Concedit per la Generalitat de Catalunya
El Govern de la Generalitat i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) han lliurat els guardons dels Premis Nacionals de Recerca 2020 en un acte presidit per Pere Aragonès, president de la Generalitat de Catalunya, i Gemma Geis, consellera de Recerca i Universitats. La Fundació Víctor Grífols i Lucas ha resultat distingida en la categoria de Mecenatge Científic, per la seva intensa i continuada promoció de l'estudi, la investigació, la divulgació i el debat de la bioètica en el món de la salut humana i les ciències de la vida.
Aquests guardons també han reconegut als investigadors Bonaventura Clotet, director de l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i cap del Servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital Germans Trias i Pujol, i Carme Torras, professora d'investigació del CSIC i cap del grup de recerca en Percepció i Manipulació de l'Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC).
Altres premiats han estat Núria Montserrat, professora d'investigació ICREA a l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (Premi talent jove), la revista Mètode (Premi comunicación científica), B. Braun Surgical SAU (Premi de Partenariat Publicoprivat en R+I), i el Centre de Regulació Genòmica (Premi a la Creació d'una Empresa de Base Científica).
Els Premis Nacionals de Recerca fomenten el reconeixement social de la ciència i l'activitat dels investigadors, mecenes, empresaris, comunicadors i entitats creadores d'empreses de base científica.
El jurat dels Premis i Beques de Bioètica ha fet públic els projectes guardonats d'aquesta edició
Beques
María del Mar Cabezas de la Universitat de Salamanca pel traball "Autonomía y vulnerabilidad infantil: Retos bioéticos para la salud psicosocial de la infància desde el Enfoque de las Capacidades".
Equip liderat per Montserrat Puig de la Universitat de Barcelona pel treball "Impacte de la pandèmia COVID19 en el sistema emocional la salut i la qualitat de vida de les persones usuàries de les residències per a persones amb discapacitat".
Equip liderat per Rosauro Varo d' ISGlobal pel treball "Racismo, medicina colonial y salud global: un estudio cualitativo de opinión sobre ética de las decisiones en investigación sanitaria en África".
Jon Rueda i Ivar Allan Rodríguez de la Universidad de Granada pel treball "Gen-Ética Experimental: Las bases cognitivas de las actitudes morales sobre las tecnologías genéticas y genómicas emergentes".
Núria Vallès, de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Júlia Pareto, de la Universitat de Barcelona, pel treball "Controvèrsies ètico-polítiques en la introducció de sistemes d'intel·ligència artificial en salut pública. Un estudi de cas sobre l'estratègia de vacunació contra la COVID-19 a Catalunya".
Equip liderat per Pau Miquel de la Fundació per la Recerca Sant Joan de Déu pel treball "Les narratives clíniques de la mort: una oportunitat per al desenvolupament ètic dels professionals?".
Premis de batxillerat
Primer premi al treball "Les cookies de la genètica" de l'alumna Bruna Coll de l'INS Moianès de Moià.
Segon premi al treball "Els ventres de lloguer. La mercantilització del cos de la dona" de l'alumna Ingrid Jané de l'escola Ginebró de Llinars del Vallès.
Tercer premi al treball "La conflictivitat ètica en els sanitaris d'UCI durant la pandèmia de la COVID-19" de l'alumna Aitana Canto de l'institut Gabriel Ferrater i Soler de Reus.
Premi audiovisual
Llargmetratge "La nit no fa vigília" de Laura Corominas, Laura Serra, Clara Serrano, Gerard Simó, Ariadna Ulldemolins i Pau Vall.
Menció especial al documental "Ponto Final" de Miguel López produït per Ringo Media.
S'han rebut un total de 38 beques, 146 projectes audiovisuals i 11 treballs de batxillerat. El jurat agraeix la participació de tots els projectes presentats i anima als candidats a participar en futures edicions.
