Publicador de continguts

null Xatbots per al dol i el final de la vida

-
Xatbots per al dol i el final de la vida

Belén Jiménez investiga com la intel·ligència artificial pot preparar-nos davant la mort

+Llegeix més

Blog

Xatbots per al dol i el final de la vida

28 January 2021

Belén Jiménez, doctora en Psicologia i investigadora i professora de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, conjuntament amb Ignacio Brescó, investigador i professor associat a la Facultat d'Humanitats de la Universitat d'Aalborg (Dinamarca) van obtenir el 2020 una de les beques que concedeix anualment la Fundació a projectes de recerca que abordin qüestions vinculades amb la bioètica.

El projecte de bioètica becat es troba actualment en una fase inicial de desenvolupament i es centra en analitzar la incidència de la Intel·ligència Artificial per ajudar a fer front a la mort i a la fi de la vida. El treball pretén realitzar un repàs de les qüestions ètiques vinculades a la dimensió psicològica de la tecnologia, amb l'objectiu d'explorar-les i connectar-les amb una nova tendència en psicologia clínica, que subratlla la importància d'afirmar els "llaços continus" (continuing bonds) amb les persones mortes .

Un dels desenvolupaments tecnològics de més recent creació és l'anomenat griefbot, un xatbot que ha estat dissenyat a partir de l'empremta digital d'una persona morta. La tecnologia pren com a referència textos i activitats en entorns digitals, per seguir conversant amb ells després de la seva mort. També hi ha un altre tipus de chatbots, en aquest cas orientats a conversar amb persones en cures pal·liatives, amb l'objecte d'ajudar-los a dirigir el "tabú" de la mort i organitzar el final de la seva vida. Així mateix, amb la revisió sistemàtica del treball, els investigadors també han vist  la importància que està adquirint la identitat digital de la persona morta, que té a veure amb la creació d'avatars o la publicació de missatges pòstums, un aspecte que està generant debat, per la qual cosa també serà subjecte d'anàlisi en la recerca.

 

Arguments a favor i en contra

Per algunes persones aquests desenvolupaments tecnològics són simplement una nova forma de "memòria digital" aplicada a l'àmbit de la mort, mentre que per a altres, representa una tecnologia envoltada de molts interrogants ètics, que s'hauran de resoldre abans de la seva implementació.

El principal argument a favor de la utilització de la Intel·ligència Artificial se centre en poder oferir suport a les persones en dol. En aquest sentit, Eugènia Kuyda i Muhammad Ahmad, dos investigadors que han desenvolupat griefbots, coincideixen a assenyalar que la seva idea va sorgir com a resposta a la pèrdua d'éssers estimats, per ajudar-los a superar el procés de dol. Aquests autors presenten els griefbots com una versió moderna dels rituals de dol i de les formes clàssiques de record, com podria ser un funeral o consultar un àlbum de fotos. Des d'aquest punt de vista, els griefbots complirien una funció psicològica positiva en el procés del dol, permetent a les persones interactuar de forma més sofisticada amb el record dels seus éssers estimats. També sostenen que, a partir de la seva experiència, les converses amb els seus éssers estimats els van ajudar, en certa mesura, a posar paraules als sentiments que els embargaven en el moment de la pèrdua i a expressar lliurement les seves preocupacions, cosa que no s'haguessin atrevit a fer amb algú "real", per por de ser jutjats.

No obstant això, altres autors alerten dels riscos ètics i dels possibles perills que implica la interacció entre robots i humans a través de la Intel·ligència Artificial. En aquest sentit, es considera que aquestes eines posen en dubte la privacitat de la persona morta i de l'ús de la seva "empremta digital". A més, també es qüestiona com aquesta tecnologia impacta en els familiars o amics en dol. Una de les possibles conseqüències negatives podria ser que les persones que han perdut un ésser estimat desenvolupin una certa dependència i els costi adaptar-se progressivament a un món sense la presència de la persona morta. D'altra banda, les veus crítiques també sostenen que cal tenir en compte que els xatbots de dol són concebuts en base a un historial de converses de la persona morta en el passat, ja que la Intel·ligència Artificial es nodreix d'aquestes experiències per predir respostes futures. Aquesta realitat pot comportar que, a vegades, una xatbot pugui generar comentaris que no s'ajusten amb la personalitat de la persona morta, ja que determinades opinions requereixen ser adaptades al context de cada moment.

El debat està totalment obert i els investigadors intentaran respondre a preguntes sobre l'ètica d'aquestes actuacions i si aquest tipus d'interaccions són adequades per a persones que es troben en fases de dol. El projecte bioètic s'està abordant tenint en compte tots els aspectes, des de l'impacte psicològic d'aquestes eines sobre les persones que viuen el dol, principal eix de l'estudi, fins al debat jurídic sobre l'ús de dades d'una persona morta. Per a això, està previst interpel·lar usuaris, programadors i professionals de la psicologia, amb l'objectiu d'indagar els riscos i beneficis d'aquest tipus de recursos. Tal com apunta Belén Jimenez, "les tecnologies, en general, no són ni bones ni dolentes, tot depèn de com s'utilitzin, i en processos tan sensibles com el dol o el final de la vida, aquesta premissa no ha de ser una excepció".

Bases de les beques de bioètica

Projecte becat de Belén Jiménez i Ignacio Brescó

home_agenda

home_grants_and_awards

home_publications

subscription

Vols rebre la nostra newsletter?
Subscriu-te!