femenina segueix sent una realitat entre els pobles massai de Tanzània, per això l'objectiu d'aquest treball és indagar sobre el motiu pel qual es segueix fent tal pràctica, atesa la perillositat que suposa per la salut i l'alta probabilitat de morir per la falta de recursos que ajudarien a reduir els danys que causa. També té el propòsit de visibilitat aquesta pràctica dins la nostra societat, per poder ajudar a les dones que la pateixen.
TERCER PREMI
Bet Corominas de l'Escola Pia de Mataró per "Les malalties de la pobresa. Més enllà d'un problema sanitari"
Aquest treball es planteja conèixer les malalties de la pobresa, les seves característiques i la situació en què es troben actualment, analitzant la polèmica a través de la relació amb la política i la indústria farmacèutica, així com la importància de l'aigua potable per a la vida humana. Amb tot, un altre dels objectius és crear una pàgina web per fer divulgació de la recerca que es desenvolupi, per mantenir informat a tothom que tingui interès en aquestes malalties.
2019
El treball aborda el tema de la mort digna als hospitals, posant de manifest les actituds del personal sanitari envers pacient que presenten una patologia terminal. En aquest sentit, l'objectiu és donar a conèixer com els professionals gestionen la mort dels pacients i el seu acompanyament fins a aquesta oferint el màxim confort possible; a fi de mostrar que la medicina no només està limitada pels avenços científics, sinó també per principis ètics.
Aquest treball se centra en analitzar les implicacions ètiques que envolten la nostra relació amb la resta d'animals en aquelles actituds que poden generar-los patiment, estrès o dolor innecessàriament. Amb tot això, es vol donar visibilitat a certes pràctiques molt arrelades a la nostra cultura que involucren el maltractament d'animals, a fi de conscienciar a la societat.
2018
PRIMER PREMI
Marta Vecino de l'Institut Ribera Baixa del Prat del Llobregat pel treball "Ciència i Bioètica en la Ficció"
2017
PRIMER PREMI
Joana Krause Massaguer de l'Institut Premià de Mar pel treball "Dilemes ètics d'una llarga vida"
Aquest treball pretén esbrinar fins a quin punt estan avançats els estudis que investiguen prolongar la vida de les persones i si realment això és possible. També es proposa comprovar que la port a la mort i l'ànsia d'immortalitat estan arrelades a la humanitat a través de tres obres d'art. Per últim, vol fer una proposta bioètica personal, tot analitzant els diferents posicionaments que hi ha davant el progrés científic i tecnològic.
SEGON PREMI
Sara Clota Albana de l'Institut Canigó d'Almacelles pel treball "Bioètica i residències per a la Gent Gran"
El seu treball té com a objectiu principal afirmar o negar la següent hipòtesi: "La bioètica és considerada una disciplina complicada, reservada per professionals amb càrrecs elevats i es desconeix, en general, l'existència de problemes ètics en un àmbit més proper, especialment en residències. En la resolució d'aquests problemes són més importants una sèrie de valors i principis que el diagnòstic mèdic".
L'objectiu principal d'aquest treball és saber si realment és ètic i legal tenir un nadó medicament perquè sigui el donant del seu germà malalt. El fet que el nadó no és conscient ni dóna el seu consentiment perquè utilitzin les seves cèl·lules, fa que l'estudiant es pregunti fins a quin punt és un mètode ètic i quan deixa de ser-ho. Com a objectius secundaris es planteja saber l'opinió de la població i poder conèixer el procés de transplantament d'una medul·la òssia.
2016
El treball estudia, en primer lloc, què és l'ètica, la bioètica i la seva aplicació en la medicina assistencial. A continuació, analitza el concepte de mort, les seves causes i com l'afronten els infants. En tercer lloc, parla sobre l'eutanàsia, la seva aplicació en diferents països i el paper dels testaments vitals o documents de voluntats anticipades (DVA). Finalment, el treball inclou una part pràctica en la qual es realitza una activitat sobre bioètica per alumnes de secundària i una activitat de sensibilització de la mort per a alumnes de primària.
L'autor d'aquest treball ha dissenyat i construït un aparell que funciona com a cadira bascular i com a "gatejador" per a infants de quatre anys d'edat amb pluridiscapacitat. L'aparell permet als nens i als seus educadors divertir-se, descansar de les cadires convencionals i facilitar una activitat tan comuna com gatejar, la qual no poden fer habitualment els infants amb diversitat funcional. Així doncs, aquest treball estudia què és la pluridiscapacitat, quines són les seves causes i els problemes de salut associats, quines són les necessitats educatives dels infants amb pluridiscapacitat i, finalment, dissenya i construeix l'aparell anomenat "Crawl & Roll".
