Article de Contingut web
2024
El 2005 es va legalitzar a Espanya el matrimoni igualitari i l'adopció per parelles del mateix sexe. Molts menors que havien nascut abans de la llei i que tenien famílies homoparentals, van quedar en un buit legal que els va fer viure amb el cognom de només una de les seves famílies.
Aquest projecte audiovisual explora la història d'en Roger, un adolescent amb dues mares, la Cristina i l'Esther, abordant la complexitat de les tècniques de reproducció assistida i com la ciència sovint avança més ràpidament que la justícia. En Roger, que només porta els cognoms de la seva mare gestant, Cristina, inicia un procés legal per reconèixer l'Esther com la seva mare legal. Aquest procés posa de relleu les dificultats burocràtiques i els prejudicis socials que encara existeixen.
El film també reflexiona sobre la definició de família i les implicacions emocionals i legals de tenir dues mares. A través de la documentació i les experiències personals, la pel·lícula mostra com aquesta problemàtica afecta altres famílies i com el cinema contemporani encara no ha retratat adequadament la diversitat familiar present a la societat.
El Centre of Biomedical Ethics & Culture (CBEC) ha elaborat "Local Moral Worlds", una sèrie de curtmetratges que conformen una antologia de representacions dramàtiques de casos bioètics, abordant temes des d'una perspectiva única que considera el context cultural de Pakistan, les creences religioses i les particularitats dels entorns amb recursos limitats en Països de Baixos i Mitjans Ingressos (LMICs per les sigles en anglès).
La sèrie compta amb dotze curts educatius que exploren una varietat de conflictes bioètics, oferint perspectives matisades que tenen en compte les realitats socials dels LMICs en general i de Pakistan en particular. La sèrie se centra en preocupacions bioètiques urgents que afecten directament milions de persones en LMICs, abordant temes relacionats amb la salut pública, les interaccions clíniques i els errors mèdics, entre d'altres.
Enllaç a la playlist dels curts
2023
El documental pretén mostrar el difícil procés en el que es veuen involucrades diverses persones en l’obtenció del reconeixement d’una incapacitat laboral, i la tasca que han de dur a terme els metges avaluadors, així com el Tribunal que acaba aprovant o denegant la sol·licitud. Així, es presenten els elements que ha de valorar el Tribunal, que conflueix en l’objectivitat de les proves mèdiques amb l’empatia davant del patiment i aspectes socials de cada individu.
Els temes tractats en el documental són de rellevància bioètica, ja que posen de relleu quina és la forma més justa i equitativa d’atorgar l’incapacitat laboral (ajudant a aquells que realment ho necessiten i, a l’hora, evitant possibles abusos) i les dificultats per a prendre les decisions en contextos tan delicats.
2022
A través de la quotidianitat d’una parella, el projecte audiovisual presenta el cas d’una dona que ha decidit que no vol ser mare. Arran d’un embaràs no desitjat es planteja tots els condicionants socials que ens empenyen a seguir aquesta estela, i reivindica el dret a no ser mare. Agafant la norma estipulada dels “tres dies de reflexió” que el govern obliga a esperar a les dones que volen avortar, la protagonista s’adona de tots els prejudicis i conceptualitzacions que hi ha sobre la maternitat, però també sobre què és ser dona en una societat com la nostra.
Es tracta d’un projecte que recull els testimonis de dones que havien avortat durant l’adolescència per tal de posar en comú les seves experiències. La protagonista es troba entre una d’aquestes veus i ens recorda que l’avortament és una forma clara de com se segueix exercint control sobre el cos, les decisions i la vida de les dona. Aquesta pel·lícula neix de la necessitat de trencar amb el tabú sobre l’avortament, amb els prejudicis i estigmes que l’envolten, posant al centre del focus a les dones que ho han viscut en primera persona.
2021
Aquest projecte consisteix en un guió cinematogràfic creat per un grup de sis alumnes com a treball de final de grau de Comunicació Audiovisual, que vol visibilitzar principalment les complexes relacions de dependència i reciprocitat en què es veuen els néts que s'han de fer càrrec de la cura dels seus avis. A partir d'aquest fil conductor, el llargmetratge també tracta sobre la diversitat amb la qual ens trobem a Barcelona, la precarietat laboral dels riders i el funcionament del sistema públic de residències.
El director utiliza este documental para conversar con sus padres sobre el cáncer por el que ambos pasaron y el miedo a la pérdida. Es una historia sobre las dificultades familiares para hablar abiertamente de temas tan delicados como la enfermedad o la muerte, en la que los protagonistas representan a Marcello Mastroianni y Catherine Deneuve para poder poner voz a sus vivencias y transmitirlas en el cine.
2020
Aquest documental explora el cas de ransomware que pateix la protagonista. Després del robatori del seu portàtil, un hacker comença a extorsionar-la amenaçant-la amb la difusió d'unes fotos molt íntimes entre els seus contactes. Davant la ineficàcia de les forces jurídiques i policials, la protagonista comença una investigació sobre els perills i reptes de les dades privades en la societat moderna. L'objectiu del documental és qüestionar l'aparent seguretat que sentim respecte les nostres dades personals i la vulnerabilitat a la qual ens enfrontem.
2019
El documental s'emmarca dins d'una peça de dansa creada per representar un "viatge" a la bogeria, amb la qual es vol reflexionar sobre els límits entre la cordura i la bogeria, en un esforç per desestigmatitzar l'associació de la bogeria amb allò que es desvia de la norma. Les tres ballarines s'entrevisten amb tres dones que han tingut experiències psiquiàtriques per dissenyar una coreografia que pugui representar les seves vivències.
Projecte realitzat amb la col·laboració del realitzador Maiol Virgili
2018
El projecte aborda el tema de la mort i el dol perinatal al món a través d'històries i experiències de dones i les seves famílies, així com la veu de persones expertes. Aquest documental posa damunt la taula aquesta realitat social, un tabú que cal visibilitzar per eliminar l'estigma i oferir una atenció sanitària i facilitar processos de dol saludable adaptable a cada context cultural.
Aquest projecte té com a objectiu contribuir a donar visibilitat i fomentar el coneixement de las diverses realitats que viu la gent gran. Per fer-ho es posa especial èmfasi en el fet que la societat espanyola està envellint cada vegada més, mentre que la natalitat segueix baixant, i es qüestiona si aquesta part de la societat rep la mateixa atenció que els nens, joves i adults; passant pel fet que entre un 10% i un 20% de la gent gran és receptora d'abusos i mal tractaments, ja sigui conscientment o per costums socialment acceptats.
2017
Aquest projecte tracta sobre la història d'una dona maltractada que prefereix arriscar la seva vida abans de separar-se del seu gos, l'única opció que li ofereix l'administració per propocionar-li una casa d'acollida. Aquest documental vol posar de manifest una realitat que afecta a un 70% de les dones que pateixen maltractaments, que també afecten als seus animals de companyia. El projecte compta amb el suport de la productora Mc Guffin Estudio Audiovisual.