Publicador de continguts

null educacio bioetica blog

-
L'educació i la bioètica

Jaume Funes reflexiona sobre com apropar l'ètica a l'aula, més enllà del currículum

+Llegeix més

Blog

L'educació i la bioètica

14 de novembre 2023

Els darrers anys, he estat membre del jurat que atorgava els premis "Ètica i ciència" de la Fundació Grífols i, quan valoràvem les experiències educatives presentades, sempre em feia una triple pregunta: quin ésser humà, quina ètica i quina escola hi ha darrere una proposta didàctica sobre genètica, medi ambient, aplicació de la intel·ligència artificial a la cura de la salut, la humanitat biònica, etc.? Pensant en aquests dubtes, he decidit escriure sobre l'educació que considera l'ètica, té en compte la ciència i ensenya a descobrir la vida. Inevitablement només serà un apunt.

Quan tots els desconcerts socials són posats en el currículum i educar té poc a veure amb el currículum

Començaré recordant, que quan ens parem a pensar sobre educació i bioètica (tres universos: educació, ètica i vida), caiem sovint en el simplisme de pensar que n'hi ha prou amb posar el tema en el currículum acadèmic, considerar-la una qüestió més de la multiplicitat de les complexitats vitals actuals que (al no saber com abordar-la) acabem demanant a l'escola que les resolgui com pugui. La meva proposta és pensar una mica més enllà del currículum i considerar junts, si més no, una part d'aquests universos.

Igualment, hem d'abordar el conjunt de les ètiques, no la simple discussió de si una actuació biològica (al voltant de la vida) és moralment correcta, i quina és l'opció adequada quan apareix un dilema. Hem de situar els valors, les dimensions relacionades amb la necessitat de l'altre per viure, la construcció de vida en comú. No és una qüestió de decidir i actuar èticament sinó de construir vides ètiques.

Ciència perduda entre algoritmes

Dia sí dia no, sentim parlar d'algoritmes, de fórmules matemàtiques que, combinant milions de dades, poden definir què ens passarà amb una nova o vella pandèmia o quina és la variable més significativa que pot generar una malaltia o els factors que se suposa que podem gestionar per prevenir-la.

Certament, són formes rigoroses en què podem confiar (sempre que no responguin a propostes de mercat o de poder, que seleccionen i predeterminen les variables importants i la seva combinació). Però, la vida, la condició humana, que hem d'ajudar a entendre no són un algoritme, tot i que els algoritmes ens puguin ajudar a entendre'n alguna part. En tot cas, els éssers humans encara som algoritmes imprevisibles.

Necessitem una dosi d'ordre raonable, però, hem de saber gestionar la incertesa, la probabilitat que els resultats vitals no sempre siguin els previstos. La por que el món s'ensorri sota els nostres peus no pot conduir-nos a cercar seguretats impossibles. Els dubtes seran canviants i les seguretats imprecises. El temps de les grans explicacions que serveixen per a tot ja ha passat. No és sa voler tenir una teoria de la totalitat. Crec que era Adorno qui deia que una veritat total és un error total.

Ètica en temps de fragilitat i incertesa

No hi ha ciència sense pensament crític però encara menys sense ètica, sense referència a les persones i els valors. Cap influència educativa té sentit si s'oblida l'ètica. Aclarim, però, molt parcialment, què vol dir ètica en el territori educatiu.

L'ètica té a veure amb el que cadascú de nosaltres considerem una vida bona, una vida bella, i amb el que acordem que és una bona vida per a tothom. Educar en clau

ètica és preguntar-se sobre on dipositem l'alegria, què és el plaer i la felicitat. Alhora, descobrir que són altres éssers humans els que ens fan humans i preguntar-nos quina ha de ser la nostra relació amb els altres. L'ètica ens recorda que som subjectes fràgils que es relacionen amb altres subjectes fràgils.

La proposta ètica sempre ens porta a acceptar la llibertat i a decidir, a ser protagonistes i no comparses de la nostra vida. No hi ha ètica sense observar, pensar i actuar. Tampoc n'hi ha si la visió, el pensament i l'acció solament provenen dels nostres estrictes i únics punts de vista.

Jaume Funes

Psicòleg, educador, periodista i membre del jurat del Premi Ètica i Ciència

(El text forma part del llibre "Bioètica: una mirada cap al futur", l'article complet el podeu trobar aquí.)

 

Foto © Carlos Gurpegui

Consulta les bases del Premi Ètica i Ciència

home_agenda

home_grants_and_awards

home_publications

subscription

Vols rebre la nostra newsletter?
Subscriu-te!