Premis batxillerat

Premiats

Article de Contingut web

2023

Júlia Fontserè de La Salle Manlleu.

Aquest treball busca indagar en la possibilitat de que la societat esdevingui una realitat distòpica a través  de les eines biotecnològiques actuals. L’objectiu principal és elaborar un relat distòpic a partir d’una de les idees principals del transhumanisme: la immortalitat humana. Es parteix del disseny d’una teràpia gènica pròpia, elaborada a l’Institut de Recerca Biomèdica, inspirant-se en la lectura de diferents relats amb base genètica, com “Un món feliç” d’Aldous Huxley, a més d’entrevistes, cursos i altres fonts bibliogràfiques.


Es planteja la qüestió de fins a quin punt el que sigui científicament possible també hagi de ser ètic, de com la literatura ens ajuda a preveure possibles usos biotecnològics i a preparar la reflexió bioètica per al futur, malgrat que aquestes distopies molts cops siguin impracticables.
 

Anna Bellavista de l’Escola Pia de Granollers.

En aquest treball es vol remarcar la importància de l’ètica en la pràctica mèdica, davant de la multitud de situacions amb les quals dia a dia s’enfronten els professionals de la salut. Tot i ser una realitat patent, l’ètica té molt poca presència en els graus universitaris de Medicina, suposant només 3 o 4 crèdits d’un total de 360 que tenen els estudis. Per tant, la intenció d’aquesta recerca és remarcar la falta de formació en ètica que s’imparteix en les Facultats de Medicina de Catalunya.

 

L’anàlisi de la situació es desenvolupa a partir d’entrevistes amb experts, tant d’àmbit nacional com internacional, de la comparativa dels plans docents d’altres països amb els de Catalunya, de la presentació de casos ètics paradigmàtics per a cada branca dels estudis per tal de mostrar la transversalitat d’aquest tipus de conflictes. Finalment, s’ha creat una revista que recull les reflexions ètiques de cada cas amb la finalitat que serveixi d’eina educativa.
 

Laia Chillarón de l’Escola Maristes Anna Ravel de Barcelona

L'objectiu d'aquest treball és presentar les principals qüestions bioètiques que es deriven dels usos de tècniques d'edició genètica com Next Generation Sequencing, CRISPR-Cas9 i les cèl·lules mare en els seus usos per a la reproducció humana.


A través de distopies motivades per les biotecnologies, es vol mostrar que la possibilitat de seleccionar i modificar genèticament embrions humans no és una realitat gens allunyada de la que vivim. Amb tot, es volen oferir arguments a favor i en contra d'aquestes tècniques amb la seva reflexió ètica, que quedaran plasmats en un tríptic informatiu.
 

2022

Lúa Abad de la Escuela Pía Balmes de Barcelona por "CRISPR las tijeras moleculares con las que podrás cortar el ADN"

El Trabajo de Investigación explora la temática del CRISPR desde la perspectiva observacional y la creativa.  En cuanto a la parte de observación, se fija en las regulaciones de esta técnica a nivel nacional, europeo y mundial y establece una comparativa entre los criterios legales de China, Estados Unidos de América y España. La parte de creación consiste en ofrecer una propuesta de regulación del CRISPR.

 

Algunos de los objetivos que se fija este trabajo son comprender el funcionamiento del CRISPR como herramienta de edición genética, conocer qué aplicaciones tiene o puede llegar a tener, analizar algunos de los principales conflictos bioéticos que suscita esta técnica y entrevistar a expertos para profundizar en todas estas cuestiones.

Andrea García del Col·legi Diocesà Sagrada Família de Tortosa

El propòsit del treball és demostrar que les tecnologies emergents, i en concret la Intel·ligència Artificial (IA), es poden convertir en una eina molt útil per a diagnosticar una gran varietat de malalties com el càncer. A través del plantejament del marc teòric sobre què és la IA, s’avaluen els impactes que aquesta tecnologia té en la vida humana així com les seves aplicacions en medicina, amb els riscos que això comporta.

 

El projecte també compta amb una part pràctica consistent en el desenvolupament d’un algoritme basat en Machine learning per tal de pronosticar el càncer de mama a partir de les dades recollides. El mencionat algoritme ha estat capaç de detectar amb un 95% de fiabilitat el càncer de mama en pacients, fent veure la importància de detectar precoçment aquesta malaltia.

