La bioètica és una disciplina que sorgeix a mitjans del segle XX com a resposta al desenvolupament tecnocientífic que envolta la vida en general. La seva finalitat és elaborar un pensament fonamentat en l'ètica, que respongui a deliberacions sustentades en la raó, a fi d'oferir criteris ètics a l'hora de prendre decisions que afectin la vida.
Una de les primeres formulacions de la bioètica fa referència al sentit més global de la supervivència de la humanitat a la terra, on queda definida com "una crida a la responsabilitat de preservar el medi ambient, l'atmosfera i la biodiversitat".
Però és en el camp de la recerca i de l'activitat assistencial on s'ha desenvolupat més, sorgint, d'una banda, de la necessitat de regular l'ètica de la recerca amb subjectes humans, després de l'experiència tràgica durant la II Guerra Mundial, i alhora pel context clínic davant les dificultats dels professionals de prendre certes decisions on es plantejaven conflictes de valors (recursos limitats, decisions al final de la vida, etc.). La bioètica ofereix respostes, proposant un diàleg entre les diverses disciplines de les ciències i les humanitats per poder trobar solucions als possibles conflictes ètics del seu dia a dia. Així, la bioètica reflexiona de manera global sobre qüestions socials que tenen a veure amb la salut de les persones i, per tant, que interessen a tothom.
Els quatre principis bioètics
Des dels plantejaments inicials, la bioètica s'ha fonamentat i desenvolupat a partir de quatre principis bàsics que han de guiar tant la pràctica mèdica com la recerca, i en la seva ponderació, ajudar a prendre les millors decisions o orientar actuacions. Idealment, tots ells s'han de poder conciliar, però sovint els conflictes de valors obliguen a prioritzar-ne algun, tasca amb la qual ajuden en gran mesura als comitès d'ètica, assistencials o de recerca, amb la seva deliberació.
Així, els quatre principis tradicionals de la bioètica i més coneguts, sense perjudici d'altres propostes també vàlides, serien:
Autonomia: capacitat de la persona per a prendre decisions de manera lliure i independent, que s'ha de respectar sempre, tret de casos excepcionals en què entri en conflicte amb altres valors essencials.
Beneficència: maximitzar els beneficis possibles i disminuir els possibles danys, sempre comptant amb el parer de la persona en la seva valoració.
No-maleficència: no fer el mal intencionadament (Primum non nocere) o no incrementar amb la nostra actuació el dany que ja pateix la persona.
Justícia: tractar casos iguals de forma igual per evitar al màxim les situacions de desigualtat.
Vols saber-ne més?
Set propostes bioètiques
Els Comitès d'Ètica Assistencial