Carmen Tomás-Valiente explica com respon la prestació d'ajuda a morir en aquests dos casos
+Llegeix més
18 de gener 2024
La rotunditat amb què el Tribunal Constitucional atribueix l'estatus de fonamental al dret que ens ocupa, intensifica el caràcter problemàtic de l'atribució o exclusió de la seva titularitat a dos grups de ciutadans: els menors madurs i les persones amb algun tipus de discapacitat intel·lectual i/o mental que dificulti la seva possibilitat de formar la seva voluntat plenament per si mateixos.
Què passa amb els menors madurs?
La LORE reconeix la titularitat del dret únicament als majors d'edat, la qual cosa exclou els menors madurs, encara que el seu estat sí que es correspongui a algun dels dos pressupostos de malaltia i sofriment previstos com a circumstàncies habilitants de la prestació eutanàsica. L'opció del legislador ha estat objecte de valoracions contraposades, i no falten veus autoritzades que qüestionen la limitació respecte de menors que sí que comptin amb capacitat suficient d' autodeterminar-se.
En aquest sentit, l'entrada en joc de la STC 19/2023 no resulta en absolut baladí. Interessa recordar, en aquest sentit, l'argumentació de la STC 99/2019, de 18 de juliol, que va apreciar la inconstitucionalitat de l'art. de la Llei 3/2007, de 15 de març, reguladora de la rectificació registral de la menció relativa al sexe de les persones, per excloure de la possibilitat d'exercir-la als menors "amb prou maduresa" en "situació estable de transsexualitat".
...¿I amb les persones amb discapacitat?
La segona gran qüestió problemàtica en relació amb la titularitat del dret afecta les persones amb discapacitat intel·lectual i/o mental. En contra del que una mirada superficial pogués fer pensar, el fet que l'article 5.1.a) LORE restringeixi la titularitat del dret a la persona "capaç" dista de resoldre la qüestió. La profunda transformació de la regulació de la capacitat jurídica que suprimeix la tradicional incapacitació i la figura de la tutela, en favor d' un sistema de provisió de suports destinat a possibilitar que la persona amb discapacitat pugui prendre decisions en funció de les seves pròpies preferències, suscita la qüestió de si es podria acollir sota la LORE la sol·licitud formulada per una persona necessitada de tal assistència.
Per advertir el que és problemàtic de la qüestió no està de més recordar l'esperit que informa la Convenció de Nacions Unides de 2006 sobre els Drets de les persones amb discapacitat i especialment el de l'Observació General nº. 1, de 2014, del Comitè de Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat: del que es tracta, en definitiva, és d'equiparar en tot el possible les persones amb discapacitat (també la psíquica, a la qual es confereix un tracte idèntic que a la simplement física o sensorial) en el gaudi dels drets reconeguts als ciutadans, inclosos aquells que consisteixen precisament en l'exercici de l'autonomia individual en uns o altres aspectes de la vida.
Qui és capaç?
Com s'ha d'interpretar doncs la LORE a la llum de tot l'anterior? La pròpia ambigüitat del terme "capaç" fa que la titularitat del dret a rebre la prestació d'ajuda a morir reconegut per la LORE no resulta en absolut clara. Tot i que és cert que l'orientació de la Llei 8/2021 és la de reconèixer a les persones discapacitades els mateixos drets que les plenament capaces, també ho és que diversos arguments poden donar suport a la conclusió que la LORE només reconeix el dret als qui poden decidir exclusivament per si mateixos, sense necessitat de suports per formar la seva voluntat. Des del meu punt de vista, l'exigència legal de ser una persona "capaç" per poder exercir el dret ha de ser interpretada en el sentit d'excloure la titularitat del dret a rebre la prestació eutanàsica a les persones amb una capacitat "de fet" que no assoleixi el grau necessari per formar la seva voluntat.
Carmen Tomás-Valiente, catedràtica en Dret Penal de la Universitat de les Illes Balears i membre del nostre patronat
Aquest article és un avanç del proper quadern que estem editant arran del seminari "Eutanàsia: els reptes ètics, jurídics i administratius de la LORE" que vam organitzar amb la Fundació Mémora.