Ovidi Mallafré del Institut Anna Gironella de Mundet

La recerca que porta a terme aquest treball s’estructura en tres blocs. El primer consta d’una revisió bibliogràfica per tal de proporcionar una definició d’eutanàsia i dels conceptes que es faran servir al llarg del projecte. També recull les modificacions que ha patit la legislació i la història de l’eutanàsia. El segon és on té lloc el treball de camp, que consisteix en tres entrevistes a personalitats vinculades directament amb l’entorn de l’eutanàsia, una enquesta a joves, i amb tot es dibuixa un perfil de les diverses opinions que existeixen al respecte. I en el darrer, l’autor proposa el seu criteri d’avaluació, agafant coma referència la informació acumulada en els altres blocs.

2021

Bruna Coll Jordà de l'Institut Moianès de Moià

Aquest treballa tracta sobre la revolució tecnològica que està experimentant el camp de la biologia, en concret, de la investigació de la informació genètica, la seva privacitat i les repercussions bioètiques. A través de l'anàlisi de las diverses tècniques d'obtenció de tal informació, s'aborden les principals repercussions socials per aprofundir en els límits ètics de les dades genètiques, amb l'objectiu de fer accessible a totes les persones el que comporta una prova d'ADN.

Íngrid Jané Curtu de l'Escola Ginebró de Llinars del Vallès

L'objectiu d'aquest treball és donar a conèixer amb profunditat en què consisteix la pràctica coneguda com "ventres de lloguer" o "gestació subrogada", quines persones s'hi veuen implicades, quin és el seu preu i els llocs on està permesa; per poder analitzar-ne les principals controvèrsies ètiques i legals. El treball també es proposa establir una relació entre aquest negoci i la societat patriarcal en la qual vivim.

Aitana Canto Clavijo de l'IES Gabriel Ferrater i Soler de Reus

Amb aquest treball de recerca es pretén definir el terme "Bioètica" juntament a la seva història, els conceptes "conflictivitat ètica" i "conflicte ètic" per poder analitzar des de aquesta perspectiva les experiències viscudes pel personal sanitari de les UCI durant la pandèmia de Covid-19, en un context de falta de recursos materials i professionals.

2020

Carlos Barata de La Salle de Girona

L'objectiu d'aquest treball, en primer lloc, és definir quines són les actuals capacitats tècniques de l'edició genètica, contrastant tot el seguit de titulars i noticies falses que circulen per la xarxa per oferir una imatge realista d'aquesta ciència. I en segon lloc, analitzar quins són els principals problemes ètics que està generant aquesta tecnologia i les seves solucions, i reflexionar sobre com hauríem de conduir el seu desenvolupament per fer-ne un ús correcte.

Noa Calvo de l'Institut Dertosa de Tortosa

La Mutilació Genital Femenina segueix sent una realitat entre els pobles massai de Tanzània, per això l'objectiu d'aquest treball és indagar sobre el motiu pel qual es segueix fent tal pràctica, atesa la perillositat que suposa per la salut i l'alta probabilitat de morir per la falta de recursos que ajudarien a  reduir els danys que causa. També té el propòsit de visibilitat aquesta pràctica dins la nostra societat, per poder ajudar a les dones que la pateixen.

Bet Corominas de l'Escola Pia de Mataró

Aquest treball es planteja conèixer les malalties de la pobresa, les seves característiques i la situació en què es troben actualment, analitzant la polèmica a través de la relació amb la política i la indústria farmacèutica, així com la importància de l'aigua potable per a la vida humana. Amb tot, un altre dels objectius és crear una pàgina web per fer divulgació de la recerca que es desenvolupi, per mantenir informat a tothom que tingui interès en aquestes malalties.

2019

Anna Carbó Bel de l'Institut Dertosa de Tortosa

El treball aborda el tema de la mort digna als hospitals, posant de manifest les actituds del personal sanitari envers pacient que presenten una patologia terminal. En aquest sentit, l'objectiu és donar a conèixer com els professionals gestionen la mort dels pacients i el seu acompanyament fins a aquesta oferint el màxim confort possible; a fi de mostrar que la medicina no només està limitada pels avenços científics, sinó també per principis ètics.

 

Diana Gallardo Pérez i Mar Trinidad Fernández de l'Institut Salvador Espriu de Barcelona.

En aquest treball es reivindica la necessitat de l'educació filosòfica com a eina per a reflexionar sobre els avenços científics, plantejant quines qüestions ètiques són les més rellevants i quines són les possibles implicacions des d'una perspectiva interdisciplinària. Per fer-ho se centren en l'exemple paradigmàtic que ofereixen les tècniques d'enginyeria genètica, és a dir, l'eugenèsia.

