Article de Contingut web
2024
Equip liderat per Gonzalo Solís García
“Dilemas éticos y consejo perinatal en recién nacidos prematuros en el límite de la viabilidad” (Hospital Universitario de La Paz de Madrid)
Les principals causes de mortalitat i discapacitat infantil en països del nostre entorn són causades per la prematuritat. Si bé, els avenços en perinatologia han aconseguit un índex de supervivència lliure de discapacitat per sobre del 90% en gestacions superiors a les 26 setmanes, els resultats varien notablement quan es tracta de gestacions menors a 25 setmanes.
Des del punt de vista de la bioètica, resulta molt complicat establir quina és l’edat gestacional límit per a establir la viabilitat, i es fixa segons les possibilitats que té de sobreviure sense seqüeles a llarg termini. La importància de definir aquest límit és clau per a poder determinar si el recent nascut haurà de rebre tractament actiu pera sobreviure o pal·liatiu.
El projecte busca explorar els dilemes ètics en la cura de nadons extremadament prematurs, avaluant la percepció de les famílies i professionals sanitaris sobre la informació i decisions al voltant del límit de viabilitat. Es pretén desenvolupar una guia per millorar la comunicació amb les famílies i, en darrera instància, millorar la qualitat de vida dels nadons prematurs i les seves famílies.
La recerca clínica a l'Àfrica subsahariana presenta el repte de garantir que la participació sigui informada, autònoma i voluntària. Factors socioculturals, econòmics i històrics influeixen en la percepció i comprensió dels estudis, afectant el consentiment per participar. Els assajos de vacunes tenen dificultats addicionals, ja que es basen en la comprensió prèvia de la prevenció de malalties i els programes de vacunació.
El projecte té com a objectiu millorar els processos d'informació i consentiment per a la participació en assajos de vacunes a l'Àfrica subsahariana. Es proposa un enfocament centrat en la comunitat i els participants, tenint en compte les seves necessitats, valors i preferències, així com els processos aplicats en assajos de vacunes anteriors.
La recerca es divideix en tres fases. Primer, una revisió bibliogràfica per identificar estudis sobre els processos d'informació i consentiment. Segon, un estudi qualitatiu per descriure les pràctiques actuals. Finalment, s'explorarà l'aplicació d'un enfocament centrat en participants i comunitats en el disseny d'aquests processos. La beca se centra en les dues primeres fases del projecte.
Adrián Villalba, Anna Smajdor i Daniela Cutas
“ADN sintÉtico: Un análisis anticipatorio en reproducción assistida” (Universidad de Granada)
Els últims avenços en síntesis d'ADN han permès crear genomes artificials. Aquesta tècnica permet connectar cada un dels components de l'ADN (les molècules de nucleòtids) com si fossin peces d'un trencaclosques. Això ha facilitat la creació de bacteris amb genomes completament nous.
Alguns equips han aconseguit sintetitzar genomes complets de bacteris, posant de manifest les possibilitats de produir genomes humans en un futur no molt llunyà.
Aquestes tècniques obren la porta a noves aplicacions en medicina, reproducció assistida i investigació genètica. Tot i això, també plantegen qüestions ètiques sobre el seu ús i les implicacions socials.
Publicacions:
Equip liderat per Francesca Tassinari
“Aproximación ético-jurídica al tratamiento de datos de salud inmigrantes y refugiados para fines de salud pública en la UE” (Universidad del País Vasco)
El fenomen migratori presenta problemes complexos per a un Estat de dret. És necessari subratllar el compromís de salvaguardar la salut de la població immigrant i refugiada, incloent-hi l'accés a prestacions sanitàries basat en el principi d'universalitat. A Espanya, el Reial decret llei 7/2018 va reincorporar l'accés al Sistema Nacional de Salut com a dret primordial, però la seva formulació ha estat criticada per deixar obstacles que impedeixen l'accés igualitari.
Les persones immigrants també poden ser portadores de malalties contagioses, el diagnòstic precoç de les quals previndria el risc d’emergència epidemiològica. Això requereix controls sanitaris que impliquen el tractament de dades personals sensibles, segons el Reglament General de Protecció de Dades. Aquest treball busca proporcionar guies per equilibrar els drets de les persones implicades amb la protecció de la salut pública.
El projecte pretén trobar un equilibri entre els drets de les poblacions migrants i la defensa de la salut pública, adoptant principis ètico-jurídics per al tractament responsable de la informació. També busca sensibilitzar el personal i establir límits per a l'ús de les dades de salut, reforçant el coneixement de la població immigrant sobre la protecció de dades.
Equip liderat per Laura Fernández
“Prevalencia de edadismo en profesionales sanitarios en un hospital terciario. Propuesta y puesta en marcha de una intervención para disminuir los prejuicios, actitudes y discriminación hacia las personas mayores” (Hospital Clínico, Universidad de Valencia)
L'envelliment de la població és una gran preocupació de salut pública en el segle XXI. Es preveu que el nombre de persones majors de 60 anys es dupliqui i el de majors de 80 anys es tripliqui entre 2020 i 2050. Els problemes geriàtrics han de ser una prioritat vital, però les persones grans sovint pateixen discriminació i estereotips, tant de manera explícita com implícita, la qual cosa contribueix a l'evolució de l'edatisme.
L'edatisme es manifesta en estereotips, prejudicis i discriminació, afectant negativament la percepció i el tracte cap a les persones grans. Aquests estereotips inclouen idees com que tots els ancians són fràgils o dependents, la qual cosa no reflecteix la diversitat i capacitats reals de les persones grans.
Per tal d’eliminar l'edatisme en l'atenció sanitària, aquest projecte té com a objectiu analitzar la literatura sobre l'edatisme entre els sanitaris, determinar la prevalença de les actituds edatistes i traduir i validar el qüestionari Fraboni Scale of Ageism (FSA) al castellà. També busca reduir els nivells d'edatisme mitjançant una intervenció basada en l'evidència per millorar la qualitat dels serveis i la satisfacció dels usuaris.
Equip liderat per Guillermo Lazcoz
“HALLAZGEN” (Instituto de Investigación Sanitaria Fundación Giménez Díaz de Madrid)
El desenvolupament de tecnologies òmiques de gran rendiment planteja nous reptes relacionats amb la gran quantitat de dades genòmiques generades. Aquestes tecnologies ofereixen una àmplia gamma de dades genètiques sobre l'estat de salut actual o els riscos futurs, no només per al pacient, sinó també per als seus familiars i descendència futura. A mesura que s'analitzen més gens, augmenta la probabilitat d'identificar troballes potencialment rellevants des del punt de vista clínic.
