En les darreres dècades, l’atenció sanitària a les persones trans i amb diversitat de gènere (TGD) ha avançat notablement a Catalunya, amb models referents com el Servei Trànsit i un marc legal que reforça l’autodeterminació i la no-discriminació. Tot i així, persisteix un buit clau: com integrar, de manera ètica i segura, variables biomèdiques rellevants (com el sexe cromosòmic, l’inventari d’òrgans o l’ús d’hormones) en els sistemes clínics i administratius sense vulnerar drets fonamentals com la confidencialitat o l’autodeterminació. Aquest dilema creua els principis bioètics essencials (autonomia, beneficència, no maleficència i justícia) i es tradueix en tensions pràctiques a la història clínica electrònica, als protocols i en la presa de decisions assistencials.

El projecte proposa definir una proposta viable d’integració d’aquestes variables al sistema sanitari català, combinant rigor científic i respecte als drets humans. Impulsa una metodologia participativa i interdisciplinària (amb persones usuàries, professionals sanitaris i expertes en bioètica, dret i tecnologies de la salut) per consensuar què cal recollir, com i amb quines garanties. S’inspira en experiències com la del NHS britànic, que personalitza cribratges segons presència d’òrgans i historial hormonal (per exemple, càncer de mama en dones trans o cribratge de coll uterí en homes trans amb úter), demostrant que és tècnicament possible una integració segura, funcional i no invasiva.

L’impacte esperat és doble: millorar la qualitat i seguretat assistencial de les persones TGD i enfortir l’equitat i la recerca mitjançant dades clíniques més precises i representatives, superant el model binari tradicional. Això requereix adaptar la història clínica (amb capes d’accés i criteris de mínima necessitat), actualitzar protocols, formar equips, i establir mecanismes de coproducció amb la comunitat TGD.