A Espanya hi ha prop de 800.000 embrions criopreservats, dels quals entre un 10 i un 15% no tenen un destí definit per manca de renovació del consentiment. Aquesta situació genera un problema complex: d’una banda, la voluntat inicial de les persones progenitores queda en suspens; de l’altra, es perden oportunitats per a dones o parelles receptores que podrien accedir a una opció reproductiva més equitativa i menys costosa que altres alternatives. El buit normatiu i procedimental agreuja l’acumulació d’embrions en biobancs i planteja problemes ètics, legals i socials.

El projecte aborda, per primera vegada en el context espanyol, les percepcions, motivacions i barreres dels tres actors implicats en la donació d’embrions sobrants: progenitores, possibles receptores i professionals sanitaris. Mitjançant un disseny qualitatiu basat en entrevistes en clíniques públiques i privades, s’analitzaran factors clínics, emocionals i normatius que influeixen en la presa de decisions. L’objectiu és comprendre els conflictes ètics i les condicions institucionals que dificulten o faciliten aquesta pràctica.