Aquest projecte aborda els reptes ètics i normatius en la gestió de troballes secundàries i incidentals potencialment rellevants des del punt de vista clínic, que no estan relacionades amb la indicació principal de les proves genètiques.
El projecte té com a objectiu principal elaborar pautes ètico-jurídiques clares i comprensibles per al personal clínic i investigador involucrat en l'anàlisi genòmica de gran complexitat. Això inclou recomanacions per a la creació de polítiques institucionals en la gestió de troballes secundàries i incidentals, així com l'actualització dels consentiments informats per a l'anàlisi genètica.
2023
Les persones amb afeccions mèdiques, especialment psiquiàtriques, sovint són jutjades com a menys creïbles a causa de prejudicis relacionats amb la seva condició de pacients. Aquest tipus de discriminació rep el nom “injustícia epistèmica” i es produeix quan els membres de certs grups socials són considerats menys capaços de tenir coneixements vàlids o menys mereixedors de crèdit que altres grups.
Aquest projecte pretén explorar les bases cognitives de la injustícia epistèmica en un context sanitari seguint una metodologia experimental, a través de la investigació de les bases cognitives de aquesta discriminació. En particular, s’estudia si la injustícia epistèmica en persones amb diagnòstics clínics està influenciada per l'efecte de l'etiqueta que implica el diagnòstic, el privilegi epistèmic de l'evidència científica i mèdica i l'efecte del context clínic.
En aquest projecte es vol estudiar l’aplicabilitat del primer prototip per la interacció social persona-robot de les diferents funcionalitats que el robot Pepper pot oferir a la persona usuària, la interacció per veu i mitjançant una tablet, entre les que s’inclouen la conversació, l’obtenció de la informació i els exercicis d’estimulació cognitiva i física. Les persones participants testaran el robot Pepper en 2 sessions setmanals durant un mes.
Paral·lelament, s’observarà i es reflexionarà sobre els aspectes ètics que comporta la implementació d’un robot social en l’àmbit residencial, a través de l’anàlisi de la regulació aplicable i la identificació dels problemes ètics relacionats amb la utilització de robots socials en aquests contexts.
Malgrat que la violència obstètrica és un terme controvertit i rebutjat per part dels professionals sanitaris, cada vegada són més visibles els casos en què les dones afirmen haver patit algun tipus de vulneració dels seus drets per part de professionals de l'àmbit sanitari, tant durant l'embaràs com durant el part.
L'objectiu del projecte és de proporcionar una argumentació jurídica capaç de garantir l'autonomia de les dones embarassades. D'una banda, revisant la conceptualització de la dona gestant com a pacient, i per l'altra, aclarint la posició del fetus en el context mèdic. Tot això, amb la intenció de replantejar la responsabilitat civil dels professionals en els contextos perinatals i evitar que una potencial reducció del benestar del fetus pugui resultar en intervencions no consentides en la dona gestant.
L’ètica de la cura s’ha centrat principalment en qüestions com ara la necessitat d'atendre la dimensió emocional del malalt, el respecte a la dignitat en les cures, la promoció d'una atenció personalitzada o la desinstitucionalització. Però, poques vegades s'ha abordat la importància de la identitat personal per a la cura, tot i el lloc central que ocupa en moltes situacions de cura.
L’objectiu d’aquets treball és estudiar la importància de la identitat personal en la cura, i alhora construir un coneixement més precís i exhaustiu d’aquest concepte en relació a l’ètica de la cura. Per això pretén identificar el problema de la identitat personal en diversos àmbits de la cura, a fi de dissenyar un marc ètic orientatiu per a les institucions.
Arrel d’una enquesta que preguntava a persones amb lesió medul·lar com s’haurien de prioritzar els objectius de la recerca biomèdica per a millorar en la seva qualitat de vida, es va revelar que donaven més importància a ítems relacionats amb la dignitat humana per sobre d’elements com la mobilitat, la postura o la locomoció.
Partint d’aquí, aquets treball vol generar un espai de comunicació entre pacients i científics en formació per poder afavorir en la generació de coneixement i l’empatia sobre què significa viure amb una lesió neurològica, empoderant als pacients en la formació dels futurs professionals.
2022
Estudi multicèntric descriptiu que parteix de les dificultats per part dels professionals sanitaris de mantenir la dignitat en la pràctica clínica. Davant el fet que en literatura científica espanyola no existeixen eines quantitatives aplicables per a mesurar la dignitat de la cura que es dona als pacients hospitalitzats, es vol traduir el document “Inpatient Dignity Scale (IPDS)” que s’encarrega d’avaluar-ho.
Els objectius del treball passen per validar la versió espanyola del mencionat qüestionari, oferint una traducció i adaptació cultural, analitzant-ne la fiabilitat en termes de consistència interna i estabilitat temporal, i, per últim, avaluant si es tracta d’una eina que gaudeixi de la mateixa fiabilitat que l’original.
Projecte que parteix de la hipòtesi de l’existència de reticències del personal sanitari a l’hora de respectar l’autonomia del pacient en el procés de final de vida. Sorgeixen dubtes i dificultats per a trobar un equilibri entre el que tradicionalment s’ha considerat el deure mèdic de preservar la vida i el principi d’autonomia quan el pacient decideix posar-hi fi, sol·licitant ajuda per a morir.
En aquest context, l’objectiu del projecte consisteix en oferir una primera imatge conjunta de l’experiència dels professionals sanitaris que han intervingut a Catalunya durant aquests inicis de l’aplicació de la LORE, per tal d’extreure un aprenentatge i propostes de millora.
Els creixents descobriments en enginyeria genètica han revelat que es poden diferenciar cèl·lules sexuals (Gàmetes artificials) a partir de cèl·lules mare humanes, perquè aquestes no tenen identitat definida. Els gàmetes artificials ofereixen un ampli ventall de possibilitats, des de curar la infertilitat, fins a permetre la reproducció entre parelles del mateix sexe, persones fora de l’edat reproductiva o l’autoreproducció.
Aquets treball es proposa establir un marc bioètic normatiu basat en el principi d’autonomia per a ajudar a determinar quines situacions serien acceptades i quines no en reproducció assistida. A més a més, el projecte vol oferir eines per tal d’avaluar la normativitat de pràctiques relacionades amb els gàmetes artificials i futures tècniques de reproducció.
Publicacions:
- Synthetic embryos: a new venue in ethical research
- The Ethics of Cellular Reprogramming
- Re-defining the human embryo
- A letter to the article “Whole Body Gestational Donation”
- Queering the genome: ethical challenges of epigenome editing in same-sex reproduction
- The ethics of synthetic DNA
En el debat bioètic sobre la prestació d’ajuda a morir intervenen diversos col·lectius amb punts de vista variats. Molt sovint, però, es troba a faltar en aquest debat les veus d’aquelles persones que sol·liciten l’ajuda, explicant el seu procés de malaltia o sofriment i les motivacions que els porten a demanar aquesta prestació.
