2022
Estudi multicèntric descriptiu que parteix de les dificultats per part dels professionals sanitaris de mantenir la dignitat en la pràctica clínica. Davant el fet que en literatura científica espanyola no existeixen eines quantitatives aplicables per a mesurar la dignitat de la cura que es dona als pacients hospitalitzats, es vol traduir el document “Inpatient Dignity Scale (IPDS)” que s’encarrega d’avaluar-ho.
Els objectius del treball passen per validar la versió espanyola del mencionat qüestionari, oferint una traducció i adaptació cultural, analitzant-ne la fiabilitat en termes de consistència interna i estabilitat temporal, i, per últim, avaluant si es tracta d’una eina que gaudeixi de la mateixa fiabilitat que l’original.
Projecte que parteix de la hipòtesi de l’existència de reticències del personal sanitari a l’hora de respectar l’autonomia del pacient en el procés de final de vida. Sorgeixen dubtes i dificultats per a trobar un equilibri entre el que tradicionalment s’ha considerat el deure mèdic de preservar la vida i el principi d’autonomia quan el pacient decideix posar-hi fi, sol·licitant ajuda per a morir.
En aquest context, l’objectiu del projecte consisteix en oferir una primera imatge conjunta de l’experiència dels professionals sanitaris que han intervingut a Catalunya durant aquests inicis de l’aplicació de la LORE, per tal d’extreure un aprenentatge i propostes de millora.
Els creixents descobriments en enginyeria genètica han revelat que es poden diferenciar cèl·lules sexuals (Gàmetes artificials) a partir de cèl·lules mare humanes, perquè aquestes no tenen identitat definida. Els gàmetes artificials ofereixen un ampli ventall de possibilitats, des de curar la infertilitat, fins a permetre la reproducció entre parelles del mateix sexe, persones fora de l’edat reproductiva o l’autoreproducció.
Aquets treball es proposa establir un marc bioètic normatiu basat en el principi d’autonomia per a ajudar a determinar quines situacions serien acceptades i quines no en reproducció assistida. A més a més, el projecte vol oferir eines per tal d’avaluar la normativitat de pràctiques relacionades amb els gàmetes artificials i futures tècniques de reproducció.
En el debat bioètic sobre la prestació d’ajuda a morir intervenen diversos col·lectius amb punts de vista variats. Molt sovint, però, es troba a faltar en aquest debat les veus d’aquelles persones que sol·liciten l’ajuda, explicant el seu procés de malaltia o sofriment i les motivacions que els porten a demanar aquesta prestació.
Per donar resposta a aquesta necessitat, el projecte pretén aportar coneixement des dels testimonis i vivències de les persones que protagonitzen el context de final de vida, amb l’objectiu de millorar les polítiques públiques, l’atenció sanitària i la comprensió social d’aquesta ajuda.
2021
Aquest projecte investiga quina ha estat l'impacte de la pandèmia al sistema emocional, en la salut i la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual (pluridiscapacitat) usuàries de les residències a Catalunya, treballadors i familiars. L'objectiu és mostrar a l'administració pública i als principals responsables, què ha passat a les residències des de l'inici de la pandèmia fins a la finalització de la vacunació (març 2021) i les seves conseqüències, per reflexionar sobre quin és el model assistencial més adequat per aquestes situacions.
Equip de recerca format per: Montserrat Puig, Antonio Rafael Moreno, Gemma Pérez, Montserrat Roca, Maria Teresa Lluch, Teresa Nicloás, Miguel Angel Hidalgo, Juan Francisco Roldán, Marta Prats, Zaida Palmira Agüera, Mª Aurelia Sanchez, Mª Carmen Moreno i Xavier Domènech
Amb la finalitat d'entendre específicament a què ens referim quan parlem de violència estructural en el context de la colonització, la salut i la bioètica, aquest projecte es proposa contextualitzar i definir conceptes com "racisme" i "colonització" en relació amb els principis bàsics de la bioètica i l'ètica aplicada a la medicina. També es vol oferir la visió dels professionals de la salut a Àfrica, tant per part dels expatriats com pels nacionals, respecte la ideologia racista del colonialisme.
Equip de recerca format per: Rosauro Varo, Antonio Varo i Quique Bassat.