2015
Aquest treball fa un anàlisi de l'eugenèsia. L'autora vol entendre i valorar, des de la bioètica, les possibilitats que ofereix actualment aquesta pràctica i triar la millor manera d'aplicar-la, així com valorar el risc de discriminació que comporta. Per fer-ho, utilitza mètodes com la recerca bibliogràfica dels antecedents històrics de l'eugenèsia, l'administració d'enquestes que permetin conèixer la opinió de la societat civil sobre la qüestió i la realització d'una entrevista a un expert en la matèria.
Aquest treball aborda una situació força desconeguda, la d'aquelles persones que no poden ser adscrites inequívocament a cap dels dos gèneres (femení o masculí). L'objectiu de les autores és definir el concepte d'intersexualitat, analitzar els recursos que ofereix la bioètica per abordar els dilemes que sorgeixen en aquestes situacions i conèixer el punt de vista dels diversos professionals implicats (pediatres, ginecòlegs, antropòlegs, experts en bioètica...).
TERCER PREMI
Mireia Jaimot Pallejà de l'Arabell School pel treball: "Umbilical Cord Blood Stem Cells: business or science"
Aquest treball defensa la idea que l'ús de cèl·lules mare provinents de sang de cordó umbilical és un negoci que es basa en ponderar els possibles beneficis mèdics que tindria per als pacients amb els beneficis econòmics que tindria per l'empresa. Per demostrar-ho, l'autora realitza enquestes a tots els hospitals catalans que tenen servei de neonatologia, cosa que permet analitzar les diferències entre els centres públics i els privats. En última instància, el treball vol oferir un marc històric, científic, legal i ètic sobre la qüestió, per tal que el lector se'n pugui formar una opinió pròpia.
2014
El present treball analitza el Diagnòstic Genètic Preimplantacional des de diferents perspectives, oferint una visió des de l'àmbit tècnic (el seu procés i totes les tècniques emprades), legislatiu i ètic. Per la seva banda, l'autora ha emprat un ampli ventall de metodologies com ara realització d'entrevistes, elaboració d'enquestes a la població i consulta de documentació diversa, entre d'altres.
"Un giro de 180 grados" relata la història en primera persona de l'autora en viure l'experiència del càncer, en concret del limfoma de Hodgkin, i els sentiments contradictoris que es produeixen al patir aquesta malaltia. El treball és una demostració de supervivència, d'aprendre a no rendir-se i continuar lluitant.
TERCER PREMI
Eloi Güell de l'Institut Castelló d'Empúries pel treball "El futur de la naturalesa humana".
"El futur de la naturalesa humana" és un treball centrat en l'eugenèsia, és a dir, en la "millora" de l'espècie humana. Aquest és un tema que cada cop pren més importància en els nostres dies, donats els avenços que estan experimentant tant la tecnologia com la ciència actualment y dels seriosos dilemes morals que com a conseqüència ja s'estan començant a plantejar.
2013
El treball defineix quin és el marc ètic o les directrius en què es basen els metges, (o els fiscals i jutges, que han d'intervenir com a tercers quan és insuficient l'opinió del metge o el criteri d'un Comitè d'Ètica Assistencial), quan es troben amb casos de Testimonis de Jehovà que es neguen a rebre transfusions o trasplantaments que comportin transfusions sanguínies.
En aquest estudi es mostra la confluència de la ciència i la filosofia en l'anàlisi de quina és l'aplicació de l'ètica en les cures pal·liatives i el tractament dels malalts terminals. El treball pretén també demostrar l'evidència que l'essència de la medicina, i en general de qualsevol activitat, ha de ser l'ètica i la responsabilitat.
TERCER PREMI
Gemma Cardona i Mercè Gil, de l'Institut Les Marines de Castelldefels pel treball "Bioètica: eutanàsia".
Aquest treball se centra en l'eutanàsia, un tema d'actualitat que construeix una important font de debat en molts països i que ha preocupat des de fa segles a bona part dels qui exerceixen professions relacionades amb la salut. El present estudi, aborda aquesta temàtica des de tres perspectives, relacionades amb disciplines diferents: la filosofia, la medicina (o més genèricament, la ciència) i el dret.