Premis batxillerat

Premiats

2017

2017

Joana Krause Massaguer de l'Institut Premià de Mar pel treball "Dilemes ètics d'una llarga vida"

Joana Krause

Aquest treball pretén esbrinar fins a quin punt estan avançats els estudis que investiguen prolongar la vida de les persones i si realment això és possible. També es proposa comprovar que la port a la mort i l'ànsia d'immortalitat estan arrelades a la humanitat a través de tres obres d'art. Per últim, vol fer una proposta bioètica personal, tot analitzant els diferents posicionaments que hi ha davant el progrés científic i tecnològic. 


Sara Clota Albana de l'Institut Canigó d'Almacelles pel treball "Bioètica i residències per a la Gent Gran"

Sara Clota

El seu treball té com a objectiu principal afirmar o negar la següent hipòtesi: "La bioètica és considerada una disciplina complicada, reservada per professionals amb càrrecs elevats i es desconeix, en general, l'existència de problemes ètics en un àmbit més proper, especialment en residències. En la resolució d'aquests problemes són més importants una sèrie de valors i principis que el diagnòstic mèdic".


Wiam Koubiss Ajoub de l'Institut Vinyes Velles de Montornès del Vallès pel treball ‘Nascuts per necessitat: Bioètica del nadó medicament'

Wiam Koubiss

L'objectiu principal d'aquest treball és saber si realment és ètic i legal tenir un nadó medicament perquè sigui el donant del seu germà malalt. El fet que el nadó no és conscient ni dóna el seu consentiment perquè utilitzin les seves cèl·lules, fa que l'estudiant es pregunti fins a quin punt és un mètode ètic i quan deixa de ser-ho. Com a objectius secundaris es planteja saber l'opinió de la població i poder conèixer el procés de transplantament d'una medul·la òssia.


2016

2016

Berta Mateos Vivar de l’Institut Castelló d’Empúries pel treball “Més que humans? El debat ètic al voltant de la neuromillora”.

Berta Mateos Vivar
Aquest treball de recerca pretén abordar quines implicacions socials, ètiques o polítiques pot tenir l'ús de les tecnologies de neuromillora. És a dir, quins arguments justificarien la limitació, regulació, o fins i tot prohibició, de la llibertat de l'individu alhora de potenciar discrecionalment les seves capacitats?
 
Moltes de les tècniques de neuromillora o potenciació de les capacitats cognitives es troben al mercat a l'abast de tothom. Això porta a la necessitat urgent de plantejar un debat social que abordi les qüestions sobre el seu ús, les seves potencialitats, però també els seus riscos, i la necessitat de la seva regulació, ja que poden estar en joc valors fonamentals de la nostra societat com l'autonomia, el mèrit personal, la responsabilitat, la llibertat, la justícia o la igualtat.

Elena Cortina Sugrañes de l’Escola Puigcerver pel treball “El Pol i ‘l’arbre dels records’. La bioètica i la mort”.

Elena Cortina Sugrañes

El treball estudia, en primer lloc, què és l'ètica, la bioètica i la seva aplicació en la medicina assistencial. A continuació, analitza el concepte de mort, les seves causes i com l'afronten els infants. En tercer lloc, parla sobre l'eutanàsia, la seva aplicació en diferents països i el paper dels testaments vitals o documents de voluntats anticipades (DVA). Finalment, el treball inclou una part pràctica en la qual es realitza una activitat sobre bioètica per alumnes de secundària i una activitat de sensibilització de la mort per a alumnes de primària.


Pere Valls Badia de l’Institut Vilatzara pel treball “Crawl & Roll”.

Pere Valls Badia

L'autor d'aquest treball ha dissenyat i construït un aparell que funciona com a cadira bascular i com a "gatejador" per a infants de quatre anys d'edat amb pluridiscapacitat. L'aparell permet als nens i als seus educadors divertir-se, descansar de les cadires convencionals i facilitar una activitat tan comuna com gatejar, la qual no poden fer habitualment els infants amb diversitat funcional. Així doncs, aquest treball estudia què és la pluridiscapacitat, quines són les seves causes i els problemes de salut associats, quines són les necessitats educatives dels infants amb pluridiscapacitat i, finalment, dissenya i construeix l'aparell anomenat "Crawl & Roll".


2015

2015

Marta Galisteo Garrido de l’Institut Llavaneres pel treball ”Eugenèsia Actual ¿Cal intervenir per millorar la genètica humana?” (premis batx)

Marta Galisteo Garrido

Aquest treball fa un anàlisi de l'eugenèsia. L'autora vol entendre i valorar, des de la bioètica, les possibilitats que ofereix actualment aquesta pràctica i triar la millor manera d'aplicar-la, així com valorar el risc de discriminació que comporta. Per fer-ho, utilitza mètodes com la recerca bibliogràfica dels antecedents històrics de l'eugenèsia, l'administració d'enquestes que permetin conèixer la opinió de la societat civil sobre la qüestió i la realització d'una entrevista a un expert en la matèria.


