Premiats de les beques d'investigació

Premiats

2021

María del Mar Cabezas de la Universitat de Salamanca

El propòsit d'aquest treball és abordar i aprofundir en el debat bioètic relacionat amb la infància, per tractar els dilemes, reptes i paradoxes que sorgeixen quan ens preguntem què mereix un menor en termes de justícia i salut psico-social.

 

Per a fer-ho, es planteja l'objectiu de, per un costat, elaborar un pla teòric i analític per identificar les qüestions ètiques específiques de la infància, i , per l'altre, proposa una nova forma d'atenció a casos concrets relacionats amb la salut psico-social dels menors, tals com l'obesitat infantil, la depressió o l'exclusió social.

Equip liderat per Montserrat Puig de la Universitat de Barcelona

Aquest projecte investiga quina ha estat l'impacte de la pandèmia al sistema emocional, en la salut i la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual (pluridiscapacitat) usuàries de les residències a Catalunya, treballadors i familiars. L'objectiu és mostrar a l'administració pública i als principals responsables, què ha passat a les residències des de l'inici de la pandèmia fins a la finalització de la vacunació (març 2021) i les seves conseqüències, per reflexionar sobre quin és el model assistencial més adequat per aquestes situacions.

 

Equip de recerca format per: Montserrat Puig, Antonio Rafael Moreno, Gemma Pérez, Montserrat Roca, Maria Teresa Lluch, Teresa Nicloás, Miguel Angel Hidalgo, Juan Francisco Roldán, Marta Prats, Zaida Palmira Agüera, Mª Aurelia Sanchez, Mª Carmen Moreno i Xavier Domènech

Equip liderat per Rosauro Varo de ISGlobal

Amb la finalitat d'entendre específicament a què ens referim quan parlem de violència estructural en el context de la colonització, la salut i la bioètica, aquest projecte es proposa contextualitzar i definir conceptes com "racisme" i "colonització" en relació amb els principis bàsics de la bioètica i l'ètica aplicada a la medicina. També es vol oferir la visió dels professionals de la salut a Àfrica, tant per part dels expatriats com pels nacionals, respecte la ideologia racista del colonialisme.

 

Equip de recerca format per: Rosauro Varo, Antonio Varo i Quique Bassat.

Jon Rueda i Ivar Allan Rodríguez de la Universitat de Granada

La Gen-ètica Experimental consisteix en aplicar metodologies empíriques i experimentals per l'estudi dels factors filosòfics i psicològics que influeixen en les avaluacions morals que la població fa sobre les tecnologies gentètiques i genòmiques emergents. A través d'experiments controlats, la finalitat d'aquest projecte és generar coneixement empíric, filosòfic  i psicològic sobre el què, el com i el perquè de les avaluacions morals legals d'aquestes tecnologies.

Núria Vallès, de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Júlia Pareto, de la Universitat de Barcelona/Institut de robòtica i Informàtica Industrial, CSIC-UPC

L'objectiu d'aquest projecte és garantir un ús, governança i escrutini ètic en la introducció de sistemes d'Intel·ligència Artificial (IA) al sector de la salut, per poder aprofitar els beneficis d'aquesta tecnologia i minimitzar els riscs. Amb aquest punt de partida, es proposa desenvolupar un marc ètic que acompanyi la introducció de sistemes de IA en campanyes de salut pública, que garanteixin una IA al serveix del bé comú i la cobertura universal de la salut.

Equip liderat per Pau Miquel de la Fundació per a la Recerca Sant Joan de Déu

Són diversos estudis els que posen de manifest la falta d'investigació en cures pal·liatives pediàtriques a escala internacional. Amb tal premissa, aquest projecte vol determinar els principals aspectes ètics implicats en l'atenció a través de la narrativa clínica dels professionals: comparant les diverses perspectives ètiques dels professionals davant la mort d'un pacient; la caracterització moral dels pacients i el seu entorn (família i personal assistencial); l'anàlisi del relat de la presa de decisions; i l'avaluació de l'impacte pedagògic del correu de comiat, una eina per a informar de la mort d'un pacient als professionals involucrats en el seu tractament i cura.

 

Equip de recerca format per: Pau Miquel, Ignasi Clemente, Balma Soraya Hernández, Lucía Navarro, Lucía Peñarrubia i Daniel Toro.

2020

Jordi Muñoz de la Universitat de Barcelona

Partint de les democràcies avançades, l'objectiu d'aquest projecte és identificar la naturalesa dels dilemes que planteja la pandèmia i analitzar empíricament les preferències de la ciutadania respecte d'aquests dilemes. A partir de quatre dilemes (governança de la pandèmia, llibertat individual, economia i la pandèmia com problema global) es volen plantejar una sèrie d'experiments d'enquestes que permetin identificar quines són les prioritats de la ciutadania en aquest respecte.

Equip investigador format per Joaquín Hortal vocal del Comité de Ética Asistencial Granada Nordeste, Maite Cruz de la Escuela Andaluza de Salud Pública i Javier Padilla metge de família i comunitat al Servicio Madrileño de Salud

En aquest estudi es volen analitzar els arguments i justificacions de col·lectius reticents a la vacunació pel que fa a una futura vacuna per la COVID-19 en població general, així com de la grip entre els professionals sanitaris. En aquest sentit es vol aprofundir en la reflexió i el debat sobre ètica i salut pública aplicada a la no vacunació permetent la interacció entre els professionals i experts a través d'un fòrum de debat.

 

En Joaquín, la Maite i en Javier són tots tres membres de ESPACyOS.

