Tornar

Blog

Bioètica i comunicació

13 de desembre 2023

La celeritat amb la qual se succeeixen els avenços científics sobrepassa la nostra capacitat per reflexionar sobre les seves conseqüències. Allò
que en el camp científic s’aborda de manera neutra, genera canvis en la realitat que no ho són en absolut i que moltes vegades van més enllà del que la pròpia ciència es proposava. La bioètica, que va sorgir per compassar aquestes dues velocitats, necessita cada vegada més eines per complir la seva missió. Els mitjans de comunicació han de contribuir al debat bioètic amb un tractament rigorós de la informació i una vigilància que neutralitzi les amenaces de la postveritat.

Ciència i progrés

El coneixement científic ha fet un salt tan gran en les últimes dècades que no sols ha desxifrat molts dels misteris més ocults de la biologia, sinó que ha creat mecanismes capaços d'alterar el curs de l'evolució dels organismes vius, inclosos els humans. Els avanços en el camp de la reproducció, la clonació, la reprogramació cel·lular o l'edició genètica han obert possibilitats d'intervenció que alteren el que fins no fa molt es consideraven regles immutables de la naturalesa. La possibilitat que una àvia doni a llum a la seva neta, tenir un fill mitjançant un ventre de lloguer o que es pugui editar l'ADN d'un organisme per modificar la seva herència i fer que les noves propietats es transmetin a la descendència, obre inimaginables possibilitats de canvi.

Tots aquests avanços alteren profundament les formes de vida i de relació, i, per tant, també els fonaments jurídics que les regulen. El desenvolupament de la intel·ligència artificial i la seva aplicació en el domini de la ciència accelerarà el potencial disruptiu del progrés científic, de manera que resulta més necessari que mai disposar de mecanismes de reflexió i decisió sobre la manera de regular tots aquests avanços i evitar així usos contraris al bé comú.
I aquí sorgeix el primer problema: el desfasament entre la velocitat a la qual se succeeixen els avanços científics i la capacitat de la societat per reflexionar sobre les seves conseqüències i prendre decisions sobre la seva possible regulació. La ciència pot ser neutra, però les seves aplicacions no tenen per què ser-ho. La bioètica va sorgir com a disciplina a mitjans del segle passat precisament per fer front a la falta de sincronia que hi havia entre l'acceleració del coneixement i els desenvolupaments científics.

Més bioètica, menys temps

Els canvis en curs són de gran importància i naturalesa molt complexa, amb múltiples variables i conseqüències en cadena. El paradigma al qual estem abocats és el d'haver de decidir sobre assumptes de gran transcendència cada vegada més complexos i en cada vegada menys temps. Els dilemes ètics que se'ns plantegen, per tant, exigiran un coneixement de partida elevat i aquesta serà una de les principals dificultats de la deliberació democràtica sobre aquests assumptes. Els avanços que s'han produït en el camp de la reproducció són un exemple d'aquesta complexitat.

Aquest és un dels dos casos que desenvolupa el sociòleg alemany Ulrich Beck en el seu llibre pòstum La metamorfosi del món, en el qual sosté que vivim una fase de transformació tan radical i profunda que el món que ve no s'assemblarà en res al món que es va. A diferència d'un altre tipus de canvis, en les metamorfosis, els canvis que es produeixen generen una dinàmica que acaba sent incontrolable i de conseqüències no previstes per als qui els han impulsat.

És evident que els científics que van fer els primers experiments de fecundació assistida, l'única cosa que pretenien era resoldre el problema de fertilitat d'algunes parelles. Un avanç ha portat a un altre, i al final, el resultat d'aquest camí és una capacitat d'intervenció que no sols separa la sexualitat de la reproducció, sinó que trenca per complet les normes de la filiació. Tenim ja fills de tres pares, gestacions subrogades i és qüestió de temps que la clonació plantegi enormes dilemes ètics. Aquests canvis requeriran noves regulacions. Es necessita molta i bona informació per poder prendre decisions encertades en un àmbit tan nuclear i complet com el de la bioètica.

La qualitat de la informació és element central de la qualitat democràtica i, per tant, també del debat ètic. Bona informació és aquella que proporciona les dades més completes possibles sobre la realitat de la forma més imparcial i rigorosa possible. En els 25 anys d'història de la Fundació hem vist una evolució molt positiva en l'àmbit de la divulgació i la informació científica, però també s'han produït canvis en l'ecosistema mediàtic que plantegen riscos i grans desafiaments.

Mitjans més rigorosos

La premsa generalista i els mitjans audiovisuals de referència han millorat substancialment el tractament informatiu de les qüestions científiques i han contribuït de manera decisiva a la clarificació dels debats ètics suscitats. El tractament de l’eutanàsia, per exemple, ha contribuït a remoure l’obstacle que per a la seva regulació representava l’oposició d’una minoria molt influent. La qualitat del debat previ va permetre l’aprovació de la llei i la seva posterior aplicació sense contratemps. En la seva vocació de servei públic per ajudar a comprendre la realitat, els principals mitjans de comunicació han destinat recursos a formar un periodisme especialitzat capaç de dominar el camp sobre el qual informa.

Això és molt important perquè, encara que continuen existint mitjans petits que no tenen aquests recursos, són els de referència els que marquen la pauta, estableixen els marcs de discussió i serveixen en últim terme de font per a tots els altres. També els científics han pres consciència de la necessitat de contribuir a la divulgació, no sols com a instrument de legitimació davant la societat, sinó perquè la seva contribució és essencial per a la transmissió del coneixement i una bona deliberació ètica. L’especialització periodística i una major col·laboració entre periodistes i científics en les tasques de divulgació han propiciat un salt qualitatiu en la qualitat de la informació.

La reflexió conjunta ha permès a més aprendre dels errors comesos i corregir-los. Ho hem vist en la recent pandèmia de la COVID-19. La cobertura de la crisi ha estat molt més completa, precisa i rigorosa que la d’anteriors emergències sanitàries globals. En situacions d’emergència, els riscos de biaix i desinformació són majors i les seves conseqüències, més greus. L’absència d’un debat ètic sobre com enfocar les crisis sol propiciar enfocaments especulatius amb altes dosis d’espectacularitat en el tractament de les informacions.

Milagros Pérez Oliva, Periodista a El País

Aquest text forma part del llibre “Bioètica: una mirada cap al futur” que hem publicat per celebrar els 25 anys de la fundació. Llegeix l’article complet aquí.