Mariona Asensio Pedrol i Júlia Marquès Espuga de l’Institut Joaquima Pla i Farreras pel treball: “La intersexualitat, el trencament d’un sistema binari” (premis batx)

Mariona Asensio Pedrol i Júlia Marquès Espuga

Aquest treball aborda una situació força desconeguda, la d'aquelles persones que no poden ser adscrites inequívocament a cap dels dos gèneres (femení o masculí). L'objectiu de les autores és definir el concepte d'intersexualitat, analitzar els recursos que ofereix la bioètica per abordar els dilemes que sorgeixen en aquestes situacions i conèixer el punt de vista dels diversos professionals implicats (pediatres, ginecòlegs, antropòlegs, experts en bioètica...).  


Mireia Jaimot Pallejà de l’Arabell School pel treball: “Umbilical Cord Blood Stem Cells: business or science” (premis batx)

Mireia Jaimot Pallejà

Aquest treball defensa la idea que l'ús de cèl·lules mare provinents de sang de cordó umbilical és un negoci que es basa en ponderar els possibles beneficis mèdics que tindria per als pacients amb els beneficis econòmics que tindria per l'empresa. Per demostrar-ho, l'autora realitza enquestes a tots els hospitals catalans que tenen servei de neonatologia, cosa que permet analitzar les diferències entre els centres públics i els privats. En última instància, el treball vol oferir un marc històric, científic, legal i ètic sobre la qüestió, per tal que el lector se'n pugui formar una opinió pròpia.  


2014

2014

Beatriz de Peray de l’Escola Pia Balmes pel treball "Les implicacions ètiques en el diagnòstic genètic preimplantacional".

Beatriz de Peray

El present treball analitza el Diagnòstic Genètic Preimplantacional des de diferents perspectives, oferint una visió des de l'àmbit tècnic (el seu procés i totes les tècniques emprades), legislatiu i ètic. Per la seva banda, l'autora ha emprat un ampli ventall de metodologies  com ara realització d'entrevistes, elaboració d'enquestes a la població i consulta de documentació diversa, entre d'altres.


Noemí Aranda de l’Institut Baix Penedès pel treball "Un giro de 180º".

"Un giro de 180 grados" relata la història en primera persona de l'autora en viure l'experiència del càncer, en concret del limfoma de Hodgkin, i els sentiments contradictoris que es produeixen al patir aquesta malaltia. El treball és una demostració de supervivència, d'aprendre a no rendir-se i continuar lluitant.


Eloi Güell de l'Institut Castelló d'Empúries pel treball "El futur de la naturalesa humana".

"El futur de la naturalesa humana" és un treball centrat en l'eugenèsia, és a dir, en la "millora" de l'espècie humana. Aquest és un tema que cada cop pren més importància en els nostres dies, donats els avenços que estan experimentant tant la tecnologia com la ciència actualment y dels seriosos dilemes morals que com a conseqüència ja s'estan començant a plantejar.


2013

2013

Yousra El Kasmi, de l'Institut Thos i Codina de Mataró, pel treball "La polèmica sobre el rebuig a la transfusió de sang".

El treball defineix quin és el marc ètic o les directrius en què es basen els metges, (o els fiscals i jutges, que han d'intervenir com a tercers quan és insuficient l'opinió del metge o el criteri d'un Comitè d'Ètica Assistencial), quan es troben amb casos de Testimonis de Jehovà que es neguen a rebre transfusions o trasplantaments que comportin transfusions sanguínies.


Ojanta Mahmud Jordà, de l'Institut Màrius Torres de Lleida, pel treball "L'ètica aplicada en les cures pal·liatives i el tractament de malalts terminals".

En aquest estudi es mostra la confluència de la ciència i la filosofia en l'anàlisi de quina és l'aplicació de l'ètica en les cures pal·liatives i el tractament dels malalts terminals. El treball pretén també demostrar l'evidència que l'essència de la medicina, i en general de qualsevol activitat, ha de ser l'ètica i la responsabilitat.


Gemma Cardona i Mercè Gil, de l’Institut Les Marines de Castelldefels pel treball "Bioètica: eutanàsia".

Aquest treball se centra en l'eutanàsia, un tema d'actualitat que construeix una important font de debat en molts països i que ha preocupat des de fa segles a bona part dels qui exerceixen professions relacionades amb la salut. El present estudi, aborda aquesta temàtica des de tres perspectives, relacionades amb disciplines diferents: la filosofia, la medicina (o més genèricament, la ciència) i el dret.


Agenda d'altres institucions