Per donar resposta a aquesta necessitat, el projecte pretén aportar coneixement des dels testimonis i vivències de les persones que protagonitzen el context de final de vida, amb l’objectiu de millorar les polítiques públiques, l’atenció sanitària i la comprensió social d’aquesta ajuda.
2021
Aquest projecte investiga quina ha estat l'impacte de la pandèmia al sistema emocional, en la salut i la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual (pluridiscapacitat) usuàries de les residències a Catalunya, treballadors i familiars. L'objectiu és mostrar a l'administració pública i als principals responsables, què ha passat a les residències des de l'inici de la pandèmia fins a la finalització de la vacunació (març 2021) i les seves conseqüències, per reflexionar sobre quin és el model assistencial més adequat per aquestes situacions.
Equip de recerca format per: Montserrat Puig, Antonio Rafael Moreno, Gemma Pérez, Montserrat Roca, Maria Teresa Lluch, Teresa Nicloás, Miguel Angel Hidalgo, Juan Francisco Roldán, Marta Prats, Zaida Palmira Agüera, Mª Aurelia Sanchez, Mª Carmen Moreno i Xavier Domènech
Amb la finalitat d'entendre específicament a què ens referim quan parlem de violència estructural en el context de la colonització, la salut i la bioètica, aquest projecte es proposa contextualitzar i definir conceptes com "racisme" i "colonització" en relació amb els principis bàsics de la bioètica i l'ètica aplicada a la medicina. També es vol oferir la visió dels professionals de la salut a Àfrica, tant per part dels expatriats com pels nacionals, respecte la ideologia racista del colonialisme.
Equip de recerca format per: Rosauro Varo, Antonio Varo i Quique Bassat.
La Gen-ètica Experimental consisteix en aplicar metodologies empíriques i experimentals per l'estudi dels factors filosòfics i psicològics que influeixen en les avaluacions morals que la població fa sobre les tecnologies gentètiques i genòmiques emergents. A través d'experiments controlats, la finalitat d'aquest projecte és generar coneixement empíric, filosòfic i psicològic sobre el què, el com i el perquè de les avaluacions morals legals d'aquestes tecnologies.
L'objectiu d'aquest projecte és garantir un ús, governança i escrutini ètic en la introducció de sistemes d'Intel·ligència Artificial (IA) al sector de la salut, per poder aprofitar els beneficis d'aquesta tecnologia i minimitzar els riscs. Amb aquest punt de partida, es proposa desenvolupar un marc ètic que acompanyi la introducció de sistemes de IA en campanyes de salut pública, que garanteixin una IA al serveix del bé comú i la cobertura universal de la salut.
Publicació:
Són diversos estudis els que posen de manifest la falta d'investigació en cures pal·liatives pediàtriques a escala internacional. Amb tal premissa, aquest projecte vol determinar els principals aspectes ètics implicats en l'atenció a través de la narrativa clínica dels professionals: comparant les diverses perspectives ètiques dels professionals davant la mort d'un pacient; la caracterització moral dels pacients i el seu entorn (família i personal assistencial); l'anàlisi del relat de la presa de decisions; i l'avaluació de l'impacte pedagògic del correu de comiat, una eina per a informar de la mort d'un pacient als professionals involucrats en el seu tractament i cura.
Equip de recerca format per: Pau Miquel, Ignasi Clemente, Balma Soraya Hernández, Lucía Navarro, Lucía Peñarrubia i Daniel Toro.
2020
Partint de les democràcies avançades, l'objectiu d'aquest projecte és identificar la naturalesa dels dilemes que planteja la pandèmia i analitzar empíricament les preferències de la ciutadania respecte d'aquests dilemes. A partir de quatre dilemes (governança de la pandèmia, llibertat individual, economia i la pandèmia com problema global) es volen plantejar una sèrie d'experiments d'enquestes que permetin identificar quines són les prioritats de la ciutadania en aquest respecte.
En aquest estudi es volen analitzar els arguments i justificacions de col·lectius reticents a la vacunació pel que fa a una futura vacuna per la COVID-19 en població general, així com de la grip entre els professionals sanitaris. En aquest sentit es vol aprofundir en la reflexió i el debat sobre ètica i salut pública aplicada a la no vacunació permetent la interacció entre els professionals i experts a través d'un fòrum de debat.
En Joaquín, la Maite i en Javier són tots tres membres de ESPACyOS.
Donada la situació d'emergència sanitària per la COVID-19, moltes persones han mort soles en aïllament. En aquest sentit, l'objectiu d'aquest projecte consisteix a explorar la vivència de supervivents amb COVID-19 davant l'amenaça de morir en situació d'aïllament, analitzant la dimensió ètica d'aquestes experiències.
El projecte es proposa aprofundir en el coneixement de les diverses formes de vulnerabilitat, violència i pèrdua de drets, que les dones gestants experimenten en el marc de la pandèmia. Amb aquest objectiu, es vol desenvolupar un programa formatiu per tal de promoure una millor capacitació de les llevadores i altres professionals sanitaris per l'atenció respectuosa a les dones en aquest nou escenari.
L'objectiu d'aquest projecte consisteix a identificar les diferents implicacions bioètiques en la representació fotogràfica de la pandèmia en els mitjans de comunicació i així detectar les narratives fotogràfiques especifiques de la pandèmia, tant per professionals com per la ciutadania i les imatges que es comparteixen per internet.
En el marc de la crisi sanitària derivada de la pandèmia per la COVID-19, aquest treball es marca el propòsit d'analitzar l'observança dels principis i recomanacions ètiques fetes per part del CEIm (Comitè d'Ètica d'Investigació amb medicaments) en les avaluacions realitzades dels protocols presentats en el context de la pandèmia, a fi de comprendre els discursos i pràctiques dels investigadors en relació amb els requeriments ètics de les investigacions sobre el coronavirus.
L'aparició dels anomenats griefbots que ens permeten seguir xatejant amb alguna persona que ens hagi deixat, o els xatbots que s'usen perquè persones en cures pal·liatives puguin afrontar la mort, planteja moltes qüestions ètiques sobre la nostra relació amb la tecnologia. L'objectiu d'aquest projecte és explorar-les, connectant-les amb la nova tendència en psicologia clínica que subratlla la importància d'afirmar els "llaços continus" (continuing bonds) amb la persona morta.