Amb la participació de la Càtedra de Bioètica Fundació Grifols UVIC-UCC
La Fundació Tic Salut Social, organisme del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, ha presentat una nova versió de la guia per crear una aplicació mòbil seguint els principis bàsics de l'ètica, seguretat, accessibilitat, usabilitat, interoperabilitat i confiabilitat.
En aquesta guia hi ha participat la Càtedra de Bioètica Fundació Grifols UVIC-UCC juntament amb altres universitats i institucions tecnològiques, sanitàries i socials. La guia va sorgir a partir del Pla de mobilitat mHealth.cat que insta a les institucions del sector a apropar els serveis sanitaris i d'atenció a la persona a través de les tecnologies mòbils, i al mateix temps, facilita la transformació dels diferents processos assistencials i socials.
El document és un recull de recomanacions destinades a crear aplicacions eficaces, usables, segures i que garanteixin els drets i les llibertats de les persones que les utilitzaran. Aborda tant els aspectes tècnics com ètics i funcionals que qualsevol aplicació mòbil ha d'incorporar en les fases inicials del projecte de desenvolupament.
En la vessant ètica el document destaca que el desenvolupament d'aplicacions ha de tenir sempre com a eix vertebrador el respecte als drets de les persones i als criteris ètics fonamentals com el respecte a l'autonomia, la proporcionalitat i la seguretat en l'ús de dades.
Vídeo de presentació
Desenvolupament d'aplicacions mòbils en l'àmbit de la salut i l'atenció a la persona - YouTube
Document
La Càtedra de Bioètica i el grup de recerca M₃O inicien un estudi per avaluar-ho
Fins a quin punt la pandèmia de la covid-19 ha influït en els estudiants de primer curs a l'hora d'escollir graus de l'àmbit sociosanitari i biomèdic? El projecte TEMPS, impulsat pel grup de recerca Methodology, Methods, Models and Outcomes of Health and Social Sciences (M₃O) i la Càtedra de Bioètica "Fundació Grífols" de la UVic-UCC, vol donar resposta a aquesta qüestió.
L'estudi té com a objectiu analitzar la tendència en indicadors de matriculació i sol·licituds de matriculació de primer curs en els graus dels àmbits sociosanitaris i biomèdic del territori espanyol durant un període de sis anys, del curs 2016-2017 fins al curs 2021-2022. Els investigadors pretenen avaluar quantitativament la influència de la pandèmia com a factor determinant en l'elecció dels graus universitaris en aquests àmbits, a través d'una enquesta, i identificar amb metodologia qualitativa les vivències relacionades amb la covid-19 dels estudiants de 1r curs de l'àmbit sociosanitari i biomèdic (infermeria, medicina, psicologia, fisioteràpia, etc.).
Javier Jerez, investigador principal del projecte TEMPS, explica que "la intenció és entendre la situació actual i l'impacte que ha tingut la pandèmia en l'elecció dels estudis". A partir d'aquí, la voluntat és "proposar possibles adaptacions del sistema universitari espanyol en base als resultats obtinguts per donar resposta als reptes actuals i futurs".
També col·laboren amb aquest les universitats de Màlaga, La Rioja, A Corunya, el País Basc i la Complutense de Madrid, i compta amb el finançament de la Fundació Víctor Grífols i Lucas.
Carmen Tomás-Valiente, Antoni Sitges-Serra i Víctor Montori, nous patrons
Des de la Fundació Grífols i Lucas, volem donar la benvinguda als nous membres del nostre patronat, tres figures de referència en el camp de la bioètica.
- Carmen Tomás-Valiente, catedràtica en Dret Penal de la Universitat de les Illes Balears.
- Antoni Sitges-Serra, catedràtic de Cirurgia jubilat de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Víctor Montori, professor universitari, investigador i metge a la Clínica Mayo (EE.UU.).
