En l’àmbit de la bioètica, existeix una sòlida tradició d’estudi sobre la deliberació. Tot i que ha demostrat ser especialment útil en l’ètica clínica, la seva aplicació en la salut pública encara no és prou rellevant. La salut pública s’ocupa de poblacions, cosa que implica la necessitat d’escoltar activament les comunitats i fomentar la seva participació en la presa de decisions.

Malgrat això, la deliberació en salut pública ha estat poc explorada, probablement perquè rarament s’aplica. Deliberar no és fàcil. No es tracta simplement d’arribar a pactes, negociar interessos particulars o permetre que les parts expressin les seves opinions sense ser realment escoltades. La deliberació comporta una dimensió ètica, però també política, igual que la pròpia salut pública.

Aquest quadern examina les potencialitats i limitacions de la deliberació en salut pública, oferint una perspectiva tant històrica com contemporània i analitzant el seu paper com a eina clau per a una ètica de la ciutadania. Ho fa de la mà de destacats experts en la matèria, entre ells Diego Gracia, una figura de referència en aquest àmbit.