2019
Aquest projecte proposa la necessitat d'una nova accepció jurídica del terme "progenitor" més àmplia, que miri més enllà del pare o mare biològics, i que comprengui a altres persones tals com les que participen directament en la creació d'una nova vida. D'aquesta manera, s'obre la porta a l'elaboració de noves lleis en les que es comprenguin totes les realitats dignes de ser considerades.
L'objectiu general d'aquest projecte és estudiar l'aplicació de l'estructura social fiduciària a la relació professional metge-pacient i examinar les conseqüències bioètiques que comporta aquest model. Així, pretén promoure una reflexió orientada a l'aplicació institucional d'aquesta recerca que busca el reconeixement i promoció de l'autonomia del pacient.
Amb aquest projecte es vol conèixer la freqüència i moment de l'aplicació de les cures de final de vida del pacient crític, analitzant el tipus i les característiques de les Limitació Teràpia de Suport Vital (LSTV) a les UCI, amb l'objectiu principal de fer un avaluació de l'impacte, moment i perfil dels pacients als que se'ls aplica la LSTV.
La finalitat d'aquest projecte se centra en la necessitat d'elaborar una anàlisis bioètica sobre l'aplicació de les Tècniques de Substitució Mitocondrial, una teràpia que a priori va ser desenvolupada per evitar malalties de l'ADN mitocondrial però que també ha estat emprada per tractar problemes de fertilitat, encara que no existeixin evidències científiques que en recolzin la seva eficàcia.
Aquest projecte parteix del fet que durant la formació acadèmica dels estudiants d'infermeria no es posa suficient atenció en un punt de vista ètic de la disciplina. Per això l'objectiu d'aquest és promoure la creació d'instruments que ajudin al disseny d'intervencions educatives per augmentar les competències i la sensibilitat ètiques en la pràctica infermera.
L'objectiu principal d'aquest estudi és obrir una nova línia d'investigació en bioètica sobre el pluralisme de definicions i criteris per la determinació de la mort. Per una banda, es vol explorar la justificació teòrica i els reptes ètics que planteja el pluralisme i, per l'altra, avaluar el possible impacte que tindria en la societat i els professionals, pel que fa a la donació i els trasplantaments d'òrgans.
2018
Albert Granero de la Universitat de Barcelona
Aquest projecte es planteja engegar l'avaluació d'un procés de Planificació de Decisions Anticipades (PDA) en malats amb Trastorn Mental Sever (TMS) a través de la monitorització de diversos indicadors d'estructura, processos i resultats durant un període de 2 anys. D'aquesta manera, busca definir el procés comunicatiu i relacional per a la realització d'un PDA, així com promoure'n la seva utilització.
Investigadors del projecte: Albert Granero, Miríam Santamaría, Pablo Hernando, Siddarta Acebillo, Igor Merodio, Montserrat Carmona i Alejandra Rubio
2017
Ion Arrieta de la Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea
La recerca té com a objectiu explorar la naturalesa del concepte d'autonomia amb el que habitualment treballen l'ètica assistencial i l'ètica mèdica i les seves possibles deficiències. També pretén investigar els factors que generen una baixa adherència al tractament entre els afectats per psoriasis.
Hugo Viciana de l'Instituto de Estudios Sociales Avanzados (IESA-CSIC)
Aquest projecte pretén investigar a través d'una enquesta amb mostra representativa com concep la població espanyola els desacords en torn a un ventall de qüestions bioètiques prototípiques. En segon lloc, proposa revelar correlats de tipus social i congintiu per proposar un model de comprensió de les actituds populars en torn al desacord en aquesta àrea. Per últim, es farà un estudi amb professionals d'Atenció Sanitària i Bioètica per examinar aspectes en els que els especialistes tendeixin a raonar de manera diferent a la població general.
Beatriz Campillo de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Aquest projecte pretén construir i determinar les propietats d'un qüestionari psicomètric aplicat a l'avaluació de la percepció dels pacients hospitalitzats de respecte i manteniment de la seva dignitat.
Equip encapçalat per Christian Villavicencio de Caredoctors
La investigació té com a objectiu explorar els valors i desitjos dels pacients amb malaltia crònica complexa i pacients amb malaltia crònica avançada. Així com conèixer la percepció de les seves famílies davant els seus valors i desitjos en una situació irreversible i de mal pronòstic. El projecte contempla la realització d'un estudi prospectiu descriptiu amb pacients de la Fundació Santa Susanna de Caldes de Montbui.
Sabel Gabaldón de la Universitat de Barcelona.
Es tracta d'un projecte de tesi doctoral que pretén realitzar un treball d'ètica aplicada sobre les intervencions mèdiques i psicològiques als nens i adolescents amb variabilitat de gènere, problemàtica transsexual i amb la categorització del terme mèdic actual: disfòria de gènere.
Júlia Martin Badia de la Universitat de Barcelona
Aquest projecte es proposa construir i editar una eina lúdico-pedagògica innovadora en l'àmbit sanitari. Vol dur a la pràctica els plantejaments de la pedagogia hospitalària que consisteixen a humanitzar l'assistència dels menors hospitalitzats tot responent eficaçment a les seves necessitats biopsicosocials i educatives, abans, durant i després de l'hospitalització. S'inspira en la bioètica narrativa i en aspectes lúdics dels jocs de rol.
2016
A Rosana Triviño Caballero de l'Instituto de Filosofía del Consejo Superior de Investigaciones Científicas pel treball: "Estudio comparativo de los protocolos de acceso a la interrupción de la gestación en la Unión Europea (ProtoAccess)".
El propòsit d'aquest projecte és determinar si les condicions d'accés a la interrupció de la gestació (IG) en els països de la Unió Europea responen a les necessitats de les dones afectades i respecten els principis clàssics de la bioètica (autonomia, no maleficència, beneficència i justícia) reinterpretats des del punt de vista de les teories feministes sobre la cura.
El projecte pretén, d'una banda, analitzar comparativament les diferències entre legislacions i pràctiques que es produeixen en els països membres de la Unió Europea, les seves possibles motivacions i la incidència que els requeriments poden tenir en l'accés a la IG. D'altra banda, també vol oferir un protocol-marc orientat a reajustar les condicions d'accés, en els casos que sigui necessari.
2015
A Gemma Robleda i Josep-E. Baños del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i de la Universidad Pompeu Fabra, respectivament, pel treball "L'avaluació del dolor en persones adultes sense capacitat de comunicació. Un anàlisi bioètic en les unitats d'hospitalització de pacients crítics".
Establir la presència i intensitat del dolor és necessari per tal d'alleugerir-lo, però sovint això és molt difícil de determinar, especialment en pacients que no tenen capacitat de comunicació. Aquest treball pretén analitzar els mètodes d'avaluació del dolor utiltizats en les unitats de pacients crítics i establir la seva freqüència d'ús. També vol determinar els tractaments analgèsics aplicats en els procediments dolorosos propis d'aquestes unitats i conèixer les opinions dels professionals que hi treballen.
