Back

Blog

Involving the community to improve care for elderly people

01 July 2019

(Only available in Catalan and Spanish)

Amb motiu de la celebració de la XII edició de les conferències Egozcue vam reunir a Barcelona a diferents experts per abordar, des de perspectives molt diverses, la situació de solitud i envelliment en l'etapa final de la vida de la gent gran. Els participants en la jornada van coincidir en la necessitat d'involucrar la comunitat, així com a impulsar canvis en el sistema i conscienciar la població sobre un repte que afecta a la  nostra societat.

La primera intervenció de la jornada va anar a càrrec d'Albert Esteve, demògraf i director del Centre d'Estudis Demogràfics UAB, que va aportar dades sobre una realitat demogràfica que obliga a plantejar-se noves solucions per millorar l'atenció de la gent gran. L'envelliment de la població al nostre país s'aguditzarà al 2050 a causa, principalment, de la incidència del baby boom dels 60 i 70, a la caiguda de la natalitat experimentada en els últims anys i l'augment de l'esperança de vida, que ha crescut 15 anys en dues dècades. Les previsions apunten que Espanya serà el país del món amb una major esperança de vida al 2040. En aquest sentit, cal considerar que al 1991 l'edat mitjana de la població espanyola era de 36 anys amb una esperança de vida de 76 anys. Al 2017, malgrat que la mitjana d'edat va créixer fins als 42 anys, la projecció es manté en 40 anys, la mateixa que el 1991. Per tant, segons Esteve, "és obligatori reflexionar sobre si l'actual model de pensions és sostenible i si cal una major implicació institucional per no deixar en mans de les famílies la cura de les persones dependents ".

Port seva banda, Ángeles Duran, sociòloga i doctora en Ciències Polítiques, va centrar la seva intervenció en la sostenibilitat del sistema. Després de la jubilació a moltes persones els queda una esperança de vida de 20 anys. Al mercat només li interessa la gent que produeix i, actualment, una persona pot arribar a viure fins als 90 anys, amb la qual cosa haurà produït 45 anys, la meitat de la seva vida. Per Duran, "la cura de les persones resulta molt cara, i s'està generant la proliferació del proletariat dels cuidadors bondadosos, una nova classe social que treballa en condicions molt precàries". La cura recau en aquestes persones o a les famílies, la qual cosa és insostenible". "Les administracions públiques han de començar a impulsar actuacions per fer front a una realitat que es veurà augmentada en els propers anys", considera la sociòloga.

Xavier Gómez-Batiste, director de l'Observatori Qualy va exposar durant la conferència el procés evolutiu que s'està experimentant en clínica assistencial per a la cura de les persones grans. Gómez-Batiste va explicar les diferents pràctiques que s'estan implementant des de la Càtedra de Cures Pal·liatives UVIC-UCC que dirigeix. Per al doctor, "és fonamental identificar i millorar l'atenció de persones vulnerables. Cal combinar una bona atenció clínica amb la promoció de canvis en les actituds socials i culturals davant del final de la vida i la pròpia vulnerabilitat. És un fenomen que cal abordar de manera sistèmica ". En els últims anys hi ha hagut canvis significatius en l'aplicació de l'atenció pal·liativa que està incidint en una atenció integral, capaç d'oferir millors solucions a les necessitats de la gent gran. Segons Gómez-Batiste, "l'atenció pal·liativa és un dret humà fonamental".

Així mateix, Begoña Román, presidenta del Comitè d'Ètica de Serveis Socials de Catalunya, va subratllar que, "la novetat no és envellir ni morir, la novetat és un cert malestar davant la societat del benestar". Per a la filòsofa, "envellir no té només a veure amb l'edat, depèn també de les vivències de cadascú". Per concloure, Román considera que, "cal pensar en el paper de les famílies i no deixar a les seves mans tota la cura de la gent gran, és necessària una major implicació institucional".

També va intervenir en les conferències Amaia Cilveti, coordinadora del programa de l'Obra Social de La Caixa, "Sempre Acompanyats", que considera que, "la soledat és un repte en termes epidemiològics i un desafiament per a tota la població". Cilveti aposta per, "impulsar intervencions que apoderin a les persones, comprometin a la comunitat i sensibilitzin la ciutadania, per a generar d'aquesta manera, xarxes de suport que ajudin a acollir les persones majors afectades per situacions de soledat".

Actuacions a diferents ciutats.

Finalment, la jornada també va acollir una taula de debat que va comptar amb la participació d'Elisa Sala, Coordinadora de l'Observatori de la Soledat; Javier Barbero, psicòleg clínic de l'Ajuntament de Madrid; Magda Molas, infermera de l'equip de Serveis socials de l'Ajuntament de Vic i Clara Costes, coordinadora del projecte Radars de Barcelona. En aquest cas, els ponents van exposar actuacions reals que s'estan desenvolupant en ciutats com Barcelona, Madrid i Vic. Els responsables de les diferents iniciatives van detallar com s'estan impulsant els seus programes i van coincidir a assenyalar, la importància de la comunitat per poder traslladar les diferents polítiques d'actuació a la vida quotidiana, la necessitat de promoure campanyes de sensibilització adreçades a la població i en tenir la capacitat de coordinar les diferents accions amb les administracions públiques.