La Gen-ètica Experimental consisteix en aplicar metodologies empíriques i experimentals per l'estudi dels factors filosòfics i psicològics que influeixen en les avaluacions morals que la població fa sobre les tecnologies gentètiques i genòmiques emergents. A través d'experiments controlats, la finalitat d'aquest projecte és generar coneixement empíric, filosòfic i psicològic sobre el què, el com i el perquè de les avaluacions morals legals d'aquestes tecnologies.
L'objectiu d'aquest projecte és garantir un ús, governança i escrutini ètic en la introducció de sistemes d'Intel·ligència Artificial (IA) al sector de la salut, per poder aprofitar els beneficis d'aquesta tecnologia i minimitzar els riscs. Amb aquest punt de partida, es proposa desenvolupar un marc ètic que acompanyi la introducció de sistemes de IA en campanyes de salut pública, que garanteixin una IA al serveix del bé comú i la cobertura universal de la salut.
Són diversos estudis els que posen de manifest la falta d'investigació en cures pal·liatives pediàtriques a escala internacional. Amb tal premissa, aquest projecte vol determinar els principals aspectes ètics implicats en l'atenció a través de la narrativa clínica dels professionals: comparant les diverses perspectives ètiques dels professionals davant la mort d'un pacient; la caracterització moral dels pacients i el seu entorn (família i personal assistencial); l'anàlisi del relat de la presa de decisions; i l'avaluació de l'impacte pedagògic del correu de comiat, una eina per a informar de la mort d'un pacient als professionals involucrats en el seu tractament i cura.
Equip de recerca format per: Pau Miquel, Ignasi Clemente, Balma Soraya Hernández, Lucía Navarro, Lucía Peñarrubia i Daniel Toro.
2020
Partint de les democràcies avançades, l'objectiu d'aquest projecte és identificar la naturalesa dels dilemes que planteja la pandèmia i analitzar empíricament les preferències de la ciutadania respecte d'aquests dilemes. A partir de quatre dilemes (governança de la pandèmia, llibertat individual, economia i la pandèmia com problema global) es volen plantejar una sèrie d'experiments d'enquestes que permetin identificar quines són les prioritats de la ciutadania en aquest respecte.
En aquest estudi es volen analitzar els arguments i justificacions de col·lectius reticents a la vacunació pel que fa a una futura vacuna per la COVID-19 en població general, així com de la grip entre els professionals sanitaris. En aquest sentit es vol aprofundir en la reflexió i el debat sobre ètica i salut pública aplicada a la no vacunació permetent la interacció entre els professionals i experts a través d'un fòrum de debat.
En Joaquín, la Maite i en Javier són tots tres membres de ESPACyOS.
Donada la situació d'emergència sanitària per la COVID-19, moltes persones han mort soles en aïllament. En aquest sentit, l'objectiu d'aquest projecte consisteix a explorar la vivència de supervivents amb COVID-19 davant l'amenaça de morir en situació d'aïllament, analitzant la dimensió ètica d'aquestes experiències.
El projecte es proposa aprofundir en el coneixement de les diverses formes de vulnerabilitat, violència i pèrdua de drets, que les dones gestants experimenten en el marc de la pandèmia. Amb aquest objectiu, es vol desenvolupar un programa formatiu per tal de promoure una millor capacitació de les llevadores i altres professionals sanitaris per l'atenció respectuosa a les dones en aquest nou escenari.
L'objectiu d'aquest projecte consisteix a identificar les diferents implicacions bioètiques en la representació fotogràfica de la pandèmia en els mitjans de comunicació i així detectar les narratives fotogràfiques especifiques de la pandèmia, tant per professionals com per la ciutadania i les imatges que es comparteixen per internet.
En el marc de la crisi sanitària derivada de la pandèmia per la COVID-19, aquest treball es marca el propòsit d'analitzar l'observança dels principis i recomanacions ètiques fetes per part del CEIm (Comitè d'Ètica d'Investigació amb medicaments) en les avaluacions realitzades dels protocols presentats en el context de la pandèmia, a fi de comprendre els discursos i pràctiques dels investigadors en relació amb els requeriments ètics de les investigacions sobre el coronavirus.
L'aparició dels anomenats griefbots que ens permeten seguir xatejant amb alguna persona que ens hagi deixat, o els xatbots que s'usen perquè persones en cures pal·liatives puguin afrontar la mort, planteja moltes qüestions ètiques sobre la nostra relació amb la tecnologia. L'objectiu d'aquest projecte és explorar-les, connectant-les amb la nova tendència en psicologia clínica que subratlla la importància d'afirmar els "llaços continus" (continuing bonds) amb la persona morta.