A Elena Lauroba Lacasa de la Universitat de Barcelona pel treball: "La protección jurídica de las personas intersexuales: repensar desde el derecho las asignaciones (¿arbitrárias?) de género".
L'autora presenta un projecte d'investigació sobre la situació jurídica de les persones intersexuals, que són aquelles que no poden ser identificades en termes biològics com pertanyents inequívocament a cap dels dos gèneres. L'objectiu de l'autora és fer un anàlisi del grau de protecció que tenen els drets d'aquestes persones, tant en referència als drets humans com al dret privat (nom, intimitat, matrimoni...). En últim terme, proposa promoure iniciatives normatives específiques i accions concretes de polítiques públiques.
A Sonia Jimeno Ramírez de la Universitat de Barcelona pel treball "Las patentes biotecnológicas: en los límites de la legalidad".
Aquest projecte d'investigació té com a objectiu analitzar els límits ètics de la propietat industrial i intel·lectual, particularment de les patents biotecnològiques o 'patents de la vida'. L'autora es proposa aprofundir en el seu impacte social, ecològic i sanitari, per tal d'avaluar la legalitat i legitimitat d'una qüestió que ha generat polèmica, tant en la comunitat científica i acadèmica, com dins de la mateixa societat civil.
A Loreto María García Moyano de la Universitat de Saragossa pel treball: "Constructo de un instrumento para cuantificar el compromiso professional en enfermería".
L'objectiu d'aquesta proposta és construir un instrument vàlid i fiable que quantifiqui el compromís dels professionals d'infermeria a Espanya. L'element essencial i definitori de la professió infermera és la cura (no en el sentit de sanar, sinó de cuidar). Però actualment aquesta només es concep en la seva dimensió tècnica i s'oblida la dimensió ètica, constituïda per elements com l'acompanyament, l'empatia o la confidencialitat. Quantificar el compromís o responsabilitat professional a infermeria serviria per veure quins factors ajuden a desenvolupar-lo, però també seria útil com a mesura preventiva de la síndrome burn out.
A l'equip encapçalat per Maite Cruz Piqueras de l'Escola Andalusa de Salut Pública pel treball "La no vacunación como punto de encuentro: analizando discursos para tender puentes".
Aquest treball vol posar en relleu la importància i justificació de la corrent argumental contrària a la vacunació dels infants, que sovint té molta menys visibilitat als mitjans de comunicació que no pas la corrent favorable. Els investigadors volen buscar eixos de diàleg i comprensió entre ambdues postures, des de l'exploració del punt de vista de pares i professionals contraris a la vacunació i d'infants no vacunats. Els objectius últims dels autors són elaborar un document de recomanacions per a institucions i professionals i generar reflexió i debat sobre el tema.
Equip investigador: Maite Cruz Piqueras (Escuela Andaluza de Salud Pública), Joaquín Hortal Carmona (Hospital de Alta Resolución de Guadix), Javier Padilla Bernáldez (Hospital Universitario Virgen de Valme) i Ainhoa Rodríguez de Cortázar (Escuela Andaluza de Salud Pública).
2014
A l'equip encapçalat per Priscila Giraldo de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) pel treball: "Comunicación y disculpa después de un error médico".
Tot i que actualment nombrosos estudis estan evidenciant l'impacte dels errors mèdics en els pacients, encara és incipient la investigació entorn a la comunicació després de que aquests es produeixin. Múltiples factors com ara la reputació social, la vergonya o simplement la falta de suport institucional o social, inhibeixen a molts professionals a l'hora de comunicar que ha passat després de cometre un error. El present treball pretén investigar aquests aspectes, així com analitzar les estratègies seguides en d'altres països i elaborar a continuació un seguit de recomanacions ètiques i legals per a un adequat programa de comunicació i disculpa als centres sanitaris espanyols.
Aquest treball d'investigació ha estat publicat a Gaceta Sanitaria com a article breu:
Giraldo P, et al. Análisis de las barreras y oportunidades legales-éticas de la comunicación y disculpa de errores asistenciales en España. Gac Sanit. 2015. http://dx.doi.org/10.1016/j.gaceta.2015.11.007
Podeu llegir-lo aquí
A Omar García Zabaleta de la Universitat del País Basc pel treball: "El concepto de autonomía del DSM 5: rasgos y posibles implicaciones de su modificación".
El present treball té per objectiu abordar la definició dels conceptes de salut i malaltia, d'allò considerat normal i el que es catalogat com a patològic, aspectes que han estat tradicionalment una tasca tan necessària com complicada per la psiquiatria. Des dels orígens de l'activitat mèdica han abundat els intents per esclarir la naturalesa d'ambdós conceptes i la frontera que els separa. De tota manera, encara avui es podria afirmar que cap d'aquests ha resultat del tot convincent.
A Jordi Cabòs Teixidó de la Universitat de Barcelona pel treball: "Epidemiologia de la Resiliència".
Aquesta investigació proposa una reflexió ètica al voltant de la creació de sentit davant de situacions difícils. D'aquesta manera, l'estudi pretén examinar el paper de les organitzacions i professionals assistencials a l'hora d'ajudar a crear sentit i resistir les circumstàncies de milions de ciutadans que en aquests moments pateixen els devastadors efectes de la crisi.
A Oriol Yuguero Torres de la Universitat de Lleida pel treball: "Estudio de la empatía de los médicos y enfermeras de Atención Primaria de la Región Sanitaria de Lleida y su relación con las variables clínica."
Aquest treball analitza el nivell d'empatia que els professionals assistencials de l'Atenció Primària de la Regió Sanitària de Lleida. Diversos estudis han relacionat el nivell d'empatia, capacitat que tenen els professionals de posar-se al lloc dels altres, amb una millor competència ètica.
Yuguero et al. BMC Family Practice (2017) 18:63
A Míriam de la Flor de l'Hospital Universitari Joan XXIII pel treball: "Programa de toma de decisiones compartida en el cáncer de mama con mastectomía. El derecho de la mujer a decidir".
El diagnòstic de càncer de mama comporta una situació de gran estrès. Amb aquest objectiu el present projecte proposa dissenyar una aplicació que, mitjançant un personatge simulat (un avatar), acompanyi a la dona en el possible recorregut virtual que faria en el procés de presa de decisió sobre les diferents possibilitats terapèutiques que se li ofereixen.
2013
A María Amparo Bodi Saera de l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) pel treball: "Descripción de las prácticas de limitación de la terapia de soporte vital en una UCI e impacto en la potencialidad de donación tras asistolia controlada".
