Tornar

Blog

Reflexions sobre els Comitès d'Ètica

19 de maig 2025

Els comitès d'ètica assistencials (CEA) són essencials en la medicina moderna a causa de la complexitat i la diversitat de situacions que enfronten els professionals de la salut.  

Des del "Comitè de Déu de Seattle" el 1962 fins a casos emblemàtics com el de Karen Ann Quinlan el 1976 i Nancy Cruzan el 1990, els comitès d'ètica han jugat un paper crucial en la presa de decisions sobre tractaments mèdics i la vida dels pacients. Qui decideix el límit d'un suport vital? En funció de quins criteris? Ha de ser només una persona, o un grup d'experts de professionals? La història al llarg dels anys ens ha ensenyat que els problemes complexos tenen diferents arestes, i abordatges i que la deliberació en grups multidisciplinares i amb cosmovisions diferents, pot donar lloc a decisions més reflexives i prudents, atenent els valors, l'ètica i la legalitat. 

Un model a revisar

Els comitès d' ètica són útils i necessaris, però el seu model actual pot estar antiquat. La manca d' independència per funcionar eficaçment és un problema greu, al qual s'han d'enfrontar els CEA, i de vegades han d'assumir tensions entre l'entusiasme científic i la innovació, la gestió de recursos i la planificació dels mateixos i dels gestors, l'autonomia mal entesa dels pacients que exigeixen més enllà del pròpiament correcte. A més, s' han de centrar en les necessitats reals dels pacients i les organitzacions, evitant el paternalisme i promovent la deliberació com a eina de treball, fomentant la deliberació en el si dels equips assistencials com a mètode per prendre millors decisions, més adaptades a les necessitats reals dels pacients.

Aspectes innovadors a tenir en compte per a la sostenibilitat dels CEA

Innovació en la prestació de serveis. La digitalització i la personalització dels serveis basats en dades són eines clau per millorar l'atenció mèdica. La innovació s' ha d' enfocar en la reciprocitat, la co-creació i l'escalabilitat, tenint en compte la perspectiva de gènere i les necessitats locals.

Generar cultura ètica en les organitzacions. És fonamental promoure una cultura ètica en les organitzacions mitjançant la formació, la sensibilització i l' avaluació contínua. Els comitès d'ètica han d'exercir un paper actiu en la divulgació de resultats i en l'acreditació ètica de les organitzacions.

Participació i apoderament del pacient. Mitigar l'asimetria entre metge i pacient és crucial per a una "salut col·laborativa". La participació del pacient ha d'anar més enllà del tokenisme i ser genuïna, involucrant els pacients en la presa de decisions i la innovació en la prestació de serveis. Per això és convenient compartir la informació amb els pacients, i que aquesta informació estigui adaptada a la capacitat de comprensió de les persones que la reben.
 

En conclusió, els comitès d'ètica s'han d'adaptar als canvis professionals profunds i les noves oportunitats que ofereix la intel·ligència artificial i les noves tecnologies. La col·laboració i la proactivitat són essencials per enfrontar els reptes ètics i millorar l'atenció mèdica. L'empoderament dels pacients també en dilemes ètics és una forma de mantenir viva la seva autonomia en la presa de decisions.

Olga Rubio
Metge de Medicina Intensiva. Responsable de la Unitat d' Experiència de Pacients. Hospital Clínic de Barcelona

Per saber-ne més:

Els Comitès d´Ètica Assistencial. Article de Màrius Morlans
Publicació: Comitès d'ètica i consultors clínics. Complement o alternativa en l'ètica assistencial?
Oferta formativa per a professionals sanitaris, assistencials i/o membres de CEA

Font imatge: Banc d'Imatges Infermeres (Ariadna Creus i Àngel García)