Publicador de continguts

null Entrevista a Carme Torras

Blog

"Un robot permet que el cuidador tingui més temps per fer tasques amb valor emocional"

16 October 2019

Professora d'investigació a l'Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC). Torras impartirà el proper 21 d'octubre en l'acte de lliurament dels Premis i Beques 2019, la conferència "Robòtica assistencial: investigació, ètica i ciència ficció". És experta en Intel·ligència Artificial i Robòtica i escriptora de novel·les de ciència ficció que conviden a reflexionar èticament sobre la nostra relació amb la tecnologia.

Com pot ajudar la robòtica en l'àmbit assistencial?

Pot ajudar als cuidadors dels hospitals, centres de rehabilitació i residències. A més, també pot ser de gran ajuda per a les persones amb mobilitat reduïda, que viuen soles,  ja que els robots ajudaran a que siguin més autònomes en les funcions domèstiques.

En quin estat es troba actualment la seva aplicació?

Es troba encara en fase d'estudi, ja que no només cal tractar els reptes tècnics, també se'n plantegen molts d'ètics. Aquests nous reptes han originat  l'aparició del que coneixem com a robo-ètica. Aquesta disciplina ha fet que moltes institucions estiguin elaborant reglaments i normes i moltes iniciatives d'educació en ètica, que inclouen contingut sobre la interacció entre humans i robots, així com el tractament de la dignitat humana en situacions d'assistència.

Quins beneficis comporta?

En el cas de l'ús domèstic comporta beneficis com que les persones que tenen mobilitat reduïda tindran una ajuda que farà que siguin autosuficients en les seves tasques diàries, en situacions com podrien ser la deposar-se les sabates o plegar la roba. En el cas de les institucions agilitzarà el treball dels cuidadors i farà que tot sigui molt més dinàmic i eficient en el temps, amb la qual cosa més persones podran ser ateses alhora.

Quins conflictes es deriven?

Es deriven fins a sis preguntes clau al voltant de la robòtica assistencial, sobretot quan està enfocada a l'aplicació a la gent gran. La primera és que amb l'existència d'aquests robots  les oportunitats de contacte social humà poden reduir-se, i la societat i les seves famílies podrien descuidar molt més a les persones grans. La segona seria el risc d'objectivació, els robots aixecarien o mourien a les persones sense consultar?,  és a dir, si poden prendre aquestes decisions per ells mateixos. El tercer conflicte que es planteja es la pèrdua de privacitat, i el quart la restricció de la llibertat personal.

I els dos últims...

El cinquè és que la interacció amb els robots pugui derivar cap a la percepció de que són companys, quan simplement son cuidadors. I per últim, l'atribució de responsabilitat en el cas de que alguna cosa sortís malament, ja que existeix una gran preocupació sobre quins podrien ser els límits a l'hora de prendre decisions per part del robot,  en funció a l'estat mental de la persona a cuidar.

Pot realment un robot substituir la feina d'una persona en un àmbit tan sensible com l'assistencial?

No es tracta de substituir un/a cuidador/a, sinó d'alliberar-lo de feines repetitives perquè tingui temps per fer tasques amb valor emocional. Un exemple: a les residències o centres de rehabilitació a les hores de menjar no donen l'abast i els mateixos cuidadors afirmen que treballen com a màquines per alimentar a tothom. Tenir un petit braç de sobretaula equipat amb una càmera que detecti quan la persona obre la boca per a ser alimentada, és una eina que tant els cuidadors com els pacients coincideixen en la seva utilitat. En el primer cas, perquè els ajudaria a tenir temps per fer una sobretaula agradable amb els pacients i assabentar-se del seu estat d'ànim. Mentre que per  als pacients és molt menys incòmode que l'alimenti una màquina (que no deixa de ser una eina com els coberts) que el seu fill o un cuidador. D'aquesta manera poden tenir la percepció de que són més autònoms.

Els robots assistencials podran també ajudar en un àmbit domèstic o únicament en entorns hospitalaris?

Poden ajudar en ambos contextos. De tota manera, per una qüestió de cost, el seu ús s'estendrà més ràpidament en residències, centres de dia, hospitals, llocs públics... que en l'àmbit domèstic.

Quins són els resultats del projecte CLOTHILDE i SOCRATES?

En el cas del projecte Sòcrates, que té com a finalitat ajudar a persones amb deficiències cognitives lleus, s'ha desenvolupat una aplicació d'entrenament cognitiu per millorar la memòria de seqüències, amb tres tipus d' interacció: intervenció de veu, imatge i robot,  que es seleccionen de manera adaptativa segons la situació i les necessitats de l'usuari. Pel que fa a Clothilde el seu objectiu és robotitzar la manipulació d'activitats com fer els llits, així com també ajudar a les persones de mobilitat reduïda a vestir-se.  En aquest cas,  s'ha dissenyat una interfície multimodal que combina la interacció verbal i gestual amb el braç robòtic, i imatges de color i profunditat del entorn, que té una aplicació a la funció de posar les sabates a persones amb mobilitat reduïda.

Com preveu l'aplicació de la tecnologia en l'àmbit assistencial a mig termini?

Com deia, crec que en llocs públics estarà força implantada. No tant en forma de robots assistencials molt versàtils, sinó de petits robots que facilitin determinades tasques com donar de menjar o ajudar a vestir, actuant conjuntament amb altres tecnologies com la internet de les coses, la intel·ligència artificial o el big data. Fins i tot també en repositoris on els robots compartiran dades i procediments resultants de les seves experiències... Ens trobem a les portes d'un futur apassionant.

home_agenda

home_grants_and_awards

home_publications

subscription

Vols rebre la nostra newsletter?
Subscriu-te!