Premiats de les beques d'investigació

Premiats

2022

Equip liderat per Juan Francisco Roldán de la Fundació de Recerca Sant Joan de Déu

Estudi multicèntric descriptiu que parteix de les dificultats per part dels professionals sanitaris de mantenir la dignitat en la pràctica clínica. Davant el fet que en literatura científica espanyola no existeixen eines quantitatives aplicables per a mesurar la dignitat de la cura que es dona als pacients hospitalitzats, es vol traduir el document “Inpatient Dignity Scale (IPDS)” que s’encarrega d’avaluar-ho.

 

Els objectius del treball passen per validar la versió espanyola del mencionat qüestionari, oferint una traducció i adaptació cultural, analitzant-ne la fiabilitat en termes de consistència interna i estabilitat temporal, i, per últim, avaluant si es tracta d’una eina que gaudeixi de la mateixa fiabilitat que l’original.

Equip liderat per Núria Masnou de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta

Projecte que parteix de la hipòtesi de l’existència de reticències del personal sanitari a l’hora de respectar l’autonomia del pacient en el procés de final de vida. Sorgeixen dubtes i dificultats per a trobar un equilibri entre el que tradicionalment s’ha considerat el deure mèdic de preservar la vida i el principi d’autonomia quan el pacient decideix posar-hi fi, sol·licitant ajuda per a morir.

 

En aquest context, l’objectiu del projecte consisteix en oferir una primera imatge conjunta de l’experiència dels professionals sanitaris que han intervingut a Catalunya durant aquests inicis de l’aplicació de la LORE, per tal d’extreure un aprenentatge i propostes de millora.

M. Esperança Ginebra, Elena Louroba i Joan Escarrabill de la Universitat de Barcelona

Treball que parteix d’una anàlisi bibliogràfica per a contrastar els conceptes jurídics i sanitaris respecte el consentiment informat i la presa de decisions compartides, a fi de dilucidar els paràmetres coincidents, las interseccions i las perspectives diferents. Es plateja validar les categories jurídiques a partir de l’experiència obtinguda tant de part de pacients com de professionals sanitaris.

 

A través del coneixement obtingut, es proposa elaborar propostes de millora en la legislació vigent i dels document de consentiment informat que s’utilitzen en la pràctica sanitària, per a ajustar-los al context legal i sociosanitari actual. Per últim, oferirà una sessió formativa per a transferir els resultats finals.

Adrián Villalba i Miguel Moreno de la Universitat de Granada

Els creixents descobriments en enginyeria genètica han revelat que es poden diferenciar cèl·lules sexuals (Gàmetes artificials) a partir de cèl·lules mare humanes, perquè aquestes no tenen identitat definida. Els gàmetes artificials ofereixen un ampli ventall de possibilitats, des de curar la infertilitat, fins a permetre la reproducció entre parelles del mateix sexe, persones fora de l’edat reproductiva o l’autoreproducció.

 

Aquets treball es proposa establir un marc bioètic normatiu basat en el principi d’autonomia per a ajudar a determinar quines situacions serien acceptades i quines no en reproducció assistida. A més a més, el projecte vol oferir eines per tal d’avaluar la normativitat de pràctiques relacionades amb els gàmetes artificials i futures tècniques de reproducció.

Mar Vallès, Iris Parra i Ramón Ortega de la Universitat de Granada

En el debat bioètic sobre la prestació d’ajuda a morir intervenen diversos col·lectius amb punts de vista variats. Molt sovint, però, es troba a faltar en aquest debat les veus d’aquelles persones que sol·liciten l’ajuda, explicant el seu procés de malaltia o sofriment i les motivacions que els porten a demanar aquesta prestació.

 

Per donar resposta a aquesta necessitat, el projecte pretén aportar coneixement des dels testimonis i vivències de les persones que protagonitzen el context de final de vida, amb l’objectiu de millorar les polítiques públiques, l’atenció sanitària i la comprensió social d’aquesta ajuda.

Equip liderat per Jaime Fons de la Fundació pel Foment de la Recerca Sanitaria i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (FISABIO)

La donació de mostres biològiques amb finalitats de recerca presenta diversos reptes ètics com la participació passiva de la persona donant en la investigació, l’ús predominant de models de consentiment amplis, la falta d’informació sobre l’ús de les mostres o l’escassa comunicació entre donants i equips de recerca.