Col·laboració entre Elisava i la Fundació Víctor Grífols i Lucas
La Fundació Víctor Grífols i Lucas ha col·laborat amb l'Escola Universitària Elisava proporcionant assessorament i formació per dur a terme projectes editorials sobre l'envelliment. Aquesta prestigiosa escola de disseny, adscrita a la Universitat Pompeu Fabra, va contactar amb la fundació a inici de curs, quan es va plantejar amb els seus alumnes treballar l'envelliment, no només des de l'àrea del disseny, sinó també incorporant contingut, investigació i reflexió.
La fundació va proporcionar una aproximació bioètica, oferint una sessió monogràfica, en la qual també va poder respondre a les inquietuds plantejades pels estudiants i assessorar-los en els diferents treballs que estaven realitzant.
Finalment, el passat 25 de febrer els alumnes van convidar a la Fundació a la presentació dels seus projectes. En diferents grups, segons àrees temàtiques, havien desenvolupat llibres, catàlegs, revistes i publicacions en línia, a més d'altres activitats paral·leles com performances o clubs de lectura. Fugint d'estereotips i mostrant sensibilitat cap al tema, els seus treballs van ser valorats molt positivament per la fundació i els seus professors.
El grup Savia, empresa especialitzada en enginyeria industrial, ha renovat la seva col·laboració amb la Fundació Víctor Grífols i Lucas, i per segon any consecutiu li ha fet un donatiu destinat a incentivar les activitats de bioètica que realitza.
Dins de la seva política de responsabilitat social corporativa, Savia destina part dels seus beneficis a activitats socials. La companyia, de tecnologia puntera, destaca com un dels seus actius més importants les persones que en formen part. I, basada en aquesta filosofia, també vol reinvertir en la societat part del que d'ella rep.
Savia va visitar el passat 3 de març la Fundació Víctor Grífols i Lucas, per fer efectiu el seu compromís amb l'entitat, en un acte en què van estar presents directius d'ambdues institucions.
A la foto: Xavi Jordán, Xavi Lladó, Núria Terribas, José Messa, Victòria Camps y Jorge Messa.
Institut Ribot i Serra, Escola Edumar, CEIP Reyes Católicos i Virolai, enhorabona!
El jurat ha fet públic els guanyadors de l'edició 2020 dels premis Ètica i Ciència en un acte virtual, presidit per Victòria Camps i Núria Terribas, i amb la participación d'escoles i alumnes. Els guardonats han estat:
Primer premi: el projecte "Diari d'un confinament" de l'Institut Ribot i Serra de Sabadell.
Segon premi: el projecte "La importància de les vacunes" de l'escola Edumar de Castelldefels.
Tercer premi: el projecte "CON-CIENCIANDO: un laboratorio al aire libre" del CEIP Reyes Católicos de Santa Fe (Granada).
El jurat ha concedit una menció especial al projecte "Què ens fa humans?" de l'escola Virolai de Barcelona.
Ja estan disponibles els vídeos dels webinars celebrats els dies 30 de novembre, 2 i 3 de desembre.
Realitzats en la col·laboració de la Societat Espanyola de Salut Pública i Política Sanitària (SESPAS) i la Càtedra de Bioètica Fundació Grifols UVic-UCC
Donat el context actual, aquest any hem decidit celebrar el seminari d'experts que organitzem amb la Societat Espanyola de Salut Pública i Adminstració Sanitaria (SESPAS) en format online i obert al públic.
Tractarem la pandèmia des de tres perspectives diferents.
- 30 de novembre (16:30 a 18:30h). Participació ciutadana i COVID
- 2 de desembre (16:30 a 18:30h). Paternalisme vs llibertat
- 3 de desembre (16:30 a 18:30h). Transparència i comunicació
Per inscriure's cal accedir a cadascun dels webinars.
Activitat organitzada en col·laboració amb la Càtedra de Bioètica Fundació Grifols UVIC-UCC
El jurat ha donat a conèixer els guardonats dels premis i beques d'aquesta edició.