El projecte pretén definir les bases per a la implantació d'un programa de donants en asistòlia controlada (DAC) a l'Hospital Universitari Joan XXIII. Per això s'ha dissenyat un estudi prospectiu encaminat a conèixer les circumstàncies actuals de la limitació del tractament de soport vital (LTSV) així com les característiques dels pacients als qui s'aplica.
A Noelia Igareda de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona pel treball: "El derecho a conocer los orígenes biológicos versus el anonimato en la donación de gametos".
L'objectiu de la investigació és estudiar de quina manera està garantit el dret a conèixer els orígens biològics en el nostre ordenament jurídic, i com es pot protegir aquest dret amb l'anonimat de gàmetes masculins i femenins en el camp de les tècniques de la reproducció assistida. Les tres línies d'investigació es resumeixen en:
- l'estudi de l'actual regulació legal dels drets ciutadans europeus en la legislació europea i en la Carta de la UE;
- analitzar les opinions dels ciutadans sobre el dret a conèixer els propis orígens, en el context de les noves formes de filiació nascudes gràcies a les tècniques de reproducció assistida
- identificar i analitzar els arguments a favor i en contra de l'anonimat dels donants de gàmetes en la literatura internacional i europea més recent des de la bioètica, el dret i la medicina.
A Elvira María Pértega de l'Hospital General Universitario Gregorio Marañón pel treball: "El uso de contenciones físicas en unidades pediátricas de psiquiatría: ¿una práctica clínica ética?"
L'ús de contencions físiques (CF) genera una constant controvèrsia i és un dels problemes no resolts de la psiquiatria institucional. Actualment s'està començant a considerar com un error i no un tractament. Aquest treball explora l'ús de les CF des de la perspectiva de l'error. Pretén establir les dimensions definitòries de la CF com error i les diferències entre aquest concepte i els de pràctica apropiada o mala praxis.
A Silvia Del Castillo Arrojo del Hospital Universitario de Fuenlabrada pel treball: "Manejo actual en España de los desfibriladores implantables en enfermos terminales y en el cuidado al final de la vida. ¿Se plantea la posibilidad de desactivación?"
Els desfibriladors automàtics implantables (DAI) han demostrat tenir una gran utilitat en la prevenció de la mort sobtada d'origen arrítmic. Tot i així, el seu ús ha plantejat una gran polèmica els últims anys. Els objectius d'aquest estudi és conèixer quina és la situació actual en el centres que implanten i realitzen el seguiment de desfibriladors a Espanya en pacients en situació terminal o amb mala qualitat de vida. La investigació es centra en buscar si existeix un protocol establert en la gestió dels DAI en situacions terminals, si es realitza o s'informa als pacients de la possibilitat de desactivar les teràpies de xoc elèctric i qui ho decideix, entre d'altres qüestions.
2012
A l'equip encapçalat per Germán Diestre del Centre Sociosanitari Alabada pel treball: Implementación de la Planificación Anticipada de Decisiones en el Centre Sociosanitari Albada: Estudio Cualitativo.
L'objectiu principal d'aquest projecte es conèixer les percepcions i aptituds de pacients/ representants, famílies i professionals de l'Abada Centre Sociosanitari en relació a la Planificació Anticipada de les Decisions (PAD) i contrastar-les amb el model assistencial del Centre en l'Atenció al Final de la Vida.
S'espera evidenciar que la implementació de la PAD pot implicar una major satisfacció per als pacients, els seus familiars i els professionals, i una millora significativa de la qualitat assistencial al final de la vida. D'altre banda, s'espera obtenir un coneixement dels processos des de la visió dels agents implicats, que ajudi a fomentar línies de millora en el model assistencial i que permeti la definició de nous indicadors i criteris d'avaluació.
A Rosa María Medina i Sandra Fernández de la Facultat de Medicina de la Universidad de Granada pel treball: La tríada equipos médicos-familiares-pacientes en estados de intersexualidad. El caso español.
El projecte es proposa desenvolupar un estudi exploratori sobre la relació equip professional- famílies- pacients en el context de l'Estat Espanyol davant dels casos d'intersexualitat en menors d'edat. Per aconseguir-ho, primer es delimitarà el problema, les tècniques i els professionals que interactuaran amb la triada mencionada. Després s'analitzarà com actua aquesta triada en la relació que estableix el/la pacient amb el seu cos i identitat. Finalment, es valoraran els resultats obtinguts per a una millor comprensió del Consentiment Informat en casos d'intersexualitat.
A Iván Ortega i David Rodríguez Arias del Instituto de Filosofía del Consejo Superior de Investigaciones Científicas pel treball: "Organ Donation in Spanish Emergency Ambulance Services (ODISEAS)".
Els objectius d'aquest projecte són, d'una banda, explorar les opinions de les parts implicades i identificar els problemes ètics plantejats pels protocols de donació a cor parat actius i per la inexistència de programes de Reanimació Cardiopulmonar paral•lels. D'altra banda, fomentar una deliberació ètica d'aquests conflictes on participen les parts implicades. Finalment, proposar un maneig de la parada cardíaca extrahospitalària que faci compatibles els protocols esmentats i els programes futurs de Reanimació Cardiopulmonar. Amb aquest estudi es pretén incidir en el funcionament dels Serveis d'Emergències Mèdiques d'Espanya i en tots aquells que segueixin el model espanyol.
A Michelle Piperberg de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona pel treball: Sobre la "persona". Aproximación a las discusiones en torno al final de la vida.
Aquest projecte té diversos objectius: Primer, definir el concepte de "persona" en el marc de la bioètica occidental, per a, després, analitzar els arguments i postures liberals als debats sobre el procés de morir. També pretén abordar les implicacions del concepte "persona" en l'àmbit pràctic i el seu vincle amb la presa de decisions al final de la vida. Finalment, i sempre en relació a les discussions sobre el procés de morir, tracta qüestions com el dualisme (cos- persona) o la distinció entre "mort biogràfica" o de la persona i "mort biològica" o de l'organisme.
2011
A Magí Farré Albaladejo i Astrid Hernández, de la Fundació IMIM, pel treball: "Información de placebo en los ensayos clínicos y su influencia en la decisión de los participantes".
Aquest projecte consta de dues parts. La primera es basa en la revisió de com s'explica el placebo en les fulles d'informació i consentiment dels assaigs clínics reals presentats al CEIC-Parc de Salut Mar. La segona pretén conèixer si la quantitat d'informació sobre placebo oferta a les fulles d'informació als pacients influirà en la decisió de participar en una situació simulada d'un assaig clínic.
A Marta Roca i Escoda de l' Institut de Dret i Tecnologia - UAB pel treball: La gestació per substitució. Anàlisi d'un fenomen actual.