 

Amb aquest projecte es vol cocrear i pilotar un portal digital del donant que pugui donar resposta a tals reptes i a altres demandes dels donants. A través d’aquesta eina els donants podran prendre decisions a temps real sobre el seu consentiment informat i saber en quins estudis s’estan emprant les seves mostres, fomentant el compliment dels principis ètics d’autonomia i justícia.

2021

María del Mar Cabezas de la Universitat de Salamanca

El propòsit d'aquest treball és abordar i aprofundir en el debat bioètic relacionat amb la infància, per tractar els dilemes, reptes i paradoxes que sorgeixen quan ens preguntem què mereix un menor en termes de justícia i salut psico-social.

 

Per a fer-ho, es planteja l'objectiu de, per un costat, elaborar un pla teòric i analític per identificar les qüestions ètiques específiques de la infància, i , per l'altre, proposa una nova forma d'atenció a casos concrets relacionats amb la salut psico-social dels menors, tals com l'obesitat infantil, la depressió o l'exclusió social.

Equip liderat per Montserrat Puig de la Universitat de Barcelona

Aquest projecte investiga quina ha estat l'impacte de la pandèmia al sistema emocional, en la salut i la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual (pluridiscapacitat) usuàries de les residències a Catalunya, treballadors i familiars. L'objectiu és mostrar a l'administració pública i als principals responsables, què ha passat a les residències des de l'inici de la pandèmia fins a la finalització de la vacunació (març 2021) i les seves conseqüències, per reflexionar sobre quin és el model assistencial més adequat per aquestes situacions.

 

Equip de recerca format per: Montserrat Puig, Antonio Rafael Moreno, Gemma Pérez, Montserrat Roca, Maria Teresa Lluch, Teresa Nicloás, Miguel Angel Hidalgo, Juan Francisco Roldán, Marta Prats, Zaida Palmira Agüera, Mª Aurelia Sanchez, Mª Carmen Moreno i Xavier Domènech

Equip liderat per Rosauro Varo de ISGlobal

Amb la finalitat d'entendre específicament a què ens referim quan parlem de violència estructural en el context de la colonització, la salut i la bioètica, aquest projecte es proposa contextualitzar i definir conceptes com "racisme" i "colonització" en relació amb els principis bàsics de la bioètica i l'ètica aplicada a la medicina. També es vol oferir la visió dels professionals de la salut a Àfrica, tant per part dels expatriats com pels nacionals, respecte la ideologia racista del colonialisme.

 

Equip de recerca format per: Rosauro Varo, Antonio Varo i Quique Bassat.

 

Jon Rueda i Ivar Allan Rodríguez de la Universitat de Granada

La Gen-ètica Experimental consisteix en aplicar metodologies empíriques i experimentals per l'estudi dels factors filosòfics i psicològics que influeixen en les avaluacions morals que la població fa sobre les tecnologies gentètiques i genòmiques emergents. A través d'experiments controlats, la finalitat d'aquest projecte és generar coneixement empíric, filosòfic  i psicològic sobre el què, el com i el perquè de les avaluacions morals legals d'aquestes tecnologies.

Núria Vallès, de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Júlia Pareto, de la Universitat de Barcelona/Institut de robòtica i Informàtica Industrial, CSIC-UPC

L'objectiu d'aquest projecte és garantir un ús, governança i escrutini ètic en la introducció de sistemes d'Intel·ligència Artificial (IA) al sector de la salut, per poder aprofitar els beneficis d'aquesta tecnologia i minimitzar els riscs. Amb aquest punt de partida, es proposa desenvolupar un marc ètic que acompanyi la introducció de sistemes de IA en campanyes de salut pública, que garanteixin una IA al serveix del bé comú i la cobertura universal de la salut.

Equip liderat per Pau Miquel de la Fundació per a la Recerca Sant Joan de Déu

Són diversos estudis els que posen de manifest la falta d'investigació en cures pal·liatives pediàtriques a escala internacional. Amb tal premissa, aquest projecte vol determinar els principals aspectes ètics implicats en l'atenció a través de la narrativa clínica dels professionals: comparant les diverses perspectives ètiques dels professionals davant la mort d'un pacient; la caracterització moral dels pacients i el seu entorn (família i personal assistencial); l'anàlisi del relat de la presa de decisions; i l'avaluació de l'impacte pedagògic del correu de comiat, una eina per a informar de la mort d'un pacient als professionals involucrats en el seu tractament i cura.

 

Equip de recerca format per: Pau Miquel, Ignasi Clemente, Balma Soraya Hernández, Lucía Navarro, Lucía Peñarrubia i Daniel Toro.