 

Paula Cama i Pou de l'Institut de Celrà

Aquest treball se centra en analitzar les implicacions ètiques que envolten la nostra relació amb la resta d'animals en aquelles actituds que poden generar-los patiment, estrès o dolor innecessàriament. Amb tot això, es vol donar visibilitat a certes pràctiques molt arrelades a la nostra cultura que involucren el maltractament d'animals, a fi de conscienciar a la societat. 

2018

Marta Vecino Pérez
Marta Vecino Institut Ribera Baixa del Prat del Llobregat
 
Aquest treball de recerca consisteix en analitzar cinc obres de ciència-ficció que tracten sobre la ressuscitació,  amb l'objectiu de dur a terme una comparativa amb els fets científics i bioètics més significatius, i així observar l'evolució de la ciència i com aquesta ha influït en les qüestions bioètiques que plantegen aquestes obres.
 
Laia Pérez i Pucurull
Laia Pérez  del IES Joan Boscà de Barcelona
 
Aquest treballa es planteja abordar la importància al dret dels pacients infantils a ser informats i a entendre el tractament al què seran sotmesos, a través de qüestionar-se si és possible la contribució dels joves en la millora del benestar dels pacients infantils en l'exercici dels seus drets. 
 
Maria Bretones Vallejo
Maria Bretones del Col·legi Jesús Maria de Sant Andreu de Barcelona
 
Aquest treball parteix de la hipòtesi que el Diagnòstic Genètic Preimplantacional (DGP) és una tècnica que en el futur pot ser de gran importància en la reproducció humana permetent evitar malalties i, fins i tot, permetent la selecció artificial humana. En aquest sentit, la intenció d'aquest treball és posar en comú els coneixements sobre les aplicacions, els procediments, la legislació, les implicacions bioètiques i les perspectives de futur del DGP.

2017

Joana Krause

Aquest treball pretén esbrinar fins a quin punt estan avançats els estudis que investiguen prolongar la vida de les persones i si realment això és possible. També es proposa comprovar que la port a la mort i l'ànsia d'immortalitat estan arrelades a la humanitat a través de tres obres d'art. Per últim, vol fer una proposta bioètica personal, tot analitzant els diferents posicionaments que hi ha davant el progrés científic i tecnològic. 

Sara Clota

El seu treball té com a objectiu principal afirmar o negar la següent hipòtesi: "La bioètica és considerada una disciplina complicada, reservada per professionals amb càrrecs elevats i es desconeix, en general, l'existència de problemes ètics en un àmbit més proper, especialment en residències. En la resolució d'aquests problemes són més importants una sèrie de valors i principis que el diagnòstic mèdic".

Wiam Koubiss

L'objectiu principal d'aquest treball és saber si realment és ètic i legal tenir un nadó medicament perquè sigui el donant del seu germà malalt. El fet que el nadó no és conscient ni dóna el seu consentiment perquè utilitzin les seves cèl·lules, fa que l'estudiant es pregunti fins a quin punt és un mètode ètic i quan deixa de ser-ho. Com a objectius secundaris es planteja saber l'opinió de la població i poder conèixer el procés de transplantament d'una medul·la òssia.

2016

Berta Mateos Vivar
Aquest treball de recerca pretén abordar quines implicacions socials, ètiques o polítiques pot tenir l'ús de les tecnologies de neuromillora. És a dir, quins arguments justificarien la limitació, regulació, o fins i tot prohibició, de la llibertat de l'individu alhora de potenciar discrecionalment les seves capacitats?
 
Moltes de les tècniques de neuromillora o potenciació de les capacitats cognitives es troben al mercat a l'abast de tothom. Això porta a la necessitat urgent de plantejar un debat social que abordi les qüestions sobre el seu ús, les seves potencialitats, però també els seus riscos, i la necessitat de la seva regulació, ja que poden estar en joc valors fonamentals de la nostra societat com l'autonomia, el mèrit personal, la responsabilitat, la llibertat, la justícia o la igualtat.
Elena Cortina Sugrañes

El treball estudia, en primer lloc, què és l'ètica, la bioètica i la seva aplicació en la medicina assistencial. A continuació, analitza el concepte de mort, les seves causes i com l'afronten els infants. En tercer lloc, parla sobre l'eutanàsia, la seva aplicació en diferents països i el paper dels testaments vitals o documents de voluntats anticipades (DVA). Finalment, el treball inclou una part pràctica en la qual es realitza una activitat sobre bioètica per alumnes de secundària i una activitat de sensibilització de la mort per a alumnes de primària.