BEQUES:
Belén Jiménez de la Universitat Oberta de Catalunya i Ignacio Brescó de l'Aalborg University, pel treball "Pot la intel·ligència artificial ajudar a prepararnos davant la mort? Qüestions ètiques sobre els chatbots per al dol i el final de la vida".
L'equip encapçalat per Laura Martínez de la Fundació de Recera Sant Joan de Déu pel treball "Ética de la Investigación Biomédica en el contexto del COVID-19. (Calidad evaluativa del CEIm)".
L'equip liderat per Anna Falcó i Loris Bonetti, format per investigadors de la Universitat de Barcelona, la University of Applied Sciences and Arts of Southern Switzerland i la Universitá degli Stuio di Milano pel treball "Influencia de la crisis sanitaria por COVID-19 en la conflictividad ética de profesionales de cuidados intensivos de Cataluña y Lombardía. (Quali – ETIC – COVID-19 Research)".
Rebeca Pardo de la Universitat Internacional de Catalunya i Montse Morcate de la Universitat de Barcelona pel treball "Ética de las imágenes de la enfermedad, la muerte y el duelo en tiempos del COVID-19".
A l'equip liderat per Josefina Goberna de la Universitat de Barcelona pel treball "Dar a luz en tiempos de pandemia COVID-19: Implicaciones éticas de la atención sanitaria a la maternidad".
A l'equip liderat per Andrea Rodríguez-Prat de la Universitat Internacional de Catalunya pel treball "La muerte en soledad desde la perspectiva de supervivientes COVID-19. Un estudio fenomenológico".
A l'equip investigador format per Joaquín Hortal del Comité de Ética Asistencial Granada Nordeste, Maite Cruz de la Escuela Andaluza de Salud Pública i Javier Padilla de l'Hospital de Alta Resolución de Guadix, pel treball "Una de cal y otra de arena: reticencia de la ciudadanía a la vacunación de la COVID-19 y rechazo de la vacuna de la gripe entre los profesionales sanitarios".
A Jordi Muñoz de la Universitat de Barcelona pel treball "Salut, democràcia i llibertat. Els dilemes ètico-polítics de la pandèmia".
PREMI AUDIOVISUAL:
Premi al documental "Ole mi coño, el contraatac documental als nous xantatges cibernètics" de Patricia Franquesa produït per Gadea Films i Ringo Media.
Menció al documental "Segundina Flores, la destrucció d'un hort clandestí a la perifèria de Barcelona" de Clara Camprubí produït per Looky Produccions.
PREMI BATXILLERAT:
Primer premi :Carlos Barata de La Salle de Girona pel treball Edición genética
Segon premi: Noa Calvo de l'Institut Dertosa de Tortosa pel treball La mutilació genital femenina
Tercer premi: Bet Corominas de l'Escola Pia de Mataró Les malalties de la pobresa. Més enllà d'un problema sanitari
Al 2016, a l'Espai de Reflexió i Acció Ètica (ERAE) de la Fundació Pere Mitjans es va plantejar la qüestió de si era ètic i jurídicament correcte que els professionals oferissin acompanyament a una persona de 50 anys en greu situació de discapacitat que desitjava tenir relacions sexuals, el que feia necessari contractar a un treballador sexual. L'ERAE va analitzar i va concloure en un document que el consentiment del tutor era desitjable, però no necessari.
Tot i això, l'amenaça d'un poder judicial poc compromès amb la diversitat i la llibertat humana els va portar a consultar-lo amb diferents professionals del dret, alguns d'ells juristes i fiscals, fet que va augmentar la inseguretat jurídica perquè es van rebre opinions contraposades.
Tres anys després va ser possible sotmetre el document, a la discussió dels participants en una jornada organitzada per la Fundació Víctor Grífols i Lucas. Les aportacions sorgides es publiquen al quadern "Sexualidad y diversidad funcional".
Descarrega el pdf o sol·licita un exemplar