L'objectiu principal d'aquest projecte és identificar les diferents preses de posició que emanen dels discursos jurídic-legislatius d'aquest fenòmen. És volen contrastar les diferents visions amb la posició que adopten les parelles formades per dos homes que veuen en aquestes tècniques un accés legítim a la paternitat, argumentant que és una qüestió de justícia social.
2010
L'objectiu principal del projecte és elaborar una guia informativa i orientativa del procés en el qual i a través del qual els tutors o guardadors de fet de persones sense capacitat o sense plena capacitat de decisió decideixen si la persona de la qual tenen cura participa o no en un estudi clínic.
A l'equip encapçalat per Montserrat Guillaumet de l'Escola Universitària d'Infermeria Sant Pau pel treball: L'experiència de ser cuidat en un hospital. Perspectiva des del client immigrat econòmic extracomunitari.
Aquest estudi neix davant la inquietud i la preocupació per explorar, conèixer i comprendre, en el nostre context, l'experiència viscuda, pels immigrants, de ser cuidats per Infermeria en una unitat d'hospitalització de diferents hospitals universitaris catalans. El projecte va dirigit a les persones immigrants per causes econòmiques i/o polítiques, d'origen extracomunitari.
Com a metodologia es planteja la realització d'entrevistes en profunditat i l'anàlisi hermenèutic de les narratives que se'n generin.
Aquest projecte té com a objectius:
- conèixer les opinions i les estratègies que utilitzen els professionals de la salut mental per a preservar la confidencialitat de la informació en una història clínica informatitzada.
- realitzar propostes que puguin conciliar els aspectes comuns de les històries clíniques informatitzades amb el dret a preservar la confidencialitat sobre algunes informacions dels pacients.
A l'equip encapçalat per José Luís Villanueva en un estudi multicèntric entre cinc hospitals de Madrid pel treball: Ventilación mecánica, gastrostomía percutánea y toma de decisiones en pacientes con ELA: encuesta sobre la opinión de los pacientes, familiares y médicos.
L'objectiu d'aquest projecte és avaluar la utilitat de la planificació anticipada de l'atenció en el maneig de pacients amb Esclerosis Lateral Amiotròfica. En particular, es pretenen valorar las diferències en la percepció entre els diferents actors en el procés de salut (metges, familiar-cuidador principal i pacient).
2009
La medicina ha desenvolupat tècniques que possibiliten sotmetre als embrions a una prova genètica preventiva, per evitar el risc de transmissió de malalties hereditàries. D'una intervenció correctora podria passar-se a una intervenció perfeccionadora, per millorar la memòria, la musculatura, l'alçada o la selecció genètica del sexe. Això obliga a plantejar si són justificables les modificacions genètiques als esportistes per ampliar les seves habilitats físiques.
L'objectiu d'aquest projecte és crear una plataforma tecnològica sobre les voluntats anticipades a nivell mundial. Aquest treball es materialitzarà en una aplicació de software basada en una web que permeti la integració de diferents desenvolupaments individuals i l'ús d'eines web 2.0.
Aquest treball pretén explorar quins són els aspectes positius i negatius del procés d'informar a un menor hospitalitzat i quina percepció té el nen d'aquest procés. Els objectius del projecte són:
- determinar els factors que faciliten o impedeixen el procés d'informar al nen i a la seva família dins del context sanitari.
- compensar la percepció del nen de la informació subministrada des del punt de vista de l'ètica sanitària.
2008
A l'equip encapçalat per Araceli Teixidó de l'Hospital St. Jaume de Calella pel treball: Demència i principi d'autonomia. Anàlisi qualitativa del procés d'informació diagnòstica en pacients amb demència a la Corporació de Salut del Maresme i la Selva: s'ha d'incloure el malalt dement en el procés d'informació de la seva malaltia?
Aquest treball parteix de la percepció que té el personal mèdic sobre els malalts amb demència. Una vegada diagnosticats, sol canviar la seva consideració i el vincle existent entre aquests malalts. Per discernir si aquesta percepció s'ajusta a la realitat, el treball vol conèixer si els metges es plantegen o no un procés d'informació del diagnòstic amb els malalts de demència, tal i com es fa en altres malalties també greus, o si es dirigeixen exclusivament a les famílies. A més a més d'aquest plantejament, la recerca s'interessa també per les posicions dels familiars i d'alguns malalts.
L'objectiu final és esbrinar el grau d'autonomia que es concedeix al malalt durant tot el procés i si aquest es dóna en funció del seu grau de capacitat real o se li suposa nul a causa del seu diagnòstic.
Als investigadors Mª Luisa Martínez, Margarita García i Valentín Navarro de l'Institut Català d'Oncologia, Hospital Duran i Reynals de Barcelona pel treball: Donació de mostres de teixit per investigació: percepcions i disponibilitat entre malalts oncològics.
El coneixement del càncer està creixent exponencialment degut al coneixement del genoma humà i a les avantatges que el desenvolupament tecnològic està oferint a la ciència. Aquest desenvolupament científic depèn de la disponibilitat de mostres humanes tumorals i d'un altre tipus. L'obtenció d'aquestes s'ha convertit en una prioritat.
El treball becat pretén explorar la percepció i disponibilitat dels malalts oncològics respecte a la donació de mostres per recerca i per emmagatzemar-les. Com a objectius secundaris, vol també identificar les percepcions dels malalts oncològics sobre recerca amb mostres humanes, identificar factors associats a la disponibilitat per a la donació i elaborar i validar el qüestionari per l'avaluació de les variables de l'estudi.
A Asaf Grauer Rodoy del Departament de Dret Penal de la Universitat de València pel treball: Problemes jurídics dels biobancs.
La recent entrada en vigor de la Llei 14/2007 ha suposat el primer reconeixement del fenomen biobancari des del nostre ordenament positiu. Tot i això, la regulació existent dista molt de satisfer tots els dubtes que s'han anat suscitant amb la pràctica.
El projecte becat pretén elaborar un estudi dogmàtic que expliqui de forma satisfactòria la realitat jurídica i els usos dels biobancs a la societat moderna. Per això es proposa analitzar diferents temes que la legislació ha obviat per poder elaborar un cos dogmàtic coherent per l'estatut jurídic dels biobancs.
A l'equip encapçalat per Pablo Hernando de la Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell pel treball: Validación de la escala MacCAT-T: herramienta para evaluar la capacidad en la toma de decisiones sanitarias.