Pere Valls Badia

L'autor d'aquest treball ha dissenyat i construït un aparell que funciona com a cadira bascular i com a "gatejador" per a infants de quatre anys d'edat amb pluridiscapacitat. L'aparell permet als nens i als seus educadors divertir-se, descansar de les cadires convencionals i facilitar una activitat tan comuna com gatejar, la qual no poden fer habitualment els infants amb diversitat funcional. Així doncs, aquest treball estudia què és la pluridiscapacitat, quines són les seves causes i els problemes de salut associats, quines són les necessitats educatives dels infants amb pluridiscapacitat i, finalment, dissenya i construeix l'aparell anomenat "Crawl & Roll".

2015

Marta Galisteo Garrido

Aquest treball fa un anàlisi de l'eugenèsia. L'autora vol entendre i valorar, des de la bioètica, les possibilitats que ofereix actualment aquesta pràctica i triar la millor manera d'aplicar-la, així com valorar el risc de discriminació que comporta. Per fer-ho, utilitza mètodes com la recerca bibliogràfica dels antecedents històrics de l'eugenèsia, l'administració d'enquestes que permetin conèixer la opinió de la societat civil sobre la qüestió i la realització d'una entrevista a un expert en la matèria.

Mariona Asensio Pedrol i Júlia Marquès Espuga

Aquest treball aborda una situació força desconeguda, la d'aquelles persones que no poden ser adscrites inequívocament a cap dels dos gèneres (femení o masculí). L'objectiu de les autores és definir el concepte d'intersexualitat, analitzar els recursos que ofereix la bioètica per abordar els dilemes que sorgeixen en aquestes situacions i conèixer el punt de vista dels diversos professionals implicats (pediatres, ginecòlegs, antropòlegs, experts en bioètica...).  

Mireia Jaimot Pallejà

Aquest treball defensa la idea que l'ús de cèl·lules mare provinents de sang de cordó umbilical és un negoci que es basa en ponderar els possibles beneficis mèdics que tindria per als pacients amb els beneficis econòmics que tindria per l'empresa. Per demostrar-ho, l'autora realitza enquestes a tots els hospitals catalans que tenen servei de neonatologia, cosa que permet analitzar les diferències entre els centres públics i els privats. En última instància, el treball vol oferir un marc històric, científic, legal i ètic sobre la qüestió, per tal que el lector se'n pugui formar una opinió pròpia.  

2014

Beatriz de Peray

El present treball analitza el Diagnòstic Genètic Preimplantacional des de diferents perspectives, oferint una visió des de l'àmbit tècnic (el seu procés i totes les tècniques emprades), legislatiu i ètic. Per la seva banda, l'autora ha emprat un ampli ventall de metodologies  com ara realització d'entrevistes, elaboració d'enquestes a la població i consulta de documentació diversa, entre d'altres.

"Un giro de 180 grados" relata la història en primera persona de l'autora en viure l'experiència del càncer, en concret del limfoma de Hodgkin, i els sentiments contradictoris que es produeixen al patir aquesta malaltia. El treball és una demostració de supervivència, d'aprendre a no rendir-se i continuar lluitant.

"El futur de la naturalesa humana" és un treball centrat en l'eugenèsia, és a dir, en la "millora" de l'espècie humana. Aquest és un tema que cada cop pren més importància en els nostres dies, donats els avenços que estan experimentant tant la tecnologia com la ciència actualment y dels seriosos dilemes morals que com a conseqüència ja s'estan començant a plantejar.

2013

El treball defineix quin és el marc ètic o les directrius en què es basen els metges, (o els fiscals i jutges, que han d'intervenir com a tercers quan és insuficient l'opinió del metge o el criteri d'un Comitè d'Ètica Assistencial), quan es troben amb casos de Testimonis de Jehovà que es neguen a rebre transfusions o trasplantaments que comportin transfusions sanguínies.

En aquest estudi es mostra la confluència de la ciència i la filosofia en l'anàlisi de quina és l'aplicació de l'ètica en les cures pal·liatives i el tractament dels malalts terminals. El treball pretén també demostrar l'evidència que l'essència de la medicina, i en general de qualsevol activitat, ha de ser l'ètica i la responsabilitat.

Aquest treball se centra en l'eutanàsia, un tema d'actualitat que construeix una important font de debat en molts països i que ha preocupat des de fa segles a bona part dels qui exerceixen professions relacionades amb la salut. El present estudi, aborda aquesta temàtica des de tres perspectives, relacionades amb disciplines diferents: la filosofia, la medicina (o més genèricament, la ciència) i el dret.

home_agenda

home_training

home_publications

home_grants_and_awards