2020

Jordi Muñoz de la Universitat de Barcelona

Partint de les democràcies avançades, l'objectiu d'aquest projecte és identificar la naturalesa dels dilemes que planteja la pandèmia i analitzar empíricament les preferències de la ciutadania respecte d'aquests dilemes. A partir de quatre dilemes (governança de la pandèmia, llibertat individual, economia i la pandèmia com problema global) es volen plantejar una sèrie d'experiments d'enquestes que permetin identificar quines són les prioritats de la ciutadania en aquest respecte.

Equip investigador format per Joaquín Hortal vocal del Comité de Ética Asistencial Granada Nordeste, Maite Cruz de la Escuela Andaluza de Salud Pública i Javier Padilla metge de família i comunitat al Servicio Madrileño de Salud

En aquest estudi es volen analitzar els arguments i justificacions de col·lectius reticents a la vacunació pel que fa a una futura vacuna per la COVID-19 en població general, així com de la grip entre els professionals sanitaris. En aquest sentit es vol aprofundir en la reflexió i el debat sobre ètica i salut pública aplicada a la no vacunació permetent la interacció entre els professionals i experts a través d'un fòrum de debat.

 

En Joaquín, la Maite i en Javier són tots tres membres de ESPACyOS.

 

Equip liderat per Andrea Rodríguez-Prat de la Universitat Internacional de Catalunya

Donada la situació d'emergència sanitària per la COVID-19, moltes persones han mort soles en aïllament. En aquest sentit, l'objectiu d'aquest projecte consisteix a explorar la vivència de supervivents amb COVID-19 davant l'amenaça de morir en situació d'aïllament, analitzant la dimensió ètica d'aquestes experiències.

Josefina Goberna de la Universitat de Barcelona

El projecte es proposa aprofundir en el coneixement de les diverses formes de vulnerabilitat, violència i pèrdua de drets, que les dones gestants experimenten en el marc de la pandèmia. Amb aquest objectiu, es vol desenvolupar un programa formatiu per tal de promoure una millor capacitació de les llevadores i altres professionals sanitaris per l'atenció respectuosa a les dones en aquest nou escenari.

 

Rebeca Pardo de la Universitat Internacional de Catalunya i Montse Morcate de la Universitat de Barcelona

L'objectiu d'aquest projecte consisteix a identificar les diferents implicacions bioètiques en la representació fotogràfica de la pandèmia en els mitjans de comunicació i així detectar les narratives fotogràfiques especifiques de la pandèmia, tant per professionals com per la ciutadania i les imatges que es comparteixen per internet.

 

Equip liderat per Anna Falcó i Loris Bonetti, format per investigadors de la Universitat de Barcelona, la University of Applied Sciences and Arts of Southern Switzerland i la Universitá degli Studi di Milano

Aquest estudi es planteja conèixer la problemàtica ètica en l'atenció i la cura del pacient crític durant la crisi de la COVID-19 pel que fa la perspectiva dels professionals de les UCI. Per fer-ho els investigadors es proposen explorar els valors i principis ètics que es prioritzen en la presa de decisions en l'atenció del pacient crític, amb la finalitat de proporcionar millores per tal de disminuir el risc de conflictes ètics en situacions de crisi sanitària o pandèmia.

Equip encapçalat per Laura Martínez de la Fundació de Recerca Sant Joan de Déu

En el marc de la crisi sanitària derivada de la pandèmia per la COVID-19, aquest treball es marca el propòsit d'analitzar l'observança dels principis i recomanacions ètiques fetes per part del CEIm (Comitè d'Ètica d'Investigació amb medicaments) en les avaluacions realitzades dels protocols  presentats en el context de la pandèmia, a fi de comprendre els discursos i pràctiques dels investigadors en relació amb els requeriments ètics de les investigacions sobre el coronavirus.

 

Belén Jiménez, de la Universitat Oberta de Catalunya, i Ignacio Brescó, de l'Aalborg University

L'aparició dels anomenats griefbots que ens permeten seguir xatejant amb alguna persona que ens hagi deixat, o els xatbots que s'usen perquè persones en cures pal·liatives puguin afrontar la mort, planteja moltes qüestions ètiques sobre la nostra relació amb la tecnologia. L'objectiu d'aquest projecte és explorar-les, connectant-les amb la nova tendència en psicologia clínica que subratlla la importància d'afirmar els "llaços continus" (continuing bonds) amb la persona morta.

home_agenda

home_training

home_publications

home_grants_and_awards