El principal objectiu d'aquest projecte és validar, adaptar i traduir el MacCAT-T en castellà. El MacCAT-T és una eina que explora les habilitats d'elecció, comprensió, raonament i apreciació per consentir un tractament mèdic. Als Estats Units és una eina que s'agafa com a referent als entorns legals però a Espanya encara no existeixen protocols d'avaluació de la capacitat i una eina de les característiques del MacCAT és una part essencial.
El treball becat es proposa a més a més d'adaptar el MacCAT-T, observar la seva correlació amb el MEC (Mini-Examen Cognitiu), analitzar els resultats de MacCAT en quatre grups de pacients i valorar la seva facilitat d'ús.
2007
A Ernest Güell Pérez i Antonio Pasqual López de l'Institut de Recerca de l' Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau de Barcelona pel treball: Descripció de les característiques dels pacients ingressats a una unitat de cures pal·liatives que verbalitzen desitjos de mort o demanda d'eutanàsia.
A Asunción Esteve del Centre for Innovation Law & Policy de la Universitat de Toronto pel treball: Patentes sobre los resultados de la investigación con células madre.
A l'equip investigador encapçalat per Juan Carlos Siurana del Departament de Filosofia del Dret de la Universitat de València pel treball: Problemas éticos en la comunicación con los pacientes inmigrantes infecciosos de larga duración y con tratamientos paliativos en el Hospital Doctor Moliner de Portacoeli, Valencia.
2006
A l'equip investigador encapçalat per Montse Esquerda i Aresté de la Universitat de Lleida pel treball: Escala de competència del menor de Lleida.
A María Jesús Gómez Ramos i María del Carmen Sánchez Álvarez de l'Hospital General Reina Sofía de Múrcia pel treball: Escala pronóstica de la negación del ingreso en UCI como forma de LET (EPNIL).
A Glòria Miró Andreu, de l'Hospital de Mataró del Consorci Sanitari del Maresme pel treball: Factores asociados al conocimiento y realización de documentos de voluntades anticipadas en enfermos con patología neurodegenerativa.
2005
A Antonio Casado da Rocha del Departament de Filosofia dels Valors i Antropologia Social de la Universitat del País Basc pel treball: Aproximación filosófica a la enfermedad de Huntington: diseño de un marco ético para investigaciones en genética molecular.
Jordi Vallverdú i Segura, Professor Associat del Departament de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona pel treball: Las fronteras del lenguaje bioético: un nuevo pensar.
A l'equip investigador encapçalat per Juan Antonio Barcia Albacar de l'Hospital General Universitari de València pel treball: Tratamiento integral del paciente con tumor cerebral. Comunicación y toma de decisiones como elementos clave en la promoción del bienestar
2004
Tomeu Adrover, José Luís Luján, Gemma Revuelta i David de Semir de la Universitat de les Illes Balears y el Observatori de la Comunicació Científica pel projecte: Cèl·lules mare, la petjada mediàtica. La comunicació social i la generació de debat sobre les cèl·lules troncals a la premsa espanyola.
Jordi Vallverdú, Professor del Departament de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona pel projecte: e-Biotecnologia: simbiosi de valors.
Treball ampliat publicat l'any 2009: Vallverdú, J. Bioética computacional: [e-biotecnología : simbiosis de valores]. Editorial: Fondo de Cultura Económica de España, S.L 220 p. ISBN 978-84-375-0623-4
Lidia Casanueva, Pedro Ruiz, Juan Ignacio Sánchez i José Carlos Mingote de la Unitat de Cures Pal·liatives del Hospital 12 de Octubre de Madrid pel projecte: Impacto de un programa de mejora en la atención a los niños y sus familias en el proceso de morir en una Unidad de Cuidados Intensivos Pediátricos.
2003
Mª Pilar Loncán, Joan Carles Rovira i Olga Sabartés de la Fundació Residència Sta. Susanna, Caldes de Montbui, la Fundació Hospital Sant Jaume de Manlleu i la Fundació Sociosanitària de Manresa, pel seu projecte: Promoció de la presa de decisions de la gent gran en relació a la seva salut.
To María Angeles Rubio Gil of the Juridical and Social Sciences Department at the Universidad Rey Juan Carlos, Madrid, for her project: Responsabilidad ética en la información en materia contraceptiva en España: teoría y práctica social (Ethical responsibility in informing about contraceptive material in Spain: social theory and practice).
2002
Juan Mª Sánchez Segura, com a investigador principal de l'equip assistencial del Servei de Medicina Intensiva de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona pel projecte: Conocimiento de la ley de voluntades anticipadas para enfermos y familiares atendidos en un servicio de medicina intensiva en el año y medio de su publicación.
María Julia Bertomeu, María Graciela de Ortúzar i Susana Sommer, del Centre d'Investigacions Filosòfiques de la Universidad Nacional de la Plata d'Argentina, pel projecte Justicia en salud: genética y derechos reproductivos
Oriol Mir, professor del Departament de Dret Administratiu i Dret Processal de la Universitat de Barcelona, pel projecte: Productes transgènics: riscos jurídicament controlats?
2001
To the researchers Ana Sánchez Urrutia, Mónica Navarro, Andrés Navarro and Ana Sanz of the Bioethics and Law Observatory of the Parc Científic at the University of Barcelona for the project: Estudio de la tarjeta sanitaria. Incidencia sobre el derecho a la intimidad de las personas y la protección de los datos personales (Study of the Spanish health card. Its effect on the individual's right to privacy and the protection of personal information).
José Javier Barbero, psicòleg de l'equip de suport d'atenció domiciliària de l'àrea 4 d'Atenció Primària de l' INSALUD pel projecte: Influencia de un Curso de Formación en Bioética en la detección y categorización de problemas éticos en un Equipo de Soporte de Atención Domiciliaria que atiende a enfermos terminales y a sus familias con una filosofía y una metodología de Cuidados Paliativos.
2000
Lluís Cabré, investigador principal d'un equip multicèntric que desenvolupa el projecte: Estudio de la evolución, pronóstico y resultado de los pacientes afectos de fracaso multiorgánico ingresados en los servicios de medicina intensiva.
Salvador Quintana, Roser Font, Imma Sandalinas i Margarida Mañas del Comitè d'Ètica Assistencial, Hospital Mútua de Terrassa, pel projecte: Elaboració i instauració de la Guia per al correcte ús de les Ordres de No Reanimació en un centre d'aguts i la seva posterior avaluació.
Anna Falcó, Joaquín Tomás, Ferran Rega i Isabel Pera, de la Escola d'Infermeria Gimbernat de Sant Cugat del Vallès, Barcelona pel treball: Estudi sobre la influència de la metodologia docent de les assignatures d'Ètica i Legislació en Infermeria i de Bioètica, en els estudiants de la Diplomatura Universitària en Infermeria, en relació a la integració dels valors propis de la professió infermera.