Publicador de continguts

null Projecte Horitzons: el laberint d'Asterió

-
Projecte Horitzons: el laberint d'Asterió

Júlia Martín explica el projecte amb el que va guanyar una beca de recerca en bioètica

+Llegeix més

Blog

Projecte Horitzons: el laberint d'Asterió

22 January 2020

Un matí d'un dia feiner qualsevol, a la Unitat d'Hospitalització d'un hospital pediàtric, la pedagoga passa per les habitacions a dir als nens ingressats que ja s'ha obert la sala de jocs. Estarà oberta durant tot el matí, en el transcurs del qual ella es cuidarà de fer tallers grupals i de visitar els nens allitats per oferir-los jocs individuals. 
 Mentre la pedagoga prepara el material, entren a la sala de jocs una mare amb el seu fill, un nen d'uns 12 anys que cada dia se sotmet a quimioteràpia i radioteràpia. Espontàniament, la mare comença a explicar la seva vivència, colpidora. Només la interromp el prec de l'infant que la vol d'adversària al futbolí.


El futbolí va ser part del tractament del meu fill. Ara ho fem diferent, però les primeres vegades que li feien "quimio", com que s'ha d'esperar 1h per fer la "radio", veníem aquí; ell es trobava molt malament, però treia forces no sé d'on per arribar fins a la sala de jocs i poder jugar al futbolí. 


 La conversa s'acaba quan una infermera els avisa que és el seu torn. Al cap d'una estona, la pedagoga agafa la bossa dels jocs i fa cap a les habitacions. Ara li toca una noia d'uns 16 anys, una altra veterana de l'hospital –tant, que la pedagoga comença a témer que se li acabin les idees per fer tallers individuals amb ella! Però avui ja sap què li proposarà. Després d'escampar retoladors, gomets i cola per damunt la taula, i tisores i cartolina en mà, la noia verbalitza els seus sentiments i un o altre anhel...


Tinc unes ganes de sortir d'aquí...! Buf...
És clar...i què voldries fer? Potser anar a la platja?

Sí haha!

Escoltar els relats dels pares i dels mateixos nens que estan hospitalitzats és tot el que cal per fer-se una idea del que suposa aquesta experiència. El Projecte Horitzons, que es concreta en el joc El Laberint d'Asterió, és una proposta per fer-la menys traumàtica. Com? Imaginem-nos, per un moment, que els dos infants del relat anterior reben, el dia de l'ingrés, un sobre amb una missió secreta com ara aquesta:

"A partir d'aquest moment us heu convertit en agents secrets del grup Torre Humana. Heu estat seleccionats per a una missió de gran importància. Sospitem que alguna cosa molt estranya està passant al nostre camp d'entrenament especial, i vosaltres sou els únics que podeu resoldre aquest misteri.


La vostra missió és triple: sereu capaços de trobar en Flâneur (un company vostre que ha desaparegut), recuperar la seva maleta (plena de valuosos documents per a l'apoderament) i desemmascarar el misteriós Troià?


Tant de bo que respongueu que sí, perquè mentre cerqueu pistes i recolliu informació, tot superant reptes i perills en un parc d'atraccions ple d'escenaris i passadissos laberíntics, amenaçats per encaputxats, autòmats i personatges sinistres, tindreu l'oportunitat d'aprendre algunes coses importants, com ara un mètode per pensar que, fins i tot, us pot ajudar a trobar la sortida del laberint.

Això sí, per acomplir amb èxit la vostra missió és essencial que us ajudeu, que coopereu i col·laboreu. Si no aneu a l'una, fracassareu.
Som-hi?"

Doncs bé, aquest és el repte que el joc El laberint d'Asterió ofereix als adolescents hospitalitzats.
El laberint d'Asterió és una eina lúdico-pedagògica basada en la bioètica narrativa i en el model d'humanització de l'assistència als menors hospitalitzats. És una eina que està pensada per ajudar els mestres de les Aules Hospitalàries a assolir els objectius de la Pedagogia Hospitalària, que tenen a veure, essencialment, amb l'atenció a les necessitats biopsicosocials i educatives dels adolescents ingressats.


En aquest sentit, l'objectiu del joc és apoderar els infants i adolescents en la importància de l'autocura i de definir un projecte vital. Els jugadors tenen una missió, igual que els infants i adolescents han de tenir objectius a la vida; i van construint la seva aventura a partir de les decisions que van prenent.


La metodologia que s'utilitza és la ludificació, és a dir, la transformació de l'entorn dels infants i adolescents des del joc, per tal de generar experiències gratificants d'aprenentatge. Tota la vida hospitalària (medicacions, tallers...), queda incorporada en el joc.


Té una estructura formada per 100 escenaris literaris, a través dels quals s'hi desenvolupa una novel·la breu d'espionatge, en la qual hi apareixen 14 personatges de ficció, cadascun amb el seu projecte vital. Aquests personatges interactuen amb els jugadors, tot generant situacions amb intenció pedagògica que permeten conèixer 10 filòsofs i debatre sobre 20 temes de bioètica. De la mà de Walter Benjamin, Miquel Martí Pol, Robert Louis Stevenson, Maria Mercè Marçal, Marina Núñez, Juan Muñoz, Nietzsche, Miquel Barceló, Edgar Allan Poe, Mark Rotko, Maria Zambrano i molts altres, es debat sobre temes com la resiliència, el dret a ser cuidat i el deure de cuidar, a banda d'altres continguts de filosofia, història, poesia, narrativa, música, art...

El projecte d'elaboració i difusió de El laberint d'Asterió s'ha anomenat Projecte Horitzons, perquè busca que cada infant pugui assolir el seu horitzó: recuperar el seu projecte vital; si és el cas, aprenent a situar i normalitzar la malaltia crònica dins d'aquest projecte; o, en el pitjor dels casos, ser feliç durant el temps que els quedi. 
Aquest joc és adaptable a altres àmbits (escoles ordinàries, aules d'acollida, CRAEs...) i el trobareu a les llibreries, publicat per l'editorial Voliana, a inicis de 2020.

 

Júlia Martín, doctora en Bioètica i Ètiques Aplicades, Fundació Germà Tomàs Canet

Guanyadora d'una beca de recerca en bioética.Convocatòria 2016/17

 

 

home_agenda

home_grants_and_awards

home_publications

subscription

Vols rebre la nostra newsletter?
Subscriu-te!