Tornar

Blog

Documents clau pel desenvolupament de la bioètica

23 de maig 2023

Quins documents regulen els principis de la bioètica? Recollim els principals codis i declaracions que han influït en el seu desenvolupament al llarg de la història.

Si bé la bioètica és una disciplina sorgida durant els anys 70 per acollir multitud de sabers, tan pràctics com teòrics, i garantir el respecte a la vida fent servir la reflexió ètica com a fonament principal, els documents que s’han encarregat de regular els principis més importants de la bioètica es remunten segles enrere. El seu impacte ha estat clau en el seu desenvolupament, com també pels documents que s’han creat posteriorment per a salvaguardar els principis que defensa aquesta disciplina.

La bioètica és un camp interdisciplinari que busca tractar qüestions ètiques que afecten una gran varietat de àmbits com la biologia, la medicina, les ciències de la salut, la tecnologia o el medi ambient. Al llarg del temps, s'han desenvolupat diversos documents importants que han buscat regular i establir principis ètics en aquest terreny. A continuació, us presentem alguns dels principals documents que han influït en la creació, fonamentació i regulació de la bioètica:

Codi d'Hammurabi (1750 aC): en un dels primers conjunts de lleis conegudes, el Codi d'Hammurabi, s’inclouen disposicions per a la pràctica de la medicina i la responsabilitat dels metges en l'antiga Mesopotàmia, fixant els honoraris d’aquests en funció de l’estatus social de les persones que atenien, per exemple.

Codi d'Ètica Mèdica d'Hipòcrates (400 aC): aquest codi és àmpliament conegut com a “Jurament hipocràtic”, i en ell s’estableixen els principis ètics per als professionals que exercien la medicina a Grècia. En la versió original podem destacar el deure de confidencialitat i la prohibició de l'eutanàsia i l'avortament.

Carta Magna (1215): redactada per l’arquebisbe de Canterbury per a calmar les tensions generades per la creixen desconfiança d’una part de la noblesa amb la monarquia, aquest document va establir que cap home podia ser arrestat o desposseït dels seus béns si no és mitjançant un judici legal de les seves accions. Un important antecedent del que acabaria reconeixent-se com a drets humans, un pilar per a la bioètica.

Declaració de Ginebra (1948): es tracta d’un document que establia els principis ètics fonamentals per a l'exercici de la medicina que va ser adoptat per l'Associació Mèdica Mundial (AMM), motiu pel qual també rep el nom de “"Declaració de l'Associació Mèdica Mundial sobre els Drets de l'Ésser Humà”. En aquesta declaració s’hi estableix l'obligació del metge d'atendre el benestar del pacient i mantenir el secret professional, la responsabilitat de de tractar al pacient sense discriminació i la prohibició de l’ús dels coneixements mèdics per a causar danys físics o mentals.

Declaració Universal dels Drets Humans (1948): document adoptat per l'Assemblea General de les Nacions Unides que estipula els drets fonamentals inherents a tots els éssers humans, incloent-hi el dret a la vida, la llibertat i la integritat personal. Els drets humans es veuen reflectits en el procedir metodològic de la bioètica com a principis universals invulnerable, que assenten les bases pels quatre principis bioètics.

Declaració d'Helsinki (1964): promoguda per l'AMM, és un document que estableix els principis ètics per a la investigació mèdica en éssers humans. Inclou qüestions com el consentiment informat, la selecció dels participants i estableix que el deure de l’investigador tan sols és cap al pacient, motiu pel qual és considerat el document més important en ètica de la recerca amb éssers humans.

Informe Belmont (1979): elaborat pel Comitè Nacional per a la Protecció dels Subjectes Humans de la Investigació Biomèdica i Comportamental als Estats Units. Estableix els principis ètics de respecte per les persones, beneficència i justícia, i serveix de base per a la regulació de la recerca en ètica mèdica.

Declaració Universal sobre el Genoma Humà i els Drets Humans (1997): declaració, aprovada per la Conferència General de la UNESCO, tracta les implicacions ètiques, legals i socials dels avenços en el camp de la genòmica humana, establint els drets de les persones implicades i la regulació de les seves aplicacions per tal de protegir la dignitat humana.

El Conveni d'Oviedo (1997): estableix principis i normes ètiques importants per a protegir la dignitat i els drets humans en qüestions biomèdiques, com ara el consentiment lliure i informat, la confidencialitat, la llibertat de recerca, la prohibició de la clonació reproductiva d'éssers humans, la protecció dels drets dels individus en la investigació biomèdica, i la salvaguarda de la privacitat i la protecció de les dades genètiques.

La Llei d’Autonomia (Llei 41/2002): regula els drets i les garanties de les persones en relació amb la seva autonomia en el camp de la salut. Reconeix el dret del pacient a rebre informació clara, comprensible i completa sobre el seu estat de salut, a participar en les decisions sobre la seva salut i tractament, incloent-hi el dret a expressar les seves preferències i valors, entre altres aspectes que tenen a veure amb el consentiment informat, la privacitat o la presa de decisions.

Enllaos d'interés:

Què és la bioètica?

Conferència: "Origen y desarrollo de la declaración de Helsinki" (Youtube)