Equip liderat per Andrea Rodríguez-Prat de la Universitat Internacional de Catalunya

Donada la situació d'emergència sanitària per la COVID-19, moltes persones han mort soles en aïllament. En aquest sentit, l'objectiu d'aquest projecte consisteix a explorar la vivència de supervivents amb COVID-19 davant l'amenaça de morir en situació d'aïllament, analitzant la dimensió ètica d'aquestes experiències.

Josefina Goberna de la Universitat de Barcelona

El projecte es proposa aprofundir en el coneixement de les diverses formes de vulnerabilitat, violència i pèrdua de drets, que les dones gestants experimenten en el marc de la pandèmia. Amb aquest objectiu, es vol desenvolupar un programa formatiu per tal de promoure una millor capacitació de les llevadores i altres professionals sanitaris per l'atenció respectuosa a les dones en aquest nou escenari.

 

Rebeca Pardo de la Universitat Internacional de Catalunya i Montse Morcate de la Universitat de Barcelona

L'objectiu d'aquest projecte consisteix a identificar les diferents implicacions bioètiques en la representació fotogràfica de la pandèmia en els mitjans de comunicació i així detectar les narratives fotogràfiques especifiques de la pandèmia, tant per professionals com per la ciutadania i les imatges que es comparteixen per internet.

Equip liderat per Anna Falcó i Loris Bonetti, format per investigadors de la Universitat de Barcelona, la University of Applied Sciences and Arts of Southern Switzerland i la Universitá degli Studi di Milano

Aquest estudi es planteja conèixer la problemàtica ètica en l'atenció i la cura del pacient crític durant la crisi de la COVID-19 pel que fa la perspectiva dels professionals de les UCI. Per fer-ho els investigadors es proposen explorar els valors i principis ètics que es prioritzen en la presa de decisions en l'atenció del pacient crític, amb la finalitat de proporcionar millores per tal de disminuir el risc de conflictes ètics en situacions de crisi sanitària o pandèmia.

Equip encapçalat per Laura Martínez de la Fundació de Recerca Sant Joan de Déu

En el marc de la crisi sanitària derivada de la pandèmia per la COVID-19, aquest treball es marca el propòsit d'analitzar l'observança dels principis i recomanacions ètiques fetes per part del CEIm (Comitè d'Ètica d'Investigació amb medicaments) en les avaluacions realitzades dels protocols  presentats en el context de la pandèmia, a fi de comprendre els discursos i pràctiques dels investigadors en relació amb els requeriments ètics de les investigacions sobre el coronavirus.

Belén Jiménez, de la Universitat Oberta de Catalunya, i Ignacio Brescó, de l'Aalborg University

L'aparició dels anomenats griefbots que ens permeten seguir xatejant amb alguna persona que ens hagi deixat, o els xatbots que s'usen perquè persones en cures pal·liatives puguin afrontar la mort, planteja moltes qüestions ètiques sobre la nostra relació amb la tecnologia. L'objectiu d'aquest projecte és explorar-les, connectant-les amb la nova tendència en psicologia clínica que subratlla la importància d'afirmar els "llaços continus" (continuing bonds) amb la persona morta.

2019

Mª del Carmen Gete-Alonso y Calera i Judith Solé Resina de la Universitat Autònoma de Barcelona

Aquest projecte proposa la necessitat d'una nova accepció jurídica del terme "progenitor" més  àmplia, que miri més enllà del pare o mare biològics, i que comprengui a altres persones tals com les que participen directament en la creació d'una nova vida. D'aquesta manera, s'obre la porta a l'elaboració de noves lleis en les que es comprenguin totes les realitats dignes de ser considerades.

 

Jordi Mundó Blanch de la Universitat de Barcelona

L'objectiu general d'aquest projecte és estudiar l'aplicació de l'estructura social fiduciària a la relació professional metge-pacient i examinar les conseqüències bioètiques que comporta aquest model. Així, pretén promoure una reflexió orientada a l'aplicació institucional d'aquesta recerca que busca el reconeixement i promoció de l'autonomia del pacient.

 

Alberto Sandiumenge Camps de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron

Amb aquest projecte es vol conèixer la freqüència i moment de l'aplicació de les cures de final de vida del pacient crític, analitzant el tipus i les característiques de les Limitació Teràpia de Suport Vital (LSTV) a les UCI, amb l'objectiu principal de fer un avaluació de l'impacte, moment i perfil dels pacients als que se'ls aplica la LSTV.

 

César Palacios Gonzalez de la Universitat d'Oxford

La finalitat d'aquest projecte se centra en la necessitat d'elaborar una anàlisis bioètica sobre l'aplicació de les Tècniques de Substitució Mitocondrial, una teràpia que a priori va ser desenvolupada per evitar malalties de l'ADN mitocondrial però que també ha estat emprada per tractar problemes de fertilitat, encara que no existeixin evidències científiques que en recolzin la seva eficàcia.

 

Equip liderat per Maria F. Jiménez Herrera de la Universitat Rovira i Virgili

Aquest projecte parteix del fet que durant la formació acadèmica dels estudiants d'infermeria no es posa suficient atenció en un punt de vista ètic de la disciplina. Per això l'objectiu d'aquest és promoure la creació d'instruments que ajudin al disseny d'intervencions educatives per augmentar les competències i la sensibilitat ètiques em la pràctica infermera.

 

Equip liderat per Gonzalo Díaz Cobacho i Alberto Molina Pérez de la Universitat de Granada

L'objectiu principal d'aquest estudi és obrir una nova línia d'investigació en bioètica sobre el pluralisme de definicions i criteris per la determinació de la mort. Per una banda, es vol explorar la justificació teòrica i els reptes ètics que planteja el pluralisme i, per l'altra, avaluar el possible impacte que tindria en la societat i e els professionals, pel què fa la donació i els trasplantament d'òrgans.

home_agenda

home_training

home_publications

